Aquest terme es refereix al sector del franquisme refractari a qualsevol canvi polític que comportés una hipotètica democratització del sistema.

El franquisme, dictadura consolidada en 1939 plenament, basada en el feixisme Italià va continuar la repressió dels vençuts al llarg del règim.
Els primers opositors al règim  foren una bona part dels sectors populars perdedors de la Guerra, però la por, la repressió i el control judicial juntament amb la fam i misèria van dur a la passivitat política.
Aquesta oposició no va tenir mai l`oportunitat de reconciliar-se amb Franco ja que l`objectiu del dictador era sotmetre’ ls o destruir-los.

Fins el 1950, l`oposició al règim fou prácticament nul.La però a partir d`aquest any el règim s` obri i Espanya es admesa en el context internacional i degut ala greu crisi econòmica comencen les primeres protestes obreres i les primeres manifestacions universitàries,  tmb degut ala carestia i la fam. Els partits polítics , associacions i sindicats van ser suprimits, l`oposició política era inexistent i l`estat exercia el control en les relacions de la classe obrera i en els seues condicions laborals, sense cap possibilitat de negociació, ni dret a vaga ni manifestacions. A finals de la Guerra Civil 400.000 persones que estaven compromeses amb la República van abandonar Espanya cap als camps de refugiats francesos, les institucions polítiques de la República i el govern català i basc van continuar la seua política d’ oposició però des de l`exili i també la majoria de les organitzacions polítiques i sindicals van elaborar programes comuns per a lluitar contra el franquisme. Aquests partits foren PSOE, CNT, UGT o PCE, que havien quedat totalment desmantellats i la seua reconstrucció va ser lenta i difícil  però en la clandestinitat escapant de la repressió policial. Així es distingueixen 3 etapes en l`actuació de l`oposició: 1- 1939 -1944 – actuació llimitada de la resistència interior, coincidint en el moment més dur de la repressió franquista, sent el grup gerriller més important, grup de resistència republicana que actuava en les zones rurals. 2 – 1944-1947 – al guanyar les potències aliades es van donar les condicions favorables per a una caiguda del règim i es van crear plataformes unitàries entre les forces opositores. També el sector monàrquic al voltant de Joan de Borbó va liderar una oposición forta demanant la restauració de la

la monarquia- 3- 1948 -1951 – recomposició del moviment opositor a causa de la desmoralització que va provocar la consolidació de la dictadura de Franco. Ninguna potència estava disposada a col.Laborar per fer caure el règim i la guerrilla no era suficiente per acabar amb la dictadura. Així que l`oposició no va actuar plenamente fins els últims anys de Franco a principis dels 70.

SINDICAT VERTICAL

Organització sindical legal a Espanya durant el franquisme, on s’unien els treballadors i els empresaris conjuntament. Foren un important poder de l’Estat en el sistema nomenant democràcia orgànica.

DEMOCRACIA ORGANICA

Sistema polític establert en el franquisme, on es rebutja el sufragi universal i la voluntat popular i s’inspira en l’Estat corporativista italià, que organitzava la població en tres unitats bàsiques: família, municipi i sindicats. Amb aquest nom es volia donar regim de legitimitat però diferenciant-lo de la democràcia tradicional.

MERCAT NEGRE

És el comerç il·legal. En època franquista era controlat per l’estat i els productes agrícoles s’havien de lliurar a l’Estat per un preu taxat, i l’administració venia els productes. El resultat va ser la manca d’abastament d’aliments i el racionament dels productes de primera necessitat, distribuïts per una cartilla de racionament.

NACIONALSINDICALISME

Teoria econòmica i política nascuda en 1931 en Espanya. Era una teoria de caràcter antiparlamentari i d’inspiració feixista adaptada a les particularitats de la Espanya de la època.

REPRESENTACIÓ CORPORATIVA

Forma d’organització socioeconòmica per part dels règims nacionalistes, que defensaven la intervenció de l’Estat en la solució de conflictes. En el regim franquista s’organitzava per terços: el sindicat, el d’entitats i el de l’administració local.

