Teories Sociològiques de l'Educació i Desigualtat Social

Teories sociològiques sobre l'educació

1. Teoria del capital humà

Existeix una correlació directa entre el nivell educatiu i l'accés als nivells de l'estructura ocupacional. Com més capital humà posseeix l'individu, més gran és la seva productivitat.

2. Teoria de la correspondència (Bowles i Gintis)

Els sistemes educatius solucionen els problemes de control social derivats de la industrialització i la urbanització. Mitjançant la violència simbòlica, introdueixen valors d'autoritat, obediència i disciplina segons les normes dels estats capitalistes. Aquest sistema integra els joves en l'economia i els socialitza segons el rol i la posició de classe assignada.

3. Teoria credencialista (neo-weberians)

Els títols acadèmics serveixen per entrar al mercat laboral i accedir a una determinada posició social. Fan la funció històrica del llinatge, essent necessaris per poder inserir-se en posicions controlades per grups particulars. Segons Fernández Enguita, aquestes teories demostren que l'escola no és independent del món del treball.

Processos de socialització

Mitjançant la socialització, l'individu adopta la cultura de la seva societat, composta per: coneixements, creences, valors, normes, símbols i maneres no normatives de conducta.

• Element essencial: El llenguatge.
• Enculturació: Immersió en la pròpia cultura.
• Aculturació: Procés de canvi cultural quan les cultures entren en contacte.

Subcultures i identitat social

Les subcultures són formes culturals restringides i determinades per grups socials (classe, gènere, edat, geografia). El prototip de cultura dominant és d'origen burgès, masculinitzat i de formació intel·lectual.

La identitat social és el conjunt de qualitats amb les quals les persones s'autoclassifiquen a partir de trets comuns i particulars.

Diversitat cultural i desigualtats socials

La producció de la desigualtat es basa en la pertinença de classe, gènere i ètnia.

Factors del fracàs del sistema escolar:

1. Model cultural transmès pel sistema educatiu.
2. Diferents pautes de socialització segons la classe social.
3. Producció de contracultures escolars.

Segons Bourdieu, el sistema educatiu legitima l'herència cultural rebuda mitjançant els títols. El capital cultural és la totalitat de recursos (coneixements i pràctiques) posseïts, ja siguin derivats de l'herència familiar o adquirits a l'escola. Té un efecte d'assignació d'estatus i garanteix la possessió d'una cultura general més extensa com més prestigiosa sigui.

Finalment, el codi lingüístic (públic o formal) determina un prestigi diferent segons l'ús que se'n faci.