Teories de Freud sobre la sexualitat infantil

El nen percep la mare com a autoritat moral. Associa la falta d'autoritat a la mare i, per això, no la vol perdre (el penis). Llavors, no vol assemblar-se a la mare. Supera el complex d'Edip i coneix els límits que se li imposen.

A partir dels 7 i 8 anys, es desencadena una admiració cap al pare i el nen vol assemblar-se a ell. El veu com a figura d'admiració, encara que el pare sigui baix, lleig i dèbil; ell el veu fort. Es conformen amb el plaer i la realitat. D'aquí en depèn la personalitat.

Complex d'Electra:

Deixa el cas de les nenes en punt suspensius. Elles es pregunten per què no tenen penis i admiren el pare, buscant allò que no tenen. Les nenes estan amb la mare, però progressivament s'enamoren del pare.

Fase latent:

Va dels 6 als 12 anys, després de la fase fàl·lica. Latència vol dir que no es manifesta, que és intern i no se sap encara. Ex: a la colla hi ha un malestar latent. Fase de latència: la sexualitat està latent, els nens amb nens i les nenes amb nenes (és el que fan). Juguen a ser homes i dones grans. Assumpció del rol del sexe propi. La necessitat sexual es troba en el plaer; als nens, és jugar.

+12:

Progrés definitiu del desenvolupament de la sexualitat. Ara ja és la sexualitat que nosaltres coneixem. Aquí es busca el plaer amb els genitals i amb persones de diferent sexe.

ID - Ello (es) / allòEGO - JoSUPEREGO - Superjò

Serveixen per completar la visió de la personalitat humana. Allò són els impulsos inconscients, que constitueixen l'energia vital.

Superjò:

Seria el conjunt de normes, valors i tabús que un ha interioritzat fonamentalment durant la infància. Ni el superjò ni allò constitueixen la part conscient. Els impulsos inconscients són allò. I els valors, normes i tabús constitueixen una veu interior de la consciència. Entre la veu (superjò) i els impulsos hi ha conflicte; ha d'haver harmonia.

Jo:

És allò que es fa visible de nosaltres mateixos. La imatge que projectem, el resultat de l'enfrontament entre allò i el superjò. Allò que creiem que som (jo) viu entre els impulsos i la veu de la consciència, viu entre pressions. El jo també fa d'àrbitre entre allò i el superjò. És el que ha de resoldre el conflicte. La base del que som és, per a Freud, animal: tenim impulsos.

Allò:

És la nostra animalitat que pugna per manifestar-se.

El superjò:

És el pes de la cultura imposada en nosaltres, ens condiciona pel fet de ser humans. El superjò pot tenir molt a ratlla a la persona; aquesta té por, sentiments de culpa. El superjò es forma a la infantesa.

La sexualitat en els nens petits:

Freud diu que la sexualitat es desenvolupa en els nens perquè és quan es desenvolupa la personalitat de la persona. La sexualitat es té des del naixement.

Etapes:

• Fase oral (0 anys - 1 any i mig)
• Fase anal (1 any i mig als 3 anys)
• Fase fàl·lica (de 3 als 6 anys - Complex d'Edip)
• Fase latent (6 anys als 12)

Bona part de la seva teoria obre com a important la sexualitat a la infància. La sexualitat dels infants no és la mateixa que la de l'adult. El coneixement de la sexualitat infantil s'atribueix a l'amnèsia infantil, ja que tenim pocs records de la infantesa, depenent de l'edat. A la sexualitat hi ha fases. Si es passen adequadament, la persona arriba a ser adulta adequadament. Si no les passa correctament, arriben anomalies, trastorns... els traumes porten als complexos (conjunt d'idees malaltisses). Les fases són el seu recorregut per la vida. Freud treballava amb histèrics i deia que rebutjaven el sexe i ell volia remuntar-se a la seva infància per veure què els havia creat allò. Freud té un sentit molt ampli de la sexualitat: tot el que tingui a veure amb la satisfacció dels plaers que no sigui per sobreviure. Tot això ho és. I també com busquen els nens el plaer, no genitals.

Fase oral:

El nen experimenta satisfacció en activitats que tenen a veure amb la boca; s'ho posen tot a la boca. Freud tenia molt clar que l'activitat d'un nadó no es defineix. Els òrgans bucals continuen sent òrgans de plaer ara.

Fase anal:

El plaer es troba a l'anus. En la defecació, l'òrgan principal ja no era la boca.

Fase fàl·lica:

Va dels 3 als 6 anys, és l'època del complex d'Edip i del complex d'Electra en les nenes. Ja són fonamentalment en el desenvolupament de la sexualitat als genitals. Juguen amb el desenvolupament del seu entorn, és el que importa; els genitals tenen símbols (virilitat, força, masculinitat...). No només hi ha sexualitat orgànica, també mental.

Complex d'Edip:

Té una importància clau en l'obra de Freud; és a la infància quan els trets de la personalitat es defineixen. Als 3 o 4 anys, però la persona no n'és conscient. Descriu allò que li passa a un nen. Un cop superades les dues fases anteriors, a partir dels 3 anys, el nen té com a objecte de desig la mare. Comença a parlar i a identificar coses i a situar-se en el món. Han de tenir un objecte exterior. Veuen el pare com una amenaça, com a rival. Hi ha un desig de matar-lo per estar amb la mare (connexió amb Èdip Rei). El nen s'adona que la mare no té penis. És conscient que la mare no en té i el pare sí, i té molta por que el pare li talli (complex de castració).