Teories de l'Aprenentatge Cognitiu: Piaget, Bandura i Ausubel

La Teoria Cognitiva i l'Evolució de l'Aprenentatge

La teoria cognitiva té el seu origen en la dècada dels 50 com a reacció en contra del conductisme. En aquest model, l'aprenentatge no està lligat exclusivament a l'experiència, ni als estímuls ni als reforços; les persones no són vistes com a simples captadors d'estímuls, sinó com a processadors d'informació.

Fonaments de l'Aprenentatge Cognitiu

L'aprenentatge es basa en el que tenim a la memòria i estudia la relació amb els fenòmens mentals complexos com la intel·ligència o el pensament abstracte.

Jean Piaget: Construcció del Coneixement

Piaget es centra en com es construeix el coneixement partint de la interacció amb el medi, la qual cosa possibilita una millor interacció a través de dos processos que són capacitats innates:

• Assimilació: Cada individu interioritza els estímuls captats pel medi adaptant-los als seus esquemes.
• Acomodació: El pensament humà és flexible i els esquemes es modifiquen per acomodar-se a la realitat canviant.

Albert Bandura: Teoria Sociocognitiva

Bandura, seguidor de Piaget, sosté que gran part del coneixement s'adquireix en el medi social mitjançant l'observació i la imitació per adquirir nous coneixements. Crítica el conductisme i proposa una influència recíproca entre la conducta de l'individu, els factors personals i l'ambient.

L'Autoeficàcia Percebuda

Es defineix com l'opinió dels subjectes sobre les seves pròpies capacitats. Existeix una interacció entre l'autoeficàcia i els elements de l'entorn, estant estretament relacionada amb la motivació.

• Persones amb autoeficàcia alta: Mostren interès en les tasques, veuen els problemes com a reptes, tenen una recuperació ràpida dels fracassos i un compromís elevat en les seves activitats.
• Persones amb autoeficàcia baixa: Eviten objectius, es fixen metes fora del seu abast i interpreten els fracassos com a qüestions personals.

Tipus d'Aprenentatge Actiu i Vicari

• Aprenentatge actiu: Aprendre per mitjà de les conseqüències de les nostres accions. Quan algú triomfa en alguna cosa, tendeix a repetir-la; quan fracassa, tracta de corregir-la.
• Aprenentatge vicari: S'adquireix observant una altra persona, anticipant conductes i evitant conseqüències negatives. Té 4 elements bàsics: atenció, retenció, producció o execució i motivació.

David Ausubel: L'Aprenentatge Significatiu

Ausubel va defensar l'aprenentatge significatiu (on els coneixements previs i el llenguatge són importants) davant de la repetició d'estímul i resposta (E i R) del conductisme. S'aprèn millor quan els continguts es relacionen amb el que ja sabem, sent un procés durador que s'interioritza més profundament.

Les 4 formes d'aprendre a l'aula:

• Aprenentatge receptiu.
• Aprenentatge per descobriment.
• Aprenentatge repetitiu.
• Aprenentatge significatiu.