Terminologia Urbanística Clau: Definició i Optimització de l'Espai Urbà

Optimització de l'Entorn i Sostenibilitat

El desenvolupament busca millorar la qualitat de vida dels sectors locals i la dels seus habitants. Això ha de permetre una utilització més racional, en termes ambientals, del sol i dels recursos naturals, així com una millor protecció de la qualitat mediambiental, el paisatge, la biodiversitat i el patrimoni històric.

Exemple: D.O.T. aprovades pel Govern Balear (1999).

Districtes i Zones Urbanes Clau

Districte Central de Negocis (DCN)

Espai o zona de la ciutat on es concentren els principals centres comercials, financers, etc. És el terme equivalent a Central Business America o la City londinenca. La seva ubicació en el plànol d'una ciutat no està definida, però es caracteritza per una edificació molt vertical a les zones on el preu del sòl és més car.

• Exemple: Diagonal de Barcelona.

Eixample

Zona de la ciutat que es crea a partir de processos d'industrialització propis del segle XIX. Van ser la resposta urbanística ordenada a les noves necessitats d'habitatges de les ciutats. Són zones residencials connectades amb l'interior de la ciutat per grans vies o eixos. En molts casos, va ser necessària l'eliminació de les antigues muralles de la ciutat per a la creació d'aquests espais urbans.

• Exemple: Eixample de Barcelona, dissenyat per Cerdà.

Nuclis Dormitori

Municipi o espai urbà a la perifèria d'una gran ciutat des del qual moltes persones es traslladen diàriament per treballar a una ciutat de major dinamisme econòmic. Així, la funció principal d'aquests espais es redueix a la residencial.

• Exemple: Marratxí respecte a Palma.

Perifèria Urbana

Espais urbans o zones de la ciutat que se situen en el perímetre exterior. Aquests barris sorgeixen pel progressiu creixement de l'espai urbà i tenen com a funció principal la residencial. En funció de la tipologia de població que hi viu, cada un d'aquests espais té característiques diferents. També resulten diferents els usos del sòl d'aquestes zones.

• Exemple: Son Sardina.

Instruments de Planificació

Plantejament Urbanístic

Ordenació de l'espai urbà per part de les diferents administracions públiques que es manifesta a través dels diferents PGOU (Plans Generals d'Ordenació Urbana). Es tracta de fer una projecció dels diferents usos del sòl de les diferents zones de la ciutat, classificant el sòl urbà, etc.

Tipologies de Polígons

Polígon Residencial

Extracte d'àrees residencials construïdes a partir de 1960 de caràcter privat, de trama oberta en blocs o torres amb espais amples entre les vivendes per a jardins o espais d'aparcament. L'ús d'aquest polígon va ser fonamentalment residencial i, en alguns casos, comercial.

• Exemple: Polígon Residencial Segovia.

Polígon Industrial

Àrees creades des de la dècada dels anys 1960, localitzades al costat de les principals vies d'accés a les ciutats, situades a la perifèria i amb un sòl abundant i a preu assequible. Són zones planificades i amb les instal·lacions adequades.

• Exemple: Polígon de Son Castelló.

Polígon de Serveis

Àrees creades fruit de l'actual descentralització de les activitats econòmiques cap a la perifèria urbana. Les més freqüents són grans superfícies comercials i equipaments: centres escolars, infraestructures sanitàries, etc.

• Exemple: Centre Xanadú a Madrid.