Aquest terme es refereix al sector del franquisme refractari a qualsevol canvi polític que comportés una hipotètica democratització del sistema.

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,16 KB

 

EducarL’educació és una relació ètica entre el mestre i els seus alumnes, inspirada en el respecte i la sensibilitat. No hi ha educació sense ètica. Hi pot haver instrucció, ensenyament, fins i tot adoctrinament, però no seria educació. L’educació és també una interpretació: pel seu acte, el mestre dóna sentit i recrea el món pels alumnes, obre horitzons i genera esperança en el demà a partir del present. En el cas de l’educació infantil, educar significa també fonamentalment acollir l’infant, crear un espai on se senti segur i comfortat, un espai de control de la contingència. Rousseau definí l’educació com un ensenyar a viure.

CriançaS’entén per criança un conjunt de practiques culturals relacionades amb els primers dos o tres anys de vida de l’infant. Implica la socialització del cos, els hàbits (dormir, menjar) i les primeres formes de relació amb els altres. La criança reflecteix els valors de referència d’una determinada societat: és una introducció a la moral establerta (què està bé, què està malament, què és net, què és brut, què sí, què no…). Amb la crisi de la modernitat i la pèrdua dels referents tradicionals, les famílies es redueixen, es fan socialment més precàries i amb elles els models de criança. L’escola bressol ocupa parcialment aquest lloc i també els Espais familiars amb pares i mares.

La instrucció és un procés pel qual ensenyem als més petits els continguts culturals bàsics per viure en societat
. Ensenyem a llegir i a escriure, a comptar, ensenyem els hàbits. Tot plegat forma part del procés d’instrucció, també anomenat procés d’ensenyament-aprenentatge. La instrucció té lloc fonamentalment a l’escola. Un bon mestre, seria, en aquest sentit, qui sap ensenyar els continguts o les competències. A vegades, un bon mestre no és un bon educador. Pot ser impacient, pot ser antipàtic. Però ser un bon mestre. A vegades un educador crea molt bona relació amb els infants però no sap ensenyar. María Montessori, per exemple, sabia ensenyar les mestres però no tenia gaire paciència amb els infants. L’ideal seria un bon mestre que també sigui un bon educador.

L’adoctrinament no és ni educació ni instrucció. És una estratègia de domini que crea dependència en un sentit absolut. Aquesta dependència és un sotmetiment que converteix l’adoctrinat en un objecte en mans de l’altre. L’adoctrinament és el fruit dels fonamentalismes. L’exemple clàssic per entendre aquest concepte són les sectes i els règims totalitaris. En l’adoctrinament, no solament es mostra una petita part distorsionada de la realitat sinó que es manipula la ment perquè deixi de pensar per sí mateixa. A diferència de l’educació, que obre horitzons, l’adoctrinament els elimina. L’adoctrinament és un atemptat contra el dret a l’educació i a la llibertat.

La finalitat educativa és un ideal. L’ideal és una utopia que col.Loquem en l’horitzó de la pràctica per guiar-nos. És una idea alimentada per una il.Lusió.Per exemple: educar per la llibertat. No serà mai una realitat, sinó un ideal impossible, mai no l’assolim del tot en l’ara i l’aquí i precisament per això podem modificar l’ara i l’aquí. La finalitat educativa no es pot aplicar a l’aula, però és el que fa possible que existeixi l’aula com a espai de relació entre el mestre i els alumnes. El mestre té uns ideals, que l’orienten en la seva manera de tractar i d’estar amb els alumnes. Però sap que aquests ideals no els pot “fer servir”. En canvi, s’hi pot inspirar.

Els ideals inspiren la pràctica educativa. Donen sentit a l’espai i el temps educatius. Objectiu pedagògic o didàctic

L’objectiu pedagògic, en canvi, és una idea, no un ideal. És un concepte que ens permet organitzar la pràctica educativa. El podem aplicar, el podem programar i avaluar. Podem determinar si l’hem assolit o no i en quina mesura.

Per exemple: aprendre a dividir per dues xifres al divisor.

L’objectiu pedagògic contribueix a fer possible en l’ara i l’aquí el que està previst. No determina necessàriament el tipus de relació amb l’alumne, perquè qui determina com ha de ser aquesta relació és, per l’objectiu pedagògic, la metodologia. Ve del grec, metá-odos, que significa camí. La metodologia és el camí per aconseguir l’objectiu pedagògic, el seu acompliment. Podem fer servir l’objectiu pedagògic i aplicar-lo. L’objectiu pedagògic és una idea que organitza, distribueix, qualifica, l’espai i el temps educatius.

Projecte polític

És una idea sobre com organitzar-se col.Lectivament, que condiciona el sistema escolar. Per exemple: la commemoració dels fets de 1714 a través de la campanya “La història ens convoca”L’ensenyament de l’anglès a Primària és un projecte polític.

Capsa de vida




és la manera perquè el nen construeixi la seva cronologia. Viuen vides circulars, és una manera d’ensenyar la seqüència d’esdeveniments. Del present anar al passat de manera seqüencial. Serveix per la narrativa o
Kronos i el Kairós.

Narrativa escolar



són activitats que es duen a terme per estructurar el relat de la vida de l’infant de manera sequancial. És important ser sensibles a la història de cada infant, ja que podrem respondre a la seva experiència viscuda.
La diferència entre el nivell educatiu i el nivell pedagògic és la següent:

L’educació consisteix en una pràctica del dia a dia;

La pedagogia, en canvi, seria la reflexió orientada a les normes (què és pedagògic i què no, per tant què cal fer i què no) sobre la pràctica. Tota reflexió pedagògica és prescriptiva: orientada a normes. La Pedagogia és un discurs sobre les normes de l’educació. En canvi, l’educació “es fa” –sigui bé o malament- a vegades de manera intuïtiva. El mestre de primària ha d’adquirir, més enllà de la seva pròpia intuïció, un criteri pedagògic.Innovació educativaÉs un canvi introduït a la pràctica educativa “ex novo”, sense antecedents històrics que la justifiquin.

Per exemple: la introducció de les tablets a P4

Renovació pedagògicaÉs un canvi introduït en la “concepció” de què és educar, com i per a què, amb antecedents històrics (d’aquí que es “re” novi).

Per exemple: el treball per racons a Educació Infantil provinent del mètode Montessori








Entradas relacionadas: