Teories de la ment: del conductisme al funcionalisme

Crítiques a la teoria de la identitat

1. La múltiple realitzabilitat

Un mateix estat mental pot produir-se a través de diferents formes físiques; per això, és difícil afirmar que un estat mental de tipus sigui igual a un estat cerebral de tipus. El que sí que podem dir és que un estat mental concret correspon a un estat cerebral concret, però no necessàriament al mateix en totes les persones.

2. El problema dels qualia

Els qualia són experiències subjectives (com veure el vermell o sentir dolor). La crítica sosté que conèixer l’activitat del cervell no equival a viure la sensació; per tant, estat mental i estat cerebral no serien exactament el mateix.

Exemple de Mary: una científica que sap tot sobre el color però mai l’ha vist. Quan veu el vermell per primera vegada, sembla que aprèn alguna cosa nova, fet que demostra que l’experiència no es pot reduir només al cervell.

3. L’argument de l’aigua i l’H₂O

La teoria de la identitat compara aigua = H₂O amb dolor = un estat cerebral. Tanmateix, mentre l’aigua sempre és H₂O, podem imaginar dolor sense conèixer el seu estat cerebral. Per això, es considera que la identitat ment–cervell és més problemàtica que altres identitats físiques.

Teories de la ment i la conducta: el conductisme

El conductisme vol estudiar la ment de manera científica i se centra exclusivament en allò observable: la conducta. Per això, rebutja explicacions basades en conceptes mentals abstractes o no observables que no es poden comprovar científicament.

Conductisme metodològic

No nega l’existència de pensaments o emocions, però considera que no es poden estudiar científicament de manera directa. Per això, la psicologia s’ha de centrar en la conducta observable.

Conductisme radical

Sosté que els continguts mentals no són necessaris per explicar la conducta i rebutja el mentalisme. El que importa és la relació entre estímuls i respostes: la conducta s’entén com a resposta a determinades condicions.

Anàlisi disposicional

Consisteix a definir els estats psicològics segons la conducta que solen produir. Per exemple, dir que una persona té set vol dir que, en certes condicions, tendirà a buscar aigua, obrir una ampolla i beure. És a dir: condició → conducta.

Crítica del conductisme: el superespert

El conductisme identifica els estats mentals amb la conducta observable, però imaginem una persona que sent molt dolor i no ho mostra. Segons aquesta teoria, si no manifesta conducta de dolor, semblaria que no en té, cosa problemàtica perquè intuïtivament sabem que es pot sentir dolor sense expressar-lo.

Funcionalisme

El funcionalisme explica la ment com un sistema que processa informació, semblant a un ordinador o una màquina de Turing. L’esquema bàsic és: input → processament → output. El que importa no és de què està fet el cervell, sinó la funció que realitza.

Model sintàcticocomputacional

La ment es considera un sistema que manipula símbols seguint regles. Pot generar respostes noves davant situacions noves, funcionant com una computació basada en un llenguatge.

Model connexionista

La ment es descriu com una xarxa de moltes unitats connectades entre si, semblants a neurones. La informació no es guarda en un únic lloc, sinó en les connexions de tota la xarxa. Aquest model s’inspira més en el funcionament real del cervell que no pas en el model clàssic d’ordinador.

La ment extensa

La teoria de la ment extensa defensa que els processos mentals no es troben només dins del cervell, sinó que poden incloure elements externs. De vegades utilitzem objectes del nostre entorn que formen part del procés cognitiu, de manera que la ment es pot estendre fora del cervell i del cos.

Exemples de la ment extensa

• Alzheimer: una persona que no recorda una adreça la pot escriure en una llibreta, que actua com una memòria externa.
• Tetris: en lloc d’imaginar el gir d’una peça, podem manipular-la a la pantalla; part del pensament es fa amb l’entorn.
• Implant cerebral: permet girar la peça amb el pensament, formant part del procés cognitiu i reforçant que la ment pot estendre’s més enllà del cervell.