Teories del Joc i Organització d'Esdeveniments Esportius

Teories del Joc

Canalització dels Comportaments Antisocials

Quan un nen simula el joc de lluita, està descarregant els instints agressius de forma pacífica i sense superar les normes de la societat actual.

Teoria Laboral del Joc

Wundt creu que el joc neix del treball. Mentre un nen juga, està aprenent a utilitzar l'energia que, amb el pas dels anys, utilitzarà per treballar. El joc busca un resultat de plaer, que evolucionarà a treball útil. Ho tracta des de la perspectiva humana només del joc.

Teoria de la Immadesa Infantil

W. Stern: el nen que desitja ser protagonista del món real, però l'adult li ho impedeix. El joc li ho permet i l'allibera.

Teoria Freudiana

Sigmund Freud: el nen pot manifestar els desitjos, conflictes o impulsos que no pot expressar al món real. Solucionar els conflictes, donar-los sortida. 3 funcions:

• Funció Catàrtica
• Funció Reparadora
• Funció de reproducció de situacions plaents

Teoria de la Funció Diagnòstica del Joc

M. Klein i E. H. Erikson: disfressa per manifestar i projectar els seus impulsos lliurement en la realitat.

Teoria Piagetiana o Teoria de l'Estructura del Pensament

El joc evoluciona amb el nen:

• Intel·ligència sensomotriu: 0-2 anys, jocs sensomotors
• Intel·ligència preoperatòria: 2-7 anys, jocs simbòlics o de fantasia
• Intel·ligència operativa concreta: 7-11 anys, jocs de regles
• Intel·ligència operativa formal: 11-14 anys, jocs de regles

Teoria del Joc com a Imitació i Exploració

• Funció sensomotriu: activitats de precisió i habilitat
• Funció articuladora: jocs on apareix la memòria i la cognició
• Funció socialitzadora: jocs on existeix participació grupal i distribució de funcions i rols

Teoria del Joc com a Instrument d'Afirmació del Jo

J. Chateau: el nen utilitza el joc per provar-se, superar-se, vèncer dificultats, realitzar conquestes personals.

Teoria del Joc com a Compensació Afectiva

E. Claparède: el nen pot recuperar protagonisme, servint per afavorir l'autoestima i autoafirmar-se. El joc com a element de compensació afectiva que posseeix el nen.

Organització d'Esdeveniments Esportius i Lúdics

Esdeveniment

És una actuació en temps real que pretén assolir uns objectius amb un públic determinat.

Objectius

Educar, buscar un campió, donar a conèixer o promocionar, motivar, celebrar.

Particularitats dels Esdeveniments Esportius

• Els esportistes són la part més important de l'acte.
• Acostumen a tenir gran complexitat tècnica, normativa i de necessitats de material.
• Són irrepetibles, és a dir, no hi ha possibilitat de rectificar.

El Procés d'Organització

Fase 1: Investigació

• Analitzar què s'ha fet anteriorment o semblant.
• Definir objectius i el perquè.

Preguntes clau:

• Què volem? Educar, buscar un campió, donar a conèixer o promocionar, motivar, celebrar, sobretot comunicar.
• A qui va dirigit? Primària, secundària...
• Quants?
• Quan? Horari lectiu o no? Matí o tarda? Estiu, hivern? Temporada alta o baixa? etc.
• On? Platja, parc, muntanya...?
• Què? Activitats lúdiques, esportives, altres...?

Fase 2: Disseny

És la fase creativa, determinar els desitjos i necessitats que tenen els participants.

• Identificar les principals necessitats:
  • Recursos humans
  • Recursos materials
  • Pressupost estimat
  • Localització de l'acte
  • Contacte amb possibles patrocinadors i/o col·laboradors

La pluja d'idees (brainstorming): és el procés per mitjà de compartir idees i conceptes creatius sense crítica. És la base de l'organització:

• Idees clares del que es vol fer.
• Procés de treball.
• Evitar perdre temps planificant activitats no adequades.

Fase 3: Planificació

• Es defineix el concepte i els continguts.
• Establir un llistat detallat del material i tasques.
• Crear un calendari (time-line) establint dates límit.
• Crear un equip de treball i repartir les tasques.
• RRHH: definir clarament el perfil que es necessita a cada lloc.
• Buscar l'espai:
  • Representa el cost.
  • Imatge.
  • Atendre la seguretat.
• Elaborar informació: díptic, dossier, etc.

Fase 4: Coordinació

Una vegada dissenyat i planificat, cal fer-ho encaixar tot (Objectiu = Improvisar el menys possible).

• Seleccionar els proveïdors per als materials i controlar els terminis d'entrega, per tenir-ho abans de l'acte.
• Realitzar visites (in situ) amb les empreses que fan alguna instal·lació durant l'esdeveniment.
• Mantenir reunions periòdiques amb l'equip de treball amb més responsabilitat.
• Posar nom a cada lloc de l'esdeveniment que necessiti control.
• Preveure i dissenyar la senyalètica de l'esdeveniment.
• Atendre qüestions de protocol:
  • Creació de les invitacions, a qui s'han d'enviar, crear i localitzar les bases de dades amb les adreces i enviar-les a temps o no enviar-les.

Fase 5: Execució

És la fase crítica, no hi ha opció de rectificar.

• Si el treball anterior s'ha fet bé, l'organitzador hauria d'estar tranquil i fer poca feina.
• Molt important per assolir l'èxit:
  • Tots els col·laboradors han de tenir molt clara la seva tasca.
  • Establir ponts de direcció per poder atendre possibles problemes.
  • No deixar res a l'atzar, i preveure tots els detalls.
  • Pensar que sempre sortiran problemes.

Fase 6: Valoració i Memòria Final

• Cal realitzar valoracions al llarg de tot el procés per tal de poder controlar la implementació i garantir l'èxit.
• La valoració final és la base per a l'organització de futurs esdeveniments, siguin similars o nous.
• Cal elaborar una memòria clara i extensa de totes les accions i documents realitzats, ens estalviarà molta feina en properes edicions.
• És important recollir les opinions i suggeriments dels participants; (una queixa és un regal).