Teories del desenvolupament: Piaget i Wallon

Jean Piaget: Teoria del desenvolupament cognitiu

Piaget pretenia saber què és el coneixement i com hi arriba l'ésser humà, analitzant com es passa d'un coneixement més intuïtiu a un de més científic.

• Tot desenvolupament humà se supedita al desenvolupament cognitiu.
• Coneixement i afectivitat estan relacionats: l'afectivitat i les emocions no poden modificar les estructures de coneixement, però poden predisposar a la seva adquisició.
• El coneixement és una forma d'adaptació biològica de l'ésser humà en el medi.
• Per adaptar-se, l'ésser humà ha d'actuar, ja que conèixer la realitat no és copiar-la tal com és.
• El coneixement com a forma d'adaptació està constituït per: l'assimilació i l'acomodació.

Els estadis de Piaget

Els reflexos són conductes innates i senzilles que ens permeten manipular i conèixer l'entorn mitjançant l'assimilació i l'acomodació.

Diferents estadis

• Sensoriomotor (0-2 anys): Gran desenvolupament mental. Coneixement centrat en l'àmbit sensorial i motor. No es pot expressar amb paraules.
• Preoperacional (2-6 anys): Pensa sobre els objectes i construeix representacions. Destaca el llenguatge, el pensament simbòlic, la imitació de conductes, la curiositat i l'egocentrisme.
• Operacions concretes (7-11 anys): Utilització de la lògica en la seva realitat.
• Operacions formals (12 anys en endavant): Pensament hipotètic, lògic i abstracte. No totes les persones assoleixen aquest estadi.

Henri Wallon: La perspectiva biopsicosocial

Amb una formació filosòfica i mèdica, Wallon considera l'ésser humà com una unitat biopsicosocial.

• Són molt importants les relacions socials, ja que l'individu es forma i es desenvolupa a partir de les relacions amb els altres.
• L'emoció és fonamental en el desenvolupament de la persona.
• Les primeres relacions nadó-adult es basen en manifestacions afectives.

Estadis de Wallon

• Impulsivitat motriu (0-6 mesos): Funcions fisiològiques (son, alimentació, moviment).
• Emocional (6-12 mesos): S'amplia l'espectre d'emocions.
• Sensoriomotor (1-2 anys): L'infant es bolca cap al món exterior. Activitats circulars i pas de l'acció al pensament.
• Personalisme (2-6 anys): Es construeix la personalitat infantil, marcada per la necessitat afectiva:
  • Negativisme (2-3 anys): Reformar la pròpia personalitat.
  • Gràcia (3-4 anys): Busquen acceptació i admiració.
  • Imitació (5-6 anys): Copien els comportaments de qui admiren.
• Pensament categorial (6-11 anys):
  • Sintètic (6-9 anys): Barreja el subjecte amb l'objecte de la realitat.
  • Categorial (9-11 anys): Pot determinar què és propi a alguna cosa en concret.
• Pubertat i adolescència (12-15 anys): Afirmació del seu jo.