Teories Sociològiques Clau: De l'Estructura a la Modernitat

Escrito el 22 de Junio de 2026 en catalán con un tamaño de 5,26 KB

1. Althusser: Estructura i Ideologia

Conceptes clau: Antihumanisme teòric (la història és un procés sense subjecte) i autonomia relativa (l'economia determina, però l'Estat té marge).
Mecanismes: ARE (Aparells Repressius: policia, força) i AIE (Aparells Ideològics: escola, família, ideologia).
L'escola: L'AIE dominant. Inculca submissió i reprodueix les relacions d'explotació i les classes socials.

Conceptes clau: Postestructuralisme. La veritat és creada per "règims de veritat".
El poder: És capil·lar i productiu (crea subjectivitats, categories, discursos, coneixement).
Mecanismes: Poder disciplinari (crea cossos dòcils). Institucions de segrest (escola = presó). Vigilància jeràrquica (panòptic), sanció normalitzadora i l'examen.
Resultat escolar: Normalització. Crea el "bon alumne" i el fracassat o desviat.

Conceptes clau: La societat és una construcció social (un producte humà).
Les 3 fases:
1. Externalització (crear rutines/habituació).
2. Objectivació (institucionalitzar-les, fer-les semblar "naturals").
3. Internalització (aprendre-les via socialització).
La base: El sentit comú i els significats compartits mantenen el teatre de la vida quotidiana.

Conceptes clau: Critica considerar els humans "idiotes culturals" (actors passius). L'ordre social és un assoliment pràctic (es reconstrueix minut a minut).
Les eines: Reflexivitat, indexicalitat (el significat depèn del context), principi etcètera (donar coses per suposades) i accounts (justificacions).
La prova: Experiments de ruptura (saltar-se normes per destapar les regles invisibles de la "normalitat").

Conceptes clau: Ordre de la interacció (regles del cara a cara) i anàlisi dramatúrgica (la vida és teatre).
El teatre: Regió frontal (escenari, mantenir la façana) i regió posterior (bambolines, relaxació). Presentació del jo (gestionar impressions).
L'estigma: Atribut desacreditador (físic, caràcter, tribu). Gestió de la identitat per sobreviure amb els "normals".

Conceptes clau: Teoria Crítica (emancipació) vs. Teoria Tradicional (descriptiva).
El problema: La raó moderna s'ha convertit en Raó Instrumental (eficiència tècnica sense ètica = dominació).
Indústria Cultural: Cultura de masses estandarditzada. L'objectiu és pacificar la classe obrera, crear falses necessitats (consumisme) i anul·lar el pensament crític.

Conceptes clau: Supera el dilema acció/estructura.
La trinitat: Habitus (disposicions i gustos interioritzats), camp (el tauler de joc social) i capitals (econòmic, cultural, social, simbòlic).
El consum: Teoria de la Distinció (el gust cultural classifica i separa).
Violència simbòlica: El dominat accepta la cultura dominant com a "natural".

Conceptes clau: Segona modernitat. Passem de distribuir riquesa a distribuir riscos incontrolables.
Els riscos: Manufacturats (creats per l'èxit tecnològic), invisibles, globals i incalculables.
Efecte bumerang: Els riscos són "democràtics" i afecten tothom.
Canvi social: Passem de comunitats basades en la necessitat a comunitats defensives (el motor és la por).
Crisi política: Incapacitat de l'Estat-Nació per gestionar problemes globals.

Conceptes clau: Fi de la solidesa (feines, institucions i matrimonis per tota la vida).
La vida líquida: Desregulació, volatilitat i canvi accelerat.
Efectes: Identitat flexible lligada al consum i amor líquid (connexions efímeres).
Exclusió: Qui no té diners per consumir és un "consumidor defectuós" o residu humà.

El gran debat: Igualtat (competir al món públic) vs. Diferència (revaloritzar els valors de cures).
Corrents principals:
- Marxista: Capitalisme i patriarcat s'alien.
- Radical: "Allò personal és polític".
- Ecofeminisme: Dominació de les dones i destrucció de la natura.
- Interseccionalitat: Creuar gènere, raça i classe social.
- Teoria Queer: El gènere com a invent performatiu.

Etiquetas: