Teories Sociològiques: Comte, Marx i Durkheim

Tots els autors aporten idees que posteriorment han obert línies d'estudi i d'especialitat. Cal destacar, bàsicament: Karl Marx, Max Weber, Emile Durkheim i Schumpeter, entre d'altres.

1.3.2. Auguste Comte: Teoria dels tres estadis

Comte proposa tres estadis evolutius, cadascun amb el seu tipus de societat:

• Teològic: L'home atribueix l'explicació dels fenòmens a forces deístiques. Correspon a la societat militar, basada en l'autoritarisme.
• Metafísic: L'home, a través de la racionalització, intenta trobar causes i efectes mitjançant lleis abstractes. Correspon a la societat dels legistes, on l'autoritat militar i religiosa és substituïda per l'autoritat de la raó.
• Positiu: L'observació i la racionalització s'uneixen per trobar les lleis físiques que regeixen la naturalesa. Correspon a la societat industrial, que aporta la tècnica adequada per regir els engranatges de la nova societat.

1.3.3. Karl Marx: Modes i corrents de pensament

L'obra de Marx és fonamental per entendre els modes de producció i el pensament polític:

• Mode de producció: Combinació entre les relacions de producció i les forces productives.
• Força de producció: Grau de desenvolupament de les relacions de producció i la productivitat existent en un moment donat.
• Plusvàlua: L'acumulació de capital és el resultat del desenvolupament de les relacions de producció. Com més productivitat, més plusvàlua s'extreu i més acumulació de capital es produeix.
• Alienació: La consciència individual i col·lectiva està determinada per les condicions de vida material i la ubicació social.

1.3.4. Emile Durkheim: La divisió del treball

L'avanç de la ciència, el progrés de la tècnica i l'especialització fan que els individus s'allunyin dels valors col·lectius i depenguin de la productivitat.

La consciència col·lectiva: solidaritat mecànica i orgànica

Durkheim connecta societat i personalitat:

• En les societats preindustrials, la personalitat individual queda totalment absorbida per la consciència col·lectiva (solidaritat mecànica).
• La societat industrial significa una pèrdua de referents que provoca un buit normatiu, el qual pot destruir la cohesió social (solidaritat orgànica).