Teories de la Justícia: Clàssiques i Contemporànies
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,26 KB
Què és la Justícia?
La justícia és el conjunt de lleis i la seva legitimitat en relació amb la moral.
Teories Clàssiques de Legitimació de la Justícia
- Iusnaturalisme
- Utilitarisme
- Dialèctica
Teoria Contemporània de la Justícia
Iusnaturalisme
La legitimitat de la justícia es troba en la naturalesa humana. Neix amb Aristòtil, que considerava l'home un animal polític.
Iusnaturalisme Escolàstic
Justifica l'ús de la violència per canviar l'ordre jurídic d'una comunitat quan no es considera just. Bartolomé de las Casas i Suárez plantejaven la universalitat de les lleis en relació amb els indis americans; és a dir, les lleis havien de ser vàlides per a tots els habitants de l'imperi espanyol.
Aristòtil deia que tot ésser humà és racional i social i ha de seguir tendències naturals com tots els animals, però aquestes tendències, en lloc de ser un instint, són normes i lleis. Per exemple:
- Supervivència: prohibició de matar.
- Reproducció: obligació de criar els fills.
- Sociabilitat i racionalitat: normes (costums i lleis).
Iusnaturalisme Il·lustrat
Hobbes:
- Naturalesa humana: violent, agressiu, racional.
- Govern: monarquia absoluta.
Locke:
- Naturalesa humana: lliure, racional, igual.
- Drets: vida, llibertat, propietat privada.
- Govern: democràcia, liberalisme.
Rousseau:
- Naturalesa humana: lliure i igual.
- Drets: vida i llibertat.
- Govern: democràcia.
Utilitarisme
J. Stuart Mill i J. Bentham defensaven que la justícia és el que suposa el major grau de felicitat per al major nombre de persones (principi del plaer).
- Hedonisme il·lustrat: plaer en temes intel·lectuals.
- Hedonisme altruista: s'ha de buscar la felicitat per a la majoria, no egoistament.
- Vessant política: per ser feliç cal preocupar-se pels assumptes públics, lluitar per les llibertats privades però col·lectivament; defensors del liberalisme polític (l'estat ha d'interferir el menys possible en la vida dels ciutadans).
Dialèctica Marxista
La justícia és la concreció de les reivindicacions de la classe oprimida que en cada moment de la història lluita contra la classe opressora (que controla els mitjans de producció). La història és un procés que suposa la lluita entre classes per defensar interessos econòmics contraposats. La lluita sempre acaba amb el poder de la classe dominant en favor de la classe dominada.
Positivisme
Kelsen i Bobbio defensaven que el dret és un fet social que no necessita legitimació; es dona en una societat i s'aplica perquè hi ha una força coercitiva (l'estat) que el sanciona (castiga qui no el compleix). Principis:
- Tot dret ha de complir-se obligatòriament; tots els drets són llei.
- Els drets humans són drets sancionats per molts països en tractats internacionals; per tant, s'han de considerar lleis que obligatòriament s'han de complir.
Pregunta rellevant: si una llei la considerem injusta, l'hem de complir? Podem canviar-la? Com actuem èticament?
Maximització
Buchanan i el liberalisme econòmic. Pressupostos:
- L'ésser humà és racional (analitza els seus interessos).
- És egoista (vol aconseguir els seus objectius).
- Sap que és impossible arribar a acords sobre finalitats ètiques.
- Pot arribar a acords sobre mitjans que suposen l'optimització de la relació cost-benefici en relació amb els projectes individuals.
Econòmicament: liberalisme:
- Racionalitat en relació amb el mercat (objecte-demanda).
- Egoisme en relació amb aconseguir tants béns com desitgi.
En relació amb els drets humans:
- Permeten la pau social, que suposa permetre que cadascú pugui obtenir una vida econòmicament bona.
- Permeten que cadascú es desenvolupi i l'estat només assegura el compliment de la llei.
Neocontractualisme de Rawls
Els contractualistes defensen que l'origen i la justificació de les lleis i les institucions que mantenim són degudes a un pacte o contracte que en els seus orígens com a societat vam decidir. Els autors de la modernitat que l'han defensat són Hobbes, Locke i Rousseau. Rawls defensa que la justícia en la societat actual està relacionada amb el repartiment dels béns primaris, que són de dos tipus:
- Jurídics: conjunt de drets.
- Econòmics: els béns materials, els quals tothom ha de tenir la possibilitat d'adquirir.
Principi d'imparcialitat: tothom ha d'estar en la mateixa condició per obtenir els béns primaris al si de la societat. La "posició original" seria aquella en la qual tothom decideix des de la ignorància quines condicions regulen la vida social.
Teoria Dialògica de Habermas
Tots els éssers humans som racionals i lliures:
- Podem comunicar-nos, argumentar i arribar a acords (la condició és que tinguem la suficient informació per fer-ho).
- Podem lliurement prendre acords sobre el que considerem millor per a tothom.
Comunitat ideal de diàleg: la societat pot ser entesa com una comunitat que pren acords racionals a través de defensar els seus arguments, sense discriminacions; tots hauríem de ser escoltats sense discriminacions i des de la llibertat de poder expressar els seus interessos. Es tractaria d'una democràcia ideal en la qual tots podem parlar, i ho fem des de la racionalitat i la llibertat.
Teories Anamnètiques
(Anamnesi = records) Analitzem la justícia com a restitució de danys a les víctimes ocorreguts en el passat. Defensem que:
- El progrés històric no sempre ha estat progrés (positiu); sovint s'ha d'actuar des de la barbàrie, i aleshores cal restituir la dignitat a les víctimes de les accions negatives per tal que aquestes societats puguin desenvolupar-se correctament i no tornin a repetir aquestes accions bàrbares.
- A les víctimes cal retornar-los el deute que socialment es té amb ells (econòmic i social) i viure amb ells el dol pel dolor que se'ls ha causat.
Crítics amb els Drets Humans
Totes les teories sobre la justícia del segle XX es basen en els drets humans, però hi ha alguns que són crítics amb aquesta legitimació perquè:
- Els drets humans suposen canviar la creença religiosa en l'autoritat divina per un conjunt de drets que considerem inqüestionables quan són productes.
- Els drets humans són idees que mai s'aconsegueixen complir; són drets impracticables realment i, per tant, són inútils.
- Seria més eficaç plantejar-se l'hedonisme il·lustrat, la búsqueda de plaer intel·lectual com a màxima de la justícia.