Teories de l'Adquisició del Llenguatge Infantil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el 5 de Octubre de 2026 en catalán con un tamaño de 4,41 KB

1. Enfoca conductista (a través de l'experiència)

B.F. Skinner. Les paraules d'afecte són el reforç. Els infants es reforcen escoltant les seves vocalitzacions. Són reforçats amb l'atenció de l'adult o reben l'objecte demanant. Skinner: l'adquisició del llenguatge depèn dels estímuls externs (respostes de l'adult). Els infants imiten i després associen paraules a situacions, objectes o accions. L'aprenentatge de vocabulari i gramàtica és per condicionament operant: els adults recompensen les vocalitzacions correctes i castiguen les incorrectes.

Aspectes positius: Els estudis sobre el llenguatge donen importància a la situació comunicativa i a la parla de l'infant.

Aspectes a millorar: Aclarir aspectes i comprendre l'aparició i desenvolupament de llenguatges al llarg de la història.

2. Teoria innatista

Chomsky (capacitat innata). Comprendre i pronunciar gràcies a la nostra capacitat innata pel llenguatge. Aprenem regles per formar estructures lingüístiques. Els universals lingüístics estan inscrits en el codi genètic. Existeix un esquema innat humà i hereditari capçà d'rebre influències lingüístiques de l'entorn, anomenat input lingüístic. Adquirim el llenguatge per les capacitats innates i pels inputs lingüístics que rebem.

Aspectes positius: Va assentar les bases de la gramàtica moderna. A partir de les seves idees es van realitzar estudis sobre el desenvolupament del llenguatge infantil.

Aspectes a millorar: No tenir en compte factors psicosocials, afectius ni les emocions.

3. Teoria cognitiva i constructiva

Piaget. L'infant, abans de parlar, veu imatges. La capacitat que tenim és la cognitiva i el llenguatge forma part d'aquesta capacitat. L'infant neix amb esquemes de funcionament que són reflexos. Va elaborant una permanència de l'objecte o la noció de causa-efecte. Final del segon any produeix una continuïtat entre imatges mentals i signes lingüístics arbitraris:

Assimilació: L'infant adapta les experiències del medi a les seves pròpies estructures.
Acomodació: Quan l'infant s'ajusta a les condicions externes. L'acomodació implica una modificació de la seva organització actual com a resposta a les demandes del medi.

Aspectes positius: Paral·lelisme entre el desenvolupament del llenguatge i el de la intel·ligència. Equilibrament: comporta adaptacions en les quals les dues formes d'actuació anteriors guarden un equilibri.

Aspectes a millor: Infravaloració del llenguatge i aspectes socials i comunicatius.

4. Teoria sociocultural

Vigotsky (entorn). Per a Vigotsky, l'adquisició del llenguatge es dona en la interacció social. Les funcions mentals són d'origen social. Segons Vigotsky tenim:

Funcions mentals inferiors: Aquelles que utilitzem per sobreviure. Exemple: reflexos, intel·ligència pràctica.
Funcions mentals superiors: Es desenvolupen amb la interacció social.

Cal destacar la llei de doble formació dels processos psicològics, apareix dos cops en el desenvolupament de l'ésser humà:

Àmbit interpersonal: Parla social, s'utilitza per comunicar-nos.
Manera més interna i individual: Parla interna, serveix per a la resolució de problemes.

Diferents moments en la llei de doble formació dels processos psicològics:

Entre 1 i 3 anys: La comunicació la fa amb la mare i gent més propera. Parla social per comunicar-se. La funció del llenguatge és interpersonal.
Entre 3 i 5 anys: Acompanya cada acció amb la verbalització. Parla egocèntrica, ja que l'ajuda a parlar, a pensar i a organitzar allò que fa.
A partir dels 5 o 7 anys: No té el parla egocèntrica. Comença la parla interna, o llenguatge intrapersonal.

Zones de desenvolupament

ZD Efectiva: Capacitat de resoldre un problema per si mateix.
ZD Potencial: Resol el problema sol però amb l'ajuda d'un altre amb més capacitat.

ZD POTENCIAL --------- ZD PRÒXIM -------- ZD REAL

Entradas relacionadas:

Etiquetas: