Teories Clau de la Comunicació: Influència i Audiència en els Mitjans

Teories de la Comunicació: Enfocaments Clau

Les teories de la comunicació aborden la relació entre els mitjans, els missatges i la societat des de diverses perspectives:

• Funcionalisme i Marxisme (Conductisme): Posen el focus en el contingut i el canvi social.
• Teoria del Coneixement i Estructuralisme (Constructivisme): Posen èmfasi en el context cultural i la regulació.

Visió Panoràmica: L'Aura i els Mitjans (Walter Benjamin)

Alguns teòrics, com Walter Benjamin, afirmen que existeix una "aura" en l'obra d'art original. Benjamin sosté que els mitjans de comunicació de masses trenquen aquesta aura. Per exemple, en un concert en directe, la música és percebuda pel públic tal com el cantant vol que sigui; en canvi, quan el concert és transmès en directe, aquesta voluntat perd poder i la percepció es modifica.

Tradicions Funcionalistes en la Comunicació

1. Teoria de l'Agulla Hipodèrmica

Els mitjans són contemplats bàsicament com a instruments d'influència directa, poderosa i eficaç. Aquesta teoria pressuposa la immediatesa, l'eficàcia i l'amplitud dels efectes dels mitjans de comunicació social. Cada membre del públic de masses és personalment i directament "atacat" pels missatges. Cada individu és vist com un àtom aïllat que reacciona per separat a les ordres.

El corrent conductista, on predomina el model estímul-resposta, assenyala que a més violència en els continguts dels missatges, més violència en les societats. El model estímul-resposta va tenir una aplicació immediata a les teories d'impacte directe.

2. Teoria de la Societat de Masses

Aquesta teoria pressuposa la idea que el públic de les comunicacions de masses és un públic atomitzat, format per individus solitaris, aïllats i desarrelats. La comunicació de masses no es produeix només entre una institució emissora i un receptor aïllat, sinó que té implicacions més àmplies en la cohesió social.

3. Teoria de Funcions i Disfuncions (Lazarsfeld)

Lazarsfeld afirma que és cert que els missatges emesos pels mitjans tenen una funció social, però també generen disfuncions. Per exemple, notícies sobre la central nuclear del Japó tenen una funció social (advertir), però també una disfunció (generar pànic).

Funcions Principals dels Mitjans:

• Atribució d'estatus social.
• Actuen com a reforç de les normes socials.

Disfunció Principal:

La funció "narcotitzant" adorm l'espectador i insensibilitza la població. Per exemple, informar cada dia de desastres, assassinats, etc., pot acostumar la societat a les tragèdies, disminuint la seva capacitat de reacció o empatia.

4. Teoria dels Dos Esglaons (Lazarsfeld i Katz)

Lazarsfeld i Katz van realitzar un estudi als EUA sobre la relació entre els missatges electorals i els mitjans de comunicació. Van concloure que aquests missatges, transmesos pels mitjans, arriben primer als líders d'opinió i, després, a la resta de la societat. Així, hi ha un primer esglaó format pels líders d'opinió i un segon esglaó que inclou la resta de ciutadans.

5. Teoria dels Usos i Gratificacions

Aquesta teoria suggereix que només consumim dels mitjans allò que ens és útil o allò que reforça la nostra visió del món; és a dir, només consumim allò que ens agrada. Això pot limitar la pluralitat d'idees. Demostra que a les persones els agrada sentir compliments agradables i positius, i els preferim fins i tot si sabem o intuïm que no són del tot certs.

Semiótica: Text, Context i Interpretació (Morris i Peirce)

Morris i Peirce volen demostrar el vincle que hi ha entre el text i el context en els nivells superiors de la frase. Des de la perspectiva de Morris, els mitjans de comunicació serien un nou context d'interpretació dels continguts d'un missatge. Posar una frase fora de context pot canviar radicalment el sentit que es volia donar dins del seu context original.