Teoria univers polsant

1.Observació intel·ligent del nostre entorn. Aquesta etapa acaba quan es detecta algun aspecte que es desconeix, es a dir, quan l'observador ha arribat al plantajament d'un problema que s'ha de resoldre, o la formulació d'una pregunta que cal contestar.

2. Establiment d'hpòtesis. Consisteix a imaginar possibles respostes, es a dir imaginar possibles models de funcionament que explicarien per que les coses son com aparentment semblen ser.

3.Elaboració d'experiments. Aquesta etapa consisteix a dissenyar i fer una sèrie d'experiments que donin uns resultats que puguin servir per confirmar o descartar la hipòtesi inicial. Això implica que els resultats han de dependre d'una sola variable. En un experiment s'anomena variable independent la que determina l'investigador. I variable dependent, la que varia a conseqüència de l'anterior.

4.Anàlisi de resultats. Aquesta etapa consisteix en la recollida de resultats, en l'estudi estadístic dels resultats i en la valoració de la importància relativa que tenen respecte a la resolució del problema plantejat.

5.Conlcusions. Consisteix en la interpretació del significat dels resultats respecte l'acceptació o no de la hipòtesi plantejada.

LES CARACTERÍSTIQUES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

el seu objectiu no és la recerca de la veritat com fa la filosofia o la religió. La ciència busca la coherència i l'explicació de les observacions. No es regeix pel principi d'autoritat, cap persona determina la validesa d'una teoria o llei pel seu prestigi o coneixement. Les experiències han de ser reproduïbles. Les teories i lleis científiques no són mai definitives. Diverses branques de la ciència solen avançar en el coneixement científic.

------

Ciència: conjunt de coneixements aconseguits a través de l'estudi i la investigació que la humanitat té sobre el món físic. La ciència busca explicacions satisfàctories de la realitat, utilitza lleis o principis generals.

tècnica: És l'plicació de la ciència; resol d'una manera pràctica diferents qüestions científiques, aportant constantment noves eines i materials.

---

la pràctica tecnocientífica ha d'estar sotmesa a la reflexió ètica i al control social, ja que pot plantejar dilemes ètics i socials molt importants. 

---

el rigor científic és el requisit pel qual totes les afirmacions científiques que es formulen han d'estar justificades i s'han de correlacionar lòigicament.

--- 

mètode hipoteticodeductiu- Procès: s'observa la realitat a estudiar i es formula el problema que es vol investigar. Es formula una hipòtesi. Es dedueixen les conseqüències deduïdes de la hipòtesi. Es rebutja o s'accepta la hipòtesi i finalment els investigadors presenten els seus resultats a la comunitat científica perquè s'aprovi.

---

Pseudociència; pretén enganyosament presentar com científics coneixements que no ho són. Usa un llenguatge aparentment científic. Evita la justificació exposant conclusions i resultats que no són reproduïbles.

---

DESCOBRIMENTS CIENTÍFIS DE LA DÈCADA. Genoma fosc (regions de l'ADN que contenen instruccions per fer proteïnes). Aigua a Mart (han obtingut suficient informació per afirmar que en  aquest món veí hi va haver aigua. Microbioma (concepte nou que representa el genoma col·lectiu de l'hoste i les criatures que i viuen). Canvi climàtic ( confirmen que el planeta s'està escalfant)

---

UNIVERS

espai immens que inclou tot el que ens rodeja, les galaxies, les estrelles, gas, pols còsmica i cossos planetaris. Però a més a més actualment se sap que una gran part de la màteria de l'univers és invisible, li diuen la matèria fosca.

Materia fosca

Matèria que no aconsegueix la densistat mínima material per formar àtoms. Com que no emet ni reflecteix prou radiació electomagnètica no pot ser observada. El 90% de la Galàxia és matèria fosca i el 10% és matèria observable.

Energia fosca: de naturalesa desconeguda, és una energia similar a la gravitatòria però de sentit contrari a aquesta, es va descobrir al 1998.

