Teories de la veritat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,35 KB

INDEX

Gnoseologia i epistemologia: coneixement, veritat i ciència.
Gnoseologia:
1- On puc trobar la realitat? Realisme- idealisme
2- Com puc saber si tinc la veritat?
criteris de veritat, autoritat, tradició, correspondència, evidència, choerència, utilitat, consens, prespectiva
3- És possible assolir la veritat? Dogmatisme-espectivisme / relativisme- subjectivisme / prespectivisme 
4- Com funciona el coneixement que cerca la veritat? Inducció - deducció
Empistemologi:
5- Com funciona el coneixement que (diu que) té la veritat? - la metedologia científica- el mètode hipotèticadedictiu
6- Es verdader el coneixement científic? El FALSACIONISME popperià

1. On cercar la veritat?
Wittgenstein (S. XX) --> isomorfia, la veritat la trobarem a través del llenguatge 
pensament
Realisme --> objecte: fora de la ment
               --> subjecte: ment 

Realise ingenu:


confon moltes vegades la realitat amb la nostra percepció,
el fet de pensar que el que veuen els teus ulls es veritat.
ex: el sol es mou al voltant de la Terra, cada cop veus que el sol canvia 
de lloc et penses que es mou. Però la veritat és que és la Terra la que es
mou.

Realisme crític:


 no veiem la realitat tal com és, sinó que la veiem flitrada per la nostra pòpia subjectivitat.
Coneixer --> és una activitat segons la qual un subjecte apren un objecte
Phisis --> realitat, tot el que hi ha.
Un cop realitzada l'activitat de coneixer, el producte obtingut "el coneixement" pot tenir un doble valor: pot ser verdader o fals. El coneixement aspira a acumular veritats i identificar i rebutjar falsedats.
Aquest afecte millar que ens parla del Realisme esta fonamentat en una propietat del llenguant: la isomorfia aquesta propietat ebs dira qye existeix un paralelise entre pensament-llenguatge i la realitat.
ISO--> igual
MORFIA--> forma
Picassu: "Les senyoretes del carrer d'avinyó"
 CRISTIANISME-

Cubisme


PSICOLOGIA

  religió                    art                ciéncia
Tesi: el Realisme ingenu no és una teoria versemblant
Argumentació:
psicologia de percepció, neurofisiologia del sistema nerviós
                        percepció
efecte mirall = sentits

Criteris de veritat:


procediment que permet jutjar si una afirmació és veritable o falsa
-Autoritat
-Tradició
-Correspondència-- Aristòtil (grec- S. IV a.C)
-Evidència-- Ree Descartes  (francés- S.XVII d.C)
-Coherència
-Utlitat (pragmàtica)
-Consenc
-Prespectiva
Criteri d'autoritat: procediment que basa la veracitat d'una afirmació en el prestigi de qui la va proposar
Criteri de tradició: xque sempre ha estat aixi, no admet crítiques ni  qüestionaments racionals (s'expressa de forma dogmàtica)
Criteri de correpondència: sosté que una afirmació és veritable quan el que diu es correspon amb la relitat.
"la veritat és l'adequació entre l'enteniment i les coses"
Criteri de l'evidència: absència absoluta de qualsevol dubte
procés d'obtenció--> mètode cartèsia--> evidència- anàlisis- sintesí- revisió
resultat obtingut--> cògito cartesa--> "penso, aleshores existeixo"
1- Qué te d'especial la ciència? Té la veritat
2- Com l'obté? Utilitzant un mètode especial
3- Quin és el resultat? Heliocentrisme- veritat indubtable
4- En canvi, que li passa a la filosofia? No té la veritat, peró creia que la tenia
5- Com podem esmerar aixó? Fent com fa a ciència
6- I que fa? Tè un mètode amb el que assoleix la veritat
7- El puc copiar? No, l'objecte de la filosofia no es "comparable"
8- I que faig? En proposa un nou inspirat en les matemàtiques
9- Quin és? El mètode cartesia- dubte metòdic
10- Com és? Un seguit de regles: EVIDÈNCIA -ANÀLISIS- Síntesi- REVISIÓ
Criteri de coherència: defensa que una afirmació és veritable quan no és contradictòria i quan encaixa amb altres veritats o quan es deriva logicament d'una altre veritat. 
Criteri d'utilitat: té en compte les conseqüencies pràctiques que es deriven del fet d'acceptar una afirmació com a certa. 
Criteri de consenc: 
diàleg--> condicions:
- Obertura: sense perjudicis i dogmes
- Llibertat: pensar el que em sembla i dir-ho
- Fonamentació: entendre el que et diuen per jutjar-ho
- Flexibilitat: ment oberta, tu creus que tens la veritat però escolta que diuen els altres

Entradas relacionadas: