Teories de l'aprenentatge: Skinner, Piaget i Vygotsky

L’aprenentatge per reforç (B. F. Skinner)

L'aprenentatge per reforç es produeix com a conseqüència de la resposta, agradable o desagradable:

• Reforç positiu: resposta agradable que busca repetir la conducta.
• Reforç negatiu: resposta desagradable que pretén reduir la conducta.

L’aprenentatge per observació (A. Bandura)

L’aprenentatge per observació és el que es produeix gràcies al que una persona ha vist fer prèviament a altres:

• L’aprenentatge per mitjà de l’observació i la imitació de la mare, el pare o d’altres persones significatives del seu entorn.
• Les conductes es mantenen, enforteixen o descarten per efecte del reforç.

L’aprenentatge mitjançant ajuda (L. Vygotsky)

L’aprenentatge per mediació incideix en l’ajuda que proporciona una altra persona, en el moment oportú, perquè l'aprenentatge sigui eficaç.

L’aprenentatge per cognició (J. Piaget)

Es defineix com un procés cognitiu i es produeix quan les estructures mentals del nen estan preparades per comprendre i interioritzar els conceptes.

Els estadis de desenvolupament

• Estadi 1: Intel·ligència sensoriomotriu (0-2 anys).
• Estadi 2: Intel·ligència preoperatòria (2-7 anys).

L'equilibri necessari per canviar d'estadi s'aconsegueix mitjançant l'adaptació a través de dos processos:

• Assimilació: incorporació d'informació nova a l'estructura mental.
• Acomodació: reorganització dels elements de l'estructura després de l'assimilació.

L’aprenentatge per descobriment (J. S. Bruner)

Els nens han de construir el coneixement a través del descobriment dels continguts perquè els assimilen amb més facilitat. Planteja tres maneres:

• Enactiva: és un aprenentatge mitjançant la manipulació i la pràctica.
• Icònica: el coneixement s’adquireix mitjançant elements visuals recognoscibles.
• Simbòlica: a partir de la interpretació de símbols, com el llenguatge.

L'aprenentatge significatiu (D. Ausubel)

Es fonamenta en la incorporació significativa a l'estructura cognitiva de continguts nous en relació amb els que ja es posseeixen. Requereix que la persona vulgui aprendre. Es produeix de quatre maneres en dues dimensions:

Dimensió 1

• Aprenentatge significatiu: els continguts nous es relacionen de manera no arbitrària.
• Aprenentatge per repetició: els continguts nous s'aprenen de memòria i no es relacionen.

Dimensió 2

• Aprenentatge per descobriment: els coneixements s'han de descobrir i incorporar.
• Aprenentatge per recepció: els coneixements s'han d'interioritzar o incorporar.