DImensions de l'univers: són tant grans que s'utilitza com a mesura l'any llunm. La forma de l'univers s'ha proposat de tres models: l'univers esfèric, el hiperbòlic i l'univers pla (acceptat actualment).

ORIGEN I BIG BANG: l'univers es va originar arran d'una gran explosió que és va produir fa uns 14000 milions anys, el Big Bang. Després de l'explosió la matèria es va expandir en totes les direccions en forma de gas i de pols còsmica.

les proves del BIg Bang: l'efecte Doppler és el canvi de freqüència de les ones, ja siguin sonores, lluminoses o de qualsevol altre tipus, quan l'emissor de les ones s'acosta o s'allunya de l'observador. Les ones de llum emeses per les Galàxies presenten una desviació, s'allunyen de nosatlres.

Les Galàxies: agrupació d'estels, gasos i pols estelar. Els astrònoms calculen que el nombre aprox de Galàxies al nostre Univers Déu ser d'uns centenars de milers de milions. Les Galàxies s'agrupen per formar cúmuls Galàctics.  Les Galàxies es poden classificar per: elíptiques i lenticulars, espirals, espirals barrats i irregulars.

Via làctia: té forma d'espiral i una 100000 milions d'estels. El nostre sistema solar es troba en un dels braços de l'espiral, a uns 30000 anys llum del centre i uns 20000 anys llum de l'extrem.

ALGUNES DE LES GalÀXIES: Galàxia en espiral, Andròmeda M31, es veu a simple vista des de la Terra, es troba a uns 2,3 milions d'anys llum, es una de les Galàxies més pròximes a nosaltres.  EL gran Núvol de Magallanes; es una petita Galàxia, pròxima a la via làctia. Es troba a 180000 anys llum de distància.

Col·lisió de Galàxies: dues Galàxies es poden col·Lisionar. La Galàxia més gran absorbeix la més petita gràcies a la seva força gravitatòria.

les nebuloses: acumulació de gasos incandescents i pols còsmica. Ex: la nebulosa del Cigne; es troba a 5.500 anys llum de la Terra, està formada per hidrogen molt calent.

Estrelles: l'estrella es un cos esfèric i lluminós, a l'interior del qual es produeixen reaccions nuclears. Estan compostes per gasos a temperatura molt elevada. Tenen colors diferents segons la temperatura de la seva superfície.

Colapse gravitatori: caiguda de la matèria cap al nucli, augment de xocs entre les partícules, augment de pressió i tempreatura, l'energia gravitatòria es transforma en energia interna i radiació i la radiació provoca la lluminositat pròpia de l'estrella.

Les supernoves: es de color vermell i acaba la seva vida amb una explosió enorme i instantània, al esclatar, emet al seu voltant, la major part de la massa en forma de gas i de pols. Les supernoves són esdeveniments poc comuns.

Forat negre: si després de convertir-se en una supernova, el seu nucli es col·lapsa i origina un objecte tan dens que ni tan sols la llum pot escapar del seu interior, és un forat negre.

Sistema solar: es va fomar fa uns 4.600 milions d'anys, inicialment hi havia un núvol de gas i pols.

EL sol: gira sobre si mateix en el sentit contrari al de les busques del rellotge, es desplaça a uns 220 km/s. Necessita 225 milions d'anys per donar una volta al centre de la Galàxia.

Protuberàncies solars: són unes espícules de gas fines de més de 10000 km d'alçada, es formen a la cromosfera solar, una part de l'atmosfera solar.

Formació de la terra: Al principi rebia molts impactes de meteorits, l'energia alliberada pels impactes va fondre la terra. Els gasos despresos van formar l'atmosfera.

Formació de la lluna: es va formar a consqüència de l'impacte d'un planeta menor amb la terra primitiva, la col·lisió va despendre a l'espai una enorme quantitat de materials, que es van anar agrupant per atracció gravitàtoia fins a forma un nou astre, la lluna.