Teories de la ment i el cervell: Guia completa

Ocasionalisme (Malebranche)

Aquesta teoria defensa que la ment i el cos no interactuen directament. Quan volem realitzar alguna acció, és Déu qui actua com a mediador i provoca el moviment del cos. La crítica principal a aquest model és que depèn constantment de la intervenció divina.

Epifenomenisme (Huxley)

Aquesta corrent afirma que els estats cerebrals causen els estats mentals, però els estats mentals no poden influir en el cervell ni en la conducta. La consciència es considera només un producte secundari de l'activitat cerebral; per tant, l'ésser humà funcionaria de manera determinada pel cervell.

Principi de tancament causal

Aquest principi sosté que tot efecte físic té una causa física. Això implica que qualsevol moviment o canvi que es produeix al món material ha de ser causat per un altre element físic. Per aquest motiu, resulta difícil explicar com una ment immaterial o Déu podrien intervenir directament en el cos o en el món físic.

Teoria de la identitat psiconeural (Place)

Aquesta teoria defensa que els estats mentals i els estats cerebrals no són entitats diferents, sinó la mateixa realitat vista des de dues perspectives. Quan pensem, sentim o recordem, en realitat s'està produint una determinada activitat neuronal al cervell. Per tant, no existeix una ment separada del cervell.

Teoria forta de la identitat

Sosté que cada pensament, emoció o sensació està vinculat a una activitat concreta del cervell. Això implica que, si dues persones tenen el mateix pensament o senten el mateix dolor, haurien de tenir activada la mateixa zona o el mateix grup de neurones. Per exemple, sentir dolor sempre correspondria a la mateixa activitat cerebral.

Teoria dèbil de la identitat

Va sorgir arran del descobriment de la plasticitat cerebral. Defensa que un mateix pensament o emoció no ha d'estar sempre localitzat a la mateixa zona del cervell en totes les persones. Per tant, diferents cervells poden produir el mateix estat mental.

Crítica de la múltiple realitzabilitat

Aquest argument assenyala que un mateix pensament o emoció es pot produir mitjançant activitats cerebrals diferents. Per això, no es pot afirmar que cada estat mental tingui sempre el mateix correlat cerebral en totes les persones.