Teories del Desenvolupament Motor: Maduració i Processament
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,65 KB
Teories neuromaduracionals (anys 30-50)
Aquesta perspectiva, centrada en la maduració, té com a autor més destacat Arnold Gesell.
Segons aquesta teoria, el nostre comportament motor es desenvolupa gràcies a un «rellotge intern»: a mesura que el sistema nerviós millora, apareixen noves habilitats. Aquestes teories postulen que, a mesura que l'infant creix, el sistema nerviós madura i les habilitats sorgeixen de manera seqüencial. Per exemple, s'observa que la majoria dels nens comencen a caminar al voltant de l'any de vida.
Limitacions i aplicacions
El primer problema d'aquesta teoria és que no es compleix en tothom. S'ha observat, per exemple, que en algunes cultures, com la xinesa, els nens comencen a caminar als 2 anys.
Tot i això, una de les aportacions més importants és l'establiment de les fites motrius del desenvolupament. Aquest rellotge intern no s'ha de seguir estrictament, però serveix de guia per detectar possibles anomalies. Per exemple, si un nen als 3 anys encara no camina, és un indicador que cal avaluar la situació.
Cal tenir en compte que la maduració del sistema nerviós central (SNC) no és l'únic factor que determina les habilitats.
Perspectiva del processament de la informació (anys 60-80)
L'autor més rellevant d'aquest enfocament és Schmidt.
El programa motor i el control del moviment
La base d'aquestes teories és l'existència d'un programa motor, basat en la relació entre estímul, resposta i feedback. Posteriorment, es va reconèixer la importància de processos cognitius com l'atenció i la memòria en la creació d'aquests programes.
El procés segueix aquestes etapes:
- Input: Recepció d'informació sensorial i reconeixement (percepció).
- Decisió: Selecció de la resposta adequada.
- Model intern: Es consulta la memòria per cercar un programa motor que s'adeqüi a l'objectiu.
- Acció:
- El programa motor envia informació als músculs (comandament motor).
- Es genera una còpia eferent (imatge mental del resultat esperat).
- Durant l'acció, els òrgans sensorials dels músculs generen feedback.
Aquest feedback es contrasta amb la còpia eferent per identificar encerts i errors, permetent ajustar el moviment. A vegades, la medul·la espinal també aporta informació mitjançant reflexos per adaptar el comandament motor, especialment en bucles tancats on el temps ho permet.