Teories de les relacions laborals

WEBB: perspectiva teorica pluralista

Aquesta teoria considera una pluralitat d'actors: empresaris, treball, adm.publiques... Aquests actors tenen l'obligació moral d'estar compromesos a la N.C del conflicte. Es vol organitzar el conflicte dins la democracia industrial.

Pertany a 1r funcionalisme

Diu que cada part de la societat compleix una funció específica dins del sistema, estan interrelacionades i per estudiar una societat cal veure com es relacionen entre elles les diferents parts d'aquesta. Els webb tenen una explicació del sistema/subsistema de les relacions laborals.

Recerca

Es centren en les relacions laborals però no tenen teories d'abast global. Es centren en el paper dels sindicats: que són una associació permanent d'assalariats amb el propòsit de mantenir o millorar les condicions d'ocupació dels treballadors.

3 maneres d'accio sindical

a.Dogma dels drets adquirits (sindicats d’ofici): Es regula el sistema d’aprenentatge, els salaris en funció del costum, es rebutgen nous processos de treball i hi ha una separació rígida entre les ocupacions.

b.Dogma de l’oferta/demanda (sindicats d’ascens): Hi ha un lliure accés a l’ocupació i al sindicat, es recolza la innovació a tots els nivells, es defensa una escala salarial flexible (procíclica).

c.Dogma del salari just (sindicats generals): Defensa d’un salari suficient i ajustat al criteri moral de justícia, control de seguretat i higiene en el treball, reducció de la jornada laboral.

Consideren els Webb el sindicalisme com un element fonamental a un estat democràtic.

ESCOLA DE RELACIONS HUMANES: perspectiva unitarista

Els objectius són augmentar la productivitat i reduir la conflictivitat. El conflicte és patològic i extern, no ha de veure amb el món del treball.

Principis de l’escola de Relacions Humanes

L’ésser humà naturalment tendeix a afiliar-se a un grup, en una empresa, el grup pot ajudar a transmetre informacions i millorar el rendiment, formar part d’un grup i sentir-se protegit/recolzat per ell incrementa la motivació de l’individu, el conflicte és disfuncional i nociu.

Aportacions de l’escola de les relacions humanes

Descobriment dels grups informals i de la seva importància a tots els nivells, preocupació per la disminució de l’avorriment, la monotonia, la fatiga... Facilita les comunicacions, dóna importància als sentiments i les motivacions, dóna valor als grups informals com organització alternativa i complementària.

Crítiques

S’internalitza la disciplina en el treball a través dels valors compartits, els costum i l’afecte. Si el comandament intermedi és un amic, és més difícil general resistències cap a la seva gestió. Els grups informals poden convertir-se en grups de dominació i control. De fet es fomenta aquesta funció dels grups informals. No qüestiona el poder empresarial.

Institucionalisme, pluralista

L’institucionalisme com a corrent teòric apareix a finals del XIX i és una resposta a visions de caire individualista. Una definició d’institució vindria a assenyalar que aquesta és un sistema de regles compartides que s’entenen com a vinculants per als actors socials. Aquestes regles estructuren les accions i interaccions dels actors en societat.

Institucionalització del conflicte

Es reglamenta l’expressió del conflicte i les vies de resolució d’aquest. El conflicte es canalitza a través de procediments ordenats. Els diferents actors que participen en el conflicte tenen la legitimitat per arribar a acords (normes) o plantejar divergències. Hi ha (altres) institucions que poden participar en la mediació i la conciliació d’aquest conflicte.

Escola de Wisconsin: perspectiva pluralista

Commons i Perlman s’interessen en com l’acció col·lectiva és capaç de produir normes i regulacions, també dins del mercat de treball.

La negociació col·lectiva resulta ser, per aquests autors, la font de moltes de les normes que va a regular les institucions de les RRLL. I dins d’aquesta negociació s’inclouen determinats elements de conflicte. El conflicte pot cohesionar els grups que hi participen. Des d’aquest punt de vista l’existència de processos de negociació col·lectiva assegura la supervivència del capitalisme ja que el fa flexibles a les diferents relacions de forces entres grups socials. Desenvolupen, des d’aquest punt de vista, una crítica a la visió leninista dels sindicats (objectius dels sindicats és millorar les condicions de treball): Els sindicats tenen una consciència moral i normativa pròpia que els du a expressar valors que van més enllà del món del treball.