La Teoria de la Representació Social d'Erving Goffman

La vida social com a representació teatral

Aquesta situació es pot analitzar a partir de la teoria d'Erving Goffman, segons la qual la vida social funciona com una representació teatral. Segons aquest autor, els individus interpreten diferents rols socials i adapten el seu comportament segons el context social i les expectatives del grup.

La façana social i la imatge pública

En aquesta escena es pot observar com les persones intenten transmetre una determinada imatge pública a través de la seva aparença, actitud i manera d’actuar. La seva façana social es construeix mitjançant elements com:

• La roba
• Els gestos
• La postura corporal
• La manera de relacionar-se

En aquest cas concret, els individus poden intentar transmetre professionalitat, seguretat, autoritat, felicitat, popularitat, confiança, superioritat o atractiu social, ja que adapten el seu comportament amb l’objectiu d’obtenir acceptació social i causar una bona impressió davant dels altres.

La gestió de la impressió i la identitat

També es pot relacionar aquesta situació amb la gestió de la impressió, perquè les persones controlen la manera com són percebudes socialment. Això es veu reflectit en la seva actitud, la distància entre les persones, les expressions facials, la manera de vestir, la manera de parlar o la postura corporal, que contribueixen a construir una determinada identitat social.

Escenari davanter i escenari posterior

Igualment, es pot observar el concepte d'escenari davanter, ja que la situació es produeix en un espai públic o social on els individus mantenen un comportament controlat i adaptat al rol que representen. En canvi, si aquesta mateixa situació es produís en un espai privat o de confiança, probablement apareixeria l'escenari posterior, on les persones podrien actuar d’una manera més espontània i natural.

Influència dels estereotips i les normes socials

A més, la situació també pot reflectir la influència dels estereotips i les normes socials. La societat associa determinats comportaments, actituds o formes de vestir a homes i dones, persones amb més estatus social, joves, adults o determinats grups socials, fet que condiciona la manera com els individus són percebuts i tractats. Això pot provocar prejudicis socials o diferències relacionades amb l’estatus, el capital econòmic, cultural o social.

Conclusió: La interpretació de papers socials

Finalment, aquesta escena mostra com les relacions socials estan condicionades per les normes socials i per la necessitat de mantenir una determinada imatge pública. Tal com explica Goffman, les persones interpreten constantment papers socials i gestionen la impressió que transmeten segons el context social en què es troben.