Teoria de la relativitat d'Einstein i física quàntica

Explica les dues versions de la teoria de la relativitat

Existeixen dues versions de la teoria de la Relativitat d’Einstein. 1.Teoria especial de la relativitat (1905). 2.Teoria general de la relativitat (1915)

Teoria especial de la relativitat:

Einstein proposa que l’espai i el temps són relatius a la velocitat. Abans es considerava que l’espai i el temps eren absoluts, que no variaven, en canvi Einstein diu que són relatius a la velocitat ja que a grans velocitats, l’espai es contrau i el temps es dilata. En la seva època això sembla contrari al sentit comú, perquè tendim a pensar que el temps és uniforme, però Einstein ens diu que no, que tant l’espai com el temps no ho són. Fórmula que apareix en aquesta teoria: E (energia)=M(massa) · C2(constant).

Teoria general de la relativitat:

Einstein estableix que la velocitat de la llum és insuperable i invariable. Einstein extreu conclusions cosmològiques del que ell mateix va proposar a la primera teoria. -Ens proposa l’existència d’un camp gravitatori, que permet explicar les trajectòries dels astres. Segons Newton, dues masses sempre s’atrauen (forces d’atracció), com per exemple el Sol i la Terra. En canvi, segons Einstein, les grans masses deformen l’espai-temps. El Sol fa que l’espai estigui corbat i per tant la Terra “cau” cap al Sol fