Teories de la Ment, Conducta Humana i Socialització: Una Anàlisi Completa

Teories de la Ment i la Consciència

Reduccionisme Fisicalista o Teoria de la Identitat

Considera que els estats mentals són els estats neurofisiològics.

Funcionalisme

No redueix els processos mentals a processos neurofisiològics, ja que considera que un fenomen es defineix per la funció que duu a terme.

Dualisme de Propietats

Pren idees del dualisme i monisme: del primer, en recull la consideració que l'home està format per una única substància o realitat; del segon, perquè postula l'existència de dos tipus de propietats amb característiques diferents.

El Personalisme

Reivindica la unitat de l'home com a ésser corporal i espiritual.

La Conducta Humana

Definició de Conducta

La conducta és la manera observable de com reaccionem a la realitat. És instintiva quan la reacció davant d'un estímul és idèntica en tots els membres de l'espècie (pauta genètica). És resposta oberta quan la reacció no està biològicament prefixada.

Els Motius de la Conducta

Els motius són allò que donen sentit i fan comprensible la conducta dels altres. Acostumen a ser estats mentals de l'individu que actua i són inobservables.

Fases del Comportament Humà Voluntari

• Deliberació
• Decisió
• Execució

Trets Característics de la Conducta Humana

• Inadaptació: És deguda al fet que l'ésser humà ve al món sense acabar (amb mancances).
• Plasticitat: És modelable i mal·leable.
• Insatisfacció: Resulta de la inadaptació i la poca determinació biològica.

Característiques de la Sociabilitat de l'Ésser Humà

• Indeterminació Instintiva: Pràcticament tots els animals posseeixen una determinació instintiva molt completa que funciona com a mecanisme de reacció i adaptació enfront la realitat. L'aprenentatge és possible gràcies a la permeabilitat, la intel·ligència i un cos social.
• Llarg Període d'Immaduresa: Els cadells tarden relativament poc temps a fer-se adults i autosuficients. El nen humà, en canvi, està completament indefens i es manté d'aquesta manera durant molt de temps.
• Inexistència de Qualitats Físiques Destacables: Si desitja sobreviure i prosperar, s'ha d'agrupar i ha de treballar en equip. Això és precisament el que ha fet des que viu en societat.

Relacions Competitives o Violentes

• Agressivitat i Violència: Elements inherents a la naturalesa humana. Consideren que l'ésser humà és un ésser essencialment egoista que només busca el seu propi benefici i profit. El que és natural entre els homes és la competència i la rivalitat.
• Darwinisme Sociològic: Corrent evolucionista de la sociologia que considera que el procés de canvi inherent a tota comunitat constitueix un procés de millora de la civilització. Les societats també evolucionen. Un dels mecanismes és la lluita per la supervivència que viuen individus i col·lectivitats. El conflicte és un mecanisme imprescindible perquè progressi l'activitat humana.
• Factors Externs: Alguns autors consideren que l'ésser humà no és agressiu i competitiu per naturalesa, sinó per necessitat.

La Socialització

Definició de Socialització

La socialització és el procés d'aprenentatge mitjançant el qual ens integrem en la comunitat de la qual formarem part. Consisteix, bàsicament, en l'adquisició i interiorització de les regles, els principis i els costums de la cultura en què vivim.

Empatia

L'empatia és la capacitat que posseeixen les persones per a posar-se en el paper dels altres i fer-se una idea dels seus sentiments.

Tipus de Socialització

• Primària: Es dona durant la infantesa. Implica l'adquisició de pautes i costums del grup social mitjançant la imitació i la concessió de premis.
• Secundària: No és exclusiva d'una etapa concreta de la vida; es dóna durant tota la vida. Consisteix en la readaptació a canvis en l'entorn o a noves circumstàncies. Inclou els mateixos mecanismes que la socialització primària, més la comunicació i transmissió explícita.