AUTARQUIA

En economia es refereix al territori o país que limita el comerç amb la resta del món i que no es afectat per les influencies externes, és a dir, depèn completament dels propis recursos. En política, es refereix a l’autogovern o govern absolut, és a dir, autocràcia.

DIRIGISME ECONÒMIC

Concepte polític-econòmic usat per a designar un sistema en el qual el govern exercia una forta influencia directiva en els sectors econòmics, generalment no a través de l’intervencionisme, sinó de l’ús d’incentius per a promoure pràctiques d’interès social.

RACIONAMENT

Control de la demanda de determinats articles degut a circumstancies excepcionals o a l’escassetat continuada de l’oferta.

Amnistia política:

és l'eliminació de la responsabilitat penal d'un delicte. Aquesta acció jurídica sol ser desenvolupada pel Poder Legislatiu i afectar diverses persones que, anteriorment, havien estat considerades culpables d'una violació de la llei.

Perdonar les penes dels presos polítics que estaven en la presó. En 1976 va eixir poca gent; però l’amnistia total va tindre lloc en 1977 quan la UCD va pujar al poder.

Prestacions socials:

Són un conjunt de prestacions econòmiques destinades a la protecció de les persones discapacitades que per no desenvolupar activitat laboral no estan compreses en el camp d’Aplicació de la Seguretat Social, la finalitat del qual és garantir la prevenció, les cures mèdiques i psicològics, la rehabilitació adequada i els recursos econòmics per a facilitar una major realització personal i integració laboral i social als discapacitats físics, psíquics o sensorials, proporcionant la tutela necessària a les persones que ho necessiten.

Política de consens

Acord o afinitat entre els membres d`una societat referida a valors culturals, normes, objectius socials, polítics i els mitjans per aconseguir-ho. Representa solidaritat social i va en contra de qualsevol manifestació de violència per resoldre conflictes i crear un ordre social pensant en el bé comú. Amb la proclamació de la Constitució de 1978, es va iniciar la política de consens i va ser el resultat d’un acord entre les diferents forces polítiques.

Estatut d’autonomia

és una llei orgànica, d'una comunitat autònomaespanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978en el seu article 147. Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les competènciesque s'hi assumeixen i les llengües oficialsd'aquell territori.

Secularització social

Pas d`alguna cosa o algú d`un estament religiós a un civil, o bé d’un àmbit o doctrina religiosa a una estructura secular ( civil). La secularització també es refereix al procés que experimenten alguns Estats o territoris quan diverses institucions i béns passen de l'esfera religiosa a la civil. Amb la secularització, el sagrat i el religiós es fan més privats i cedeixen la seva preeminència pública a la societat.

Fiscalització progressiva :

La fiscalització consisteix a examinar una activitat per comprovar si compleix amb les normatives vigents. En el sector privat, la fiscalització pot ser decretada per l'Estat (per comprovar si una empresa compleix amb la llei) o de manera interna per les pròpies companyies (per controlar els balanços, l'estoc i destinació de les mercaderies, etc.)

OBERTURA EXTERIOR

Entrada de productes des de l’exterior per a competir amb la producció nacional, generant així una sana competència econòmica que obliga a adequar la qualitat i els preus del mercat intern a la dels productes estrangers.

INI

Institut Nacional d’Indústria. Va ser l’entitat creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majoritàriament en territoris catalans, bascos i asturs, no massa afins al regim imposat.

La transició política fou el procés de desmantellament de la dictadura franquista, que va culminar amb l’establiment d’un règim democràtic basat en la Constitució de 1978.

1.1. IMMOBILISTES, REFORMISTES I RUPTURISTES

El panorama polític espanyol de la dècada de 1970 presentava tres alternatives:

• Uns defensaven la continuïtat del règim sense Franco.
• Uns altres apostaven per una reforma promoguda per les mateixes institucions que culminara en la democratització.
• L’oposició antifranquista s’inclinava per la ruptura amb el passat dictatorial.

 L’immobilisme del govern d’Arias Navarro

• El Novembre de 1975, Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei, i va disposar que continuara al capdavant del govern Arias Navarro.
• Aquest va presentar el seu programa davant de les Corts, on es va fer evident que apostava pel continuisme franquista

Les mobilitzacions populars

• L’oposició va prendre la iniciativa política i es va unir en l’anomenada Coordinación Democrática.
•    La seua proposta política s’expressava en la fórmula de la ruptura democràtica a través d’un govern provisional i unes eleccions generals.
•    Van promoure una sèrie de mobilitzacions populars que reclamaven les llibertats democràtiques i l’amnistia per als presos polítics.
• A Catalunya i al País Basc es van promoure vagues generals.
• Especialment greus van ser els esdeveniments de la vaga general de Vitòria, amb un balanç de cinc morts.
• Les decisions adoptades davant les protestes populars van tenir una doble vessant política i sindical.
•    L’any 1976 es va elaborar una reforma del codi penal que concedia l’amnistia per delictes d’opinió.
•    L’any següent es va atorgar l’amnistia total. 

El govern de Suárez i la reforma política

• Els immobilistes només acceptaven la continuïtat del règim, mentre que els reformistes es van esforçar per desplaçar del govern els immobilistes amb el vistiplau de la monarquia.
• Així, el rei va forçar la dimissió d’Arias Navarro el juny de 1976 i va imposar com a successor Adolfo Suárez.
•    Va iniciar contactes amb les forces democràtiques.
•    Va proposar la Llei de Reforma Política:
• Reconeixia els drets fonamentals de les persones.
• Preveia un sistema electoral democràtic i convocava unes futures eleccions.

• Establia unes Corts bicamerals (Congrés-Senat).
• Establia la sobirania popular.

• Els factors que van influir en l’aprovació per referèndum de la Llei foren:
•    La força reformista de la monarquia.
•    El suport de la majoria dels procuradors, ja que s’hi garantia:
• Que no es demanarien responsabilitats polítiques.
• Que no es legalitzaria el Partit Comunista.

• La presència dels sectors franquistes en un lloc privilegiat va fer que, en aquest referèndum fracassara l’oposició d’esquerres.
•    Van haver de renunciar a molts continguts de la ruptura.
•    Van haver de participar en el canvi a través de la Llei de Reforma Política.

LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

• Durant els mesos següents, es van preparar les condicions per a la celebració d’eleccions generals:
•    Llibertat sindical.
•    Legalització dels partits polítics inclosa la legalització del PCE.
•    Amnistia per delictes polítics.
• Aquests canvis van fer reaccionar l’extrema dreta, que va assassinar cinc advocats laboralistes.

• Les primeres eleccions democràtiques.A aquestes es van presentar:    La UCD (Adolfo Suárez).   La dreta franquista (Fraga).  El PSOE (Felipe González).

• •    El PCG (Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri).
  • El triomf de les eleccions va ser per a UCD i Suárez constituí el primer govern democràtic.

La Constitució del 1978

• La redacció de la Constitució va iniciar una política de consens, que va consistir en la resolució de les qüestions cabdals i dels problemes de la negociació.                             
• Defineix Espanya com un “Estat social i democràtic de dret”.
• Estableix la monarquia parlamentària.
• Caràcter no confessional.
• Aboleix la pena de mort.
• Desenvolupa una àmplia declaració de drets.
• Recull els principis de la política social i econòmica.
•    Reconeix la llibertat de mercat.
•    Però preveu la possibilitat que l’estat hi intervinga amb una planificació econòmica en cas de crisi.

• Estableix el dret a l’autonomia i reconeix altres llengües, apart del castellà.
• Instaura un Tribunal Constitucional i els mecanismes necessaris de la reforma.
• Va adoptar un caràcter constitucional i va ser votada el 6 de Desembre.

1.3. L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

El títol VIII de la Constitució del 1978 fa possible la creació de comunitats autònomes.

Hi podem distingir dues etapes:

•    Les preautonomies, es a dir, la concessió d’una autonomia provisional.

     Les autonomies regulades per la Constitució.

  • Per a aconseguir les autonomies s’havien de crear assemblees parlamentàries.
  •    La primera es va concedir a Catalunya el 1977.
  • Es va restablir la Generalitat.
  • Fou presidida per Josep Tarradellas.
  •    El cas Basc va presentar alguns problemes:
  • L’existència de l’organització terrorista d’ETA.
  • L’existència del Partit Nacionalista Basc.
  • El problema de Navarra, que va impulsar la creació del Consell General Basc.
  •    Galícia va adquirir la preautonomia ràpidament amb la formació de la Xunta de Galícia provisional.
  • La Constitució establia que:
  •    Totes les regions que ho desitjaren podien adquirir la seua autonomia.
  •    Es proveirien d’uns òrgans legislatius i executius.
  • Establia dos procediments:
  •    Un més ràpid (article 151) al qual podien accedir directament les nacionalitats històriques (Catalunya, PB, Galícia i Andalusia).
  •    Un altre per a la resta de comunitats (article 143), excepte Navarra.
  • Els estatuts contenien:
  •    Les competències.
  •    Les institucions de les comunitats autònomes.
  •    Foren aprovats com a llei orgànica per les Corts Generals.
  • El 1995 es van regular els règims autonòmics de Ceuta i Melilla.

1.    Totes les regions que ho desitjaren podien adquirir la seua autonomia.
2.    Es proveirien d’uns òrgans legislatius i executius.

• Establia dos procediments:
•    Un més ràpid (article 151) al qual podien accedir directament les nacionalitats històriques (Catalunya, PB, Galícia i Andalusia).
•    Un altre per a la resta de comunitats (article 143), excepte Navarra.

• Els estatuts contenien:
•    Les competències.
•    Les institucions de les comunitats autònomes.
•    Foren aprovats com a llei orgànica per les Corts Generals.

• El 1995 es van regular els règims autonòmics de Ceuta i Melilla.

El primer colp d’aquest segle és el produït per Miguel Primo de Rivera el 13 de Setembre 1923 amb la intenció d’acabar amb la legislació constitucional. Aquest pronunciament va ser motivat per el perill de revolució social a causa del bloqueig del règim constitucional i volia evitar que es democratitzara el règim polític i que les Corts exigiren resposta del desastre d’Annual. La principal conseqüència d’aquest pronunciament és que va derivar en una dictadura militar (1923-1930), és a dir, Miguel Primo de Rivera com a president del Directori i un govern format exclusivament per militars. A més, va dissoldre les cambres legislatives i va prohibir l’actuació dels partits i sindicats. Ja durant la II República (1931-1939), concretament en el Bienni Reformista (1931-1933), al cap de 15 mesos d’haver proclamat la República, el 10 d’Agost de 1932, alguns militars, amb el general Sanjurjo al capdavant, van protagonitzar el primer colp d’Estat contra la República Espanyola. Aquesta va ser la causa per la qual la República es va paralitzar, no obstant això, el pronucniament va fracassar ja que el govern va controlar la situació i el general Sanjurjo va ser finalment condemnat a presó, encara que en el Bienni Conservador (1933-1936) va ser amnistiat. A més, el colp d’Estat de juliol del 1936 va ser una sublevació militar dirigida contra el govern de la Segona República que va sorgir de les eleccions de febrer d’aquell any que van tindre lloc en juny. Aquest pronunciament, amb Franco al cap davant, va fracassar i va conduir a la Guerra Civil (1936-1939) i, derrotada la República, al establiment d’una dictadura fins la mort de Franco Durant la transició (1975-1978), l’extrema dreta, nostàlgica del franquisme, es van mobilitzar amb agrupacions de pistolers com els Guerrilleros de Cristo Rey i van tenir lloc intents colpistes per part dels militars com l’intent del colp d’Estat de 1978 conegut com a “Operación Galaxia”. L’últim pronunciament va ser el 23 de febrer del 1981, quan d’estava celebrant al Congrés de Diputats la votació d’investidura de Calvo Sotelo, successor de Suárez, un grup de guàrdies civils dirigits perl tinent coronel Antonio Tejero van irrompre a la força i van retenir els diputats. Paral·lelament, Milans del Bosh es va revoltar a València i va treure els tancs al carrer per imposar un colp d’Estat militar. Els objectius del colp eren confusos però hi havia una clara intenció