Teories de la Formació de Creences i Normes Socials

Formació de Creences i Rumors (Elster)

Creences Individuals (CI)

El mecanisme de formació de creences (i rumors) és racional, tot i que pot generar creences falses. Això s'explica per:

1. Cada individu d'un grup té accés a informació privada sobre un tema.
2. Tots formen les seves creences seqüencialment, a partir de la informació privada i les creences expressades pels predecessors (ex: votació pública per llista).
3. És possible la formació racional de creences falses, tot i que la disponibilitat de tota la informació utilitzada en el procés portaria a la formació racional de creences veritables.

Influència Pública (IP)

Les creences que la gent professa tenir, o s'absté de repudiar, tot i que en realitat no les comparteix, perquè tots creuen que la resta sí que les comparteix. Per exemple, la "cultura de la beguda" als campus universitaris, associada al "síndrome del germà gran", ja que, com que no tenim accés a la ment dels altres, ni a les seves capacitats racionals, ni a les seves pors i angoixes, tenim tendència a considerar-los més madurs i autònoms que nosaltres.

Normes Socials (Linares)

Les normes prescriptives (fes l'acció X) proporcionen premis als actors que actuen segons la conducta prescrita (contribuir a l'esforç col·lectiu). Les normes proscriptives penalitzen els actors que realitzen la conducta proscrita (no contribuir a l'esforç col·lectiu). En ambdós casos, els incentius van dirigits a subconjunts diferents del col·lectiu: cooperadors i desertors.

Teoria de la Regularitat (Tena i Güell)

La regularitat de la conducta és un element constitutiu de les normes socials. Si no hi ha regularitat, no es pot parlar de l'existència d'una norma.

Compliment de les Normes (Coleman)

El compliment o incompliment de les normes són el resultat de l'aplicació del principi de maximització de la utilitat sota diferents constriccions. Un agent interioritza una norma quan és racional fer-ho, o quan és racional per a un segon agent intentar que el primer l'interioritzi. Una vegada interioritzada, si la viola, tindrà conseqüències negatives per part dels altres i sentirà emocions (culpa, etc.).

Motivació i Sancions (Linares)

L'acció no es pressuposa guiada per una motivació vinculada a algun tipus de càlcul de cost i benefici. La norma preveu sancions positives per als complidors i/o negatives per als incomplidors. L'agent complirà amb la norma si els beneficis que anticipa per complir-la superen els de l'incompliment. L'agent només sancionarà a l’incomplidor d'una norma si hi ha una "metanorma" que així ho prescriu.

Racionalitat i Normes (Bicchieri)

Complir normes és racional, no perquè sigui el resultat d'un procés de processament perfecte de la informació i de maximització de la utilitat esperada en termes egoistes, sinó perquè es pot donar compte del fenomen a partir de les preferències i creences dels agents.

Emocions i Normes (Elster)

Les emocions tenen un paper crucial tant en el compliment de la norma com en l'execució de sancions. Donen lloc a "tendències d'acció" (el menyspreu que sent un observador per la violació d'una norma social pel transgressor genera com a tendència d'acció evitar aquest últim).

Desviació de les Normes (Miller)

1. Els individus no tenen incentius per desviar-se de la norma (problemes purs de coordinació amb coincidència plena d'interessos entre participants).
2. Qualsevol desviació de la convenció està penalitzada per la desaprovació d'aquells que hi participen, perquè aquesta desviació no suposa només comportar-se de forma diferent a la regularitat R, sinó que suposa desviar-se del principi normatiu.

Cooperació i Normes (González)

Davant d'un problema de cooperació, la lògica de la racionalitat condueix a la deserció, és a dir, a la lògica del free-rider o gorrer. Això implica la pèrdua del bé públic, on els gorrers treuen guanys egoistes. Per tant, tothom surt perdent. Però aquestes normes salven els individus de la inèrcia miop (i perniciosa) a què els mou la seva racionalitat utilitarista. Apareixen normes d'honestedat.

Models d'Intercanvi Social (Fiske)

Equivalència entre Iguals (EM)

Es basa en l'equilibri: cada persona té dret a extreure de la relació el mateix que l'altra. Destaca la reciprocitat equilibrada. Exemples:

• Un conjunt de persones posen una quantitat de diners i una s'emporta tots els diners. En la següent ronda, una altra s'emporta tots els diners i així fins que a tots els ha tocat el torn.
• Àmbit de la producció: treballar pels altres i que els altres treballin per un mateix (ex: ajudar el veí a recollir el gra de les seves terres i que el veí ajudi a recollir el gra de les pròpies terres).
• Presa de decisions: a cada persona li pertany un vot. El model mateix crea grups, perquè connecta persones entre elles. No es posa preu als objectes, sinó que s'intercanvien coses iguals (ex: davant la dificultat que presenta saber a quants kg de taronges equivalen 2 kg de pomes, s'intercanvien pomes per pomes).

Intercanvi de Mercat (MP)

Reducció de persones i objectes a un número, de manera que es fa possible mesurar-les. Els objectes queden valorats d'acord amb el preu al qual una persona els vol vendre o comprar. Relacionat amb el concepte d'alienació de Marx: l'obrer ven la seva força de treball al capitalista.

Problemes de la Teoria (González)

1. La teoria no proporciona guies empíriques per determinar els mecanismes de formació de confiança/reciprocitat.
2. La teoria no ajuda a establir per què una densitat decreixent a les xarxes socials (cíviques) posa en perill la qualitat de les democràcies. Existeixen models teòrics que mostren: a) xarxes d'alta densitat d'interacció; b) no generen necessàriament una reducció de l'oportunisme, tot el contrari.

Capital Social (Putnam)

El capital social guarda relació amb els vincles entre individus (confiança, normes i xarxes) que poden millorar l'eficiència de la societat a través de la facilitació d'accions coordinades. Està relacionat amb la virtut cívica. La diferència resideix en el fet que el capital social atén al fet que la virtut cívica posseeix més força quan està emmarcada en una xarxa densa de relacions socials recíproques. Una societat composta per individus virtuosos però aïllats no és rica en capital social. Per exemple, la patrulla de vigilància en la qual participen uns quants però se'n beneficia tota la comunitat. La virtut cívica porta les persones a associar-se per cooperar i protegir els membres de la comunitat i a ells mateixos.

Xarxes, Recursos i Acció Individual (Millan i Gordon - Lin)

Lin apel·la amb més facilitat que Coleman als supòsits de la teoria de l'intercanvi de Homans. Apareix una tensió entre els constrenyiments estructurals i l'autonomia de l'actor, i traslladar-la a l'àmbit micro de l'intercanvi. Així, s'accentua la força i la independència de l'acció individual, que es troba en la necessitat de distingir entre "condicions" (o limitants) i "mitjans" (factors que s'utilitzen per a un fi). El capital social és un recurs només de caràcter individual. El seu model es basa en la idea que la interacció entre les persones és també una interacció entre els seus recursos, i que un tipus d'interacció remet també a una modalitat de vinculació de recursos.

Sobresocialització (Granovetter)

És el resultat del fet que les pautes de conducta han estat internalitzades de manera que les relacions socials existents ja no tenen efectes perifèrics en la conducta.

Xarxes i Xafarderia (Epstein - Gluckman)

Com més estretes siguin les relacions, més íntim o esotèric és el xafarderia i més sense sentit sembla als estranys. La funció del xafarderia per als que hi participen és definir o reafirmar les normes que regulen la conducta entre el grup, així com diferenciar-lo dels altres. A través d'aquest xafarderia s'expressen normes de comportament específiques del "grup". Destaquen les persones de rangs alts.

Vincles Forts (Granovetter)

Els vincles forts (LF) tenen més motivació per proporcionar ajuda i normalment estan disponibles amb més facilitat. La proximitat és una característica important de les relacions íntimes d'ajuda. En definitiva, com més pobres siguin les persones, més confien en els LF. L'ús dels LF per part dels pobres i insegurs és una resposta a les pressions econòmiques, ja que creuen que no tenen alternatives. Per això, la naturalesa adaptativa de les xarxes de reciprocitat és un tema principal.

Difusió de la Informació (Coleman, Kantz, Mendel)

Els doctors més orientats a la professió havien utilitzat abans un medicament que els menys orientats a la professió. Els doctors integrats semblen haver après els uns dels altres, mentre que els menys integrats sembla que s'han assabentat per revistes, el representant de fàrmacs i altres mitjans d'informació.