Teories de la Democràcia, Sistemes Electorals i Comportament Polític

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en con un tamaño de 3,3 KB

Teories sobre la democràcia i el desenvolupament

  • Lipset (Teoria clàssica de la modernització): Prediu que el creixement econòmic ajuda a l'emergència de la democràcia i a la seva supervivència.
  • Przeworski: Afirma que el creixement econòmic promou la supervivència de les democràcies, però no afecta la probabilitat que un país esdevingui democràtic. Crea un model on els individus prenen decisions d'acord amb les seves preferències, determinades per la informació que posseeixen.
  • Przeworski (model de supervivència): Preveu que la democràcia rica sobreviurà més temps que la pobra, tot i que el procés pel qual les dictadures esdevenen democràcies és desconegut.

Sistemes electorals i partits polítics

  • Boix: Cap sistema electoral no augmenta, per si sol, el nivell de fragmentació.
  • Les conseqüències dels sistemes o lleis electorals estan condicionades pels patrons de conflicte polític, la divisió estructural existent a cada país, altres institucions que regulen l'activitat política i el nivell econòmic de cada país.
  • Els elements del sistema electoral afecten el sistema de partits: el nombre de partits que competeixen electoralment i el nombre de partits que poden obtenir representació.

Efectes del sistema electoral

  • A) Efecte mecànic: Les regles electorals limiten els escons que els partits poden obtenir en la distribució de vots.
  • B) Efecte estratègic: Les regles electorals determinen les estratègies dels partits i dels votants, que anticipen l'efecte mecànic.

Participació i comportament polític

  • Almond i Verba: Inclouen el contacte amb els polítics i l'activitat en campanyes com a accions que influeixen en el procés de presa de decisions polítiques.
  • A. Hirschman: Davant d'una situació de descontentament, el ciutadà té dues opcions: (a) sortida (deixar de votar) o (b) veu (protestar).
  • Abstenció:
    • Factors socioeconòmics: L'individu està ben implantat en el sistema social (feina, família).
    • Factors cívics: L'educació o la religiositat permeten que l'individu s'adoni que participar és un deure cívic.
    • Factor de procés: Ser membre d'organitzacions acosta l'individu al procés polític i reforça el seu interès.
  • Gallego: Quan els pobres voten, els estats del benestar són més generosos.

Alineaments i clivelles

  • Lipset i Rokkan: No és tan important quin partit es vota, sinó quins partits existeixen; no es tracta d'explicar què vota cada individu, sinó quin és el catàleg de partits que se'ls presenta.
  • Alineament: És la mesura en què hi ha compenetració entre un grup social determinat i un partit que té com a base aquest grup social.
  • Clivella: Divisió de la societat en dos bàndols oposats, determinada per la posició dels individus en l'estructura social. Com que és profundament sentida pels individus, acaba configurant alineaments entre els bàndols de la societat i els partits.

Entradas relacionadas: