Teories de la Ment i la Llibertat: Monisme, Dualisme i Determinisme

Les teories monistes materialistes

Iniciades per Demòcrit al segle V a.C., consideren que els processos mentals s'expliquen a partir de la base material, localitzada al cervell.

El materialisme fisicalista

Sosté que les activitats mentals són purs processos fisicoquímics. Josep Ferrater Mora i Paul Churchland propugnen que els fenòmens mentals es poden reduir a fenòmens físics. Dins del fisicalisme trobem el cibernètic, segons el qual l'activitat mental no és res més que una activitat combinatòria del cervell.

El materialisme emergentista

Mario Bunge considera que el procés mental no es redueix al físic. Per a ell, el cervell és com un biosistema i té dues propietats: les resultants i les emergents.

Les teories dualistes

Consideren l'ésser humà com un compost de dos elements que es poden anomenar ment i cervell o cos i ànima.

El dualisme platònic

Plató deia que l'ésser humà que veiem al món era un compost de cos i ànima, però que aquesta unió era accidental, perquè l'ànima és immortal i immaterial. La funció més pròpia de l'ànima és el coneixement. El cos és material i mortal: l'ànima hi està tancada durant aquesta vida.

L'hilemorfisme

Aristòtil va sostenir que l'ànima i el cos són dos principis complementaris i inseparables d'una realitat, la de l'ésser humà. Distingeix dos principis substancials, però remarca que només es poden separar en la nostra imaginació.

El dualisme cartesià

Descartes va sostenir un dualisme radical a partir dels coneixements científics del Renaixement. Afirma que l'ésser humà es troba compost per la unió de dues substàncies completament diferents: l'extensa i la pensant.

El dualisme interaccionista

Eccles sosté diverses idees: 1) Ment i cervell són dues realitats diferents. 2) Hi ha fets que reclamen una ment autoconscient. 3) El cervell és insuficient per abastar els fenòmens mentals. Es produeix la interacció entre el físic i el mental.

L'interaccionisme emergentista

Popper prova de superar les teories anteriors. Afirma l'existència d'actes mentals i la peculiaritat que els caracteritza. Considera que la ment és un producte evolutiu emergent del cervell. També diu que interactuen amb les realitats materials. Hi ha tres mons: 1) cossos físics, 2) estats mentals, 3) ment humana.

L'estructurisme

Pedro Laín Entralgo defensa el concepte d'estructura, que diu que és més adequat per descriure tot allò que és físic o mental. El cervell és una estructura dinàmica; no és necessari donar-li ordres des de fora perquè funcioni.

Llibertat i determinisme

La llibertat externa consisteix en el fet que ningú no ens impedeixi traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna. Pot ser més o menys àmplia segons el marc jurídic o polític. La llibertat interna és la de voler una cosa o una altra. Consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten. La llibertat interna és llibertat moral, capacitat per conduir la pròpia vida d'acord amb els propis criteris.

Condicionament i determinació

Estar condicionat no és estar del tot lliure, però sí conservar la llibertat suficient com per ser responsable dels propis actes. Estar determinat significa negar fins i tot aquest mínim de llibertat.

El destí

Els primers filòsofs que van tractar el tema van ser els estoics al segle IV a.C. Van esbrinar quin és l'origen del cosmos per saber el seu comportament. Segons Heràclit, tot s'explica per alguna raó, diu que sempre hi ha d'haver una raó primera, que és la que segueix l'univers. Els estoics van prendre aquesta cosmologia d'Heràclit. El savi ideal, segons els estoics, és conscient que tota la felicitat exterior és en mans del destí. Aquesta teoria comença a obrir-se en dos mons: l'interior, que és a les nostres mans, i l'exterior, que no depèn de nosaltres.

El determinisme científic

Consisteix a intentar donar la raó de la conducta humana. Aquesta forma de pensar constitueix un reduccionisme, perquè redueix la complexitat i la riquesa de les dimensions humanes a una de sola.

Tipus de determinisme científic:

• Monisme fisicalista: redueix l'univers a la matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics, inclòs el psiquisme humà.
• Fisiològic: Pavlov deia que els actes que anomenem lliures són en realitat reflexos condicionats molt elaborats.
• Psicoanalític: Freud entén el fet d'obrar de l'ésser humà com a quelcom mogut per l'inconscient.
• Econòmic: del marxisme, que explica les diferents etapes històriques.
• Genètic: dels corrents sociobiològics, que veuen en la genètica la causa de tot el que fem.
• Psicològic: Gottfried Wilhelm Leibniz deia que la nostra conducta està determinada pel mòbil que exerceix més atracció sobre la nostra voluntat.

La llibertat d'elecció

És com una capacitat de la voluntat d'escollir entre diferents possibilitats. Una llibertat d'elecció exigent requereix: 1) que la nostra voluntat no estigui determinada, 2) que no sigui totalment indeterminada de manera que sigui arbitrària (la indiferència davant dos béns que ens atrauen igual no és suficient), 3) que tinguem bones raons per a la nostra elecció.

La llibertat com a autonomia

Kant diu que la llibertat és, des d'aquesta perspectiva, la propietat de la voluntat de ser una llei per a ella mateixa. No podem explicar-la científicament per causes, però podem afirmar que existeix. Hi ha: 1) Esdeveniments externs, estudiats per la raó teòrica, 2) Voluntat humana, estudiada per la raó pràctica, 3) Lleis naturals, a les quals estem sotmesos com a éssers físics, 4) Lleis de llibertat, pròpies dels éssers racionals.

Del jo vull al nosaltres volem

Hegel va criticar el concepte d'autonomia dient que les lleis són abstractes i enganyoses, ja que a la realitat els individus es converteixen en persones perquè els altres subjectes de la seva comunitat els reconeixen com a tals. El marxisme diu que l'individu aïllat no existeix. Marx afirma que la llibertat individual només és possible dins d'una societat organitzada.