Teoria especial de la relativitat
Einstein proposa que l’espai i el temps són relatius a la velocitat. Abans es considerava que l’espai i el temps eren absoluts, que no variaven, en canvi Einstein diu que són relatius a la velocitat ja que a grans velocitats, l’espai es contrau i el temps es dilata. En la seva època això sembla contrari al sentit comú, perquè tendim a pensar que el temps és uniforme, però Einstein ens diu que no, que tant l’espai com el temps no ho són.
Fórmula que apareix en aquesta teoria: E (energia)=M(massa) · C2(constant). Exemple rellotges i germans.
Teoria general de la relativitat
Einstein estableix que la velocitat de la llum és insuperable i invariable. Einstein extreu conclusions cosmològiques del que ell mateix va proposar a la primera teoria.
Ens proposa l’existència d’un camp gravitatori, que permet explicar les trajectòries dels astres. Segons Newton, dues masses sempre s’atrauen (forces d’atracció), com per exemple el Sol i la Terra. En canvi, segons Einstein, les grans masses deformen l’espai-temps. El Sol fa que l’espai estigui corbat i per tant la Terra “cau” cap al Sol fent voltes perquè el Sol ha corbat aquell espai-temps. Llavor aquesta caiguda es l’òrbita de la Terra i ell parla de camp gravitatori.
Quantes dimensions hi ha? Segons Einstein es parla de 4 dimensions, tres espacials i 1 temporal. Les espacials són: llargada, amplada, profunditat. Aquestes dimensions estan relacionades, si modifiques una, les altres estàn afectades. La manera més fàcil de modificar-ho és canviar la velocitat; l’espai es contrau i el temps es dilata.
-3 repercusions de la teoria general:
Einstein proposa una nova explicació del moviment dels astres.
Per Einstein l’univers és dinàmic, això implica que té un suposat origen que seria el big bang i té una evolució (s’està expandint).
Big Bang: Suposem que en un inici hi ha una gran massa en una gran concentració, elevadíssima temperatura. No es pot tornar a repetir. La situació va donar lloc a una gran explosió.
Avui en dia es diria que el big bang no es un origen absolut.
Què passarà en un futur?
Big Crunch (Gran colapse, arribarà un moment en el que l’univers arribarà a un limit i passaran els passos al revés fins a arribar al inici de tot), Big Rip (Alguns consideren que l’exansió de l’univers no té límit.)
3. A partir de la teoria de la relativitat es parla de forats negres, viatges en el temps i fins i tot mons paral·lels.
Un forat negre es produeix quan una estrella arriba al final de la seva vida i deforma l’espai-temps. Engulleix tot el que té al voltant. Hi han diferents hipòtesis sobre el final d’un forat negre. Una de les hipòtesis es que tot el que entra, surt a un altre univers, el temps es dilata.
-Proves de la teoria general.
Al principi, quan es va formar la teoria, era un constructor matemàtic però sense proves. Només es formulaven supòsits, Einstein deia que si era certa s’haurien d’observar uns fets, però més tard s’han anat confirmant.
L’expansió de l’univers. Al 1924, Hubble, amb un telescopi, va observar l’expansió.
Es van comprovar alteracions en l’òrbita de mercuri. Perquè? Doncs perquè les grans masses modifiquen l’espai-temps, i s’hi ha proximitat entre masses, l’espai-temps es veu modificat.
Hi ha modificacions amb el temps ja que el temps és relatiu a la velocitat. Si anem a un avió molt ràpid, el temps es veu modificat.
Quan hi ha un eclipse solar es poden captar modificacions en la trajectòria de la llum que emeten cossos molt lluminosos com els quàssar.
Física quàntica
els presocràtics ja parlaven d'àtoms i significava particula indivisible. Ara ja s'han dexcobert components. Fins el s. XX nucli, compost de protons i neutrons, i una perifèria composta per electrons. Més tard s'arriba a la conclusió que els protons són compostos de quarks, i que igual que els quarks, són una partícula i una ona (ondícules). Depen de l'investigador i l'experiment. El micromon es imprevisible (Heisenberg). Per comprobar v·t=e s'ha d'il·luminar l'electró, i això modifica la seva posició. Les lleis de Newton no són vàlides pel micromón.
Implicacions filosòfiques
-Impossibilitat de separació subjecte-objecte: en relació a la física quàntica, s'arriba a la conclusió d'incertesa en la velocitat, lloc o temps dels components últims perquè per investigar-lo, l'observador el modifica sense voler.
-Indeterminisme i imprevisibilitat: en la cosmovisió moderna es deia que tot era previsible pq les lleis newtonianes eren vàlides. En la cosmovisió actual es considera que no ho ha certeses, sino probabilitats. -Allunyament del sentit comú: s'arriba a un punt imprevisible fins el punt que s'accepta el caos (fenòmens caòtics). Inicialent es considerava el caos molt potent i avui en dia es diu que del caos en pot sortir ordre (fractals). És un model en que ens allunyem del sentit comú, més aviat és matemàtic. Ho podem observar amb la relativitat del temps i l'espai.
DISTINCIÓ ENTRE MORAL I ÈTICA. LES NORMES MORALS: -La moral i l'ètica en el llenguatge ho donem com a sinònims, però no. El terme moral ve de "mos/moris" que significa costum. -En psico es distingeix entre acte (mode de comportament puntual), costum (hàbit de comportament) i caràcter (manera de ser). La moral es relaciona amb la psico per la manera de ser; si diguessim que només estudia costums com l'antropologia o l'etimologia, ens limatirem. -En la moral s'estudien els costums des del punt de vista bo o dolent i examina si són correctes o incorrectes. L'ètica és una reflexió sobre la moral, es reflexiona sobre el perquè de les normes morals i busca el fonament últim, per això es més filosòfica. L'últim fonament dels judicis radica en la llibertat (pilar d'ètica pq si no fossim lliures no podriem emetre judicis ètics) i els valors (si no hi ha uns valors com a referència, no es pot establir si una conducta és correcta o incorrecta. -En les normes morals hiha requisit i obligació de complir-les de manera interna (ens autoobliguem segons els nostres principis). En les normes legals l'obligació és relativa a un codi penal, que implica càstigs i sancions. Si no hi ha obligació externa complim normes morals per simaptia, dignitat, altruïsme...
EL DESENVOLIUPAMENT MORAL: el carcacter moral es un tret biologic de lespecia humana que despres es materialitza amb el temps de manera particular. El seu desenvolupament depen de la societat. La consciencia moral (visio del mon i de la propia persona a traves de valors morals) es forma amb el temps i com a resultat de la interacció entre els valors socials que es transmeten a través de l'educació de l'entorn general, i la manera de ser i de pensar propia de cadascu. Piaget va elaborar la teoria del desenvolupament moral que va dividir en tres: premoral (0-6 anys, el nen no té considreació de les normes), heterònoma (6-10, perspectiva dicòtomica del bé i el mal. Els nens se someten a les normes per considerar-les imposicions inalterables) i autònoma (a partir dels 10, comprenen que les normes son preceptes acordats)
Lawrence Kohlberg va ampliar la teoria (preconvencional, convencional, postconvencional) i diu que només un 5% dels adults arriba a la maduresa moral: 1 norme sper obediencia i càstig (egocentrisme), 2 normes assumides per propi interes (individualisme), 3 normes lo que mana les persones properes que esperen de naltros (gregarisme), 4 normes establertes socialment per un bé general (comunitarisme), 5 com que hio ha moltes opinions i tal, nomes son legitimes les que afavoreixen a la majoria (relativisme) i 6 (normes escollides lliurement i racionalment, atès que responen a princnipis i valors universals (universalisme).
LA INTELIGÈNCIA EMOCIONAL: l'ètica va rebre noves aportscions amb Howard Gardner i la teoria de les inteligencies multiples, que actuen de manera coordinada, però que degut als factors socioculturals els subjectes en desenvolupen mes unes que altres (linguistica, logicomatematica, espaciual, musical, cinestesica, interpersonal i intrapersonal). Les dues ultimes relacionades amb la consciencia moral van servir pq Daniel Goleman assentes les bases conceptuals de la teoria de la inteligencia emocional. Es la capacitat per entendre, controlar i modificar els estats emocionals, tant de la propia persona com dels altres. Implica autoconsciencia, empatia, motivacio, persverança, control dels sentiments i habilitat social. Es la base practica per la etica pq permet dominar les emocions per resoldre conflictes de manera pacifica i fomenta la comprensió de comportaments aliens atraves del nostre autoconeixement.
catalán con un tamaño de 10,88 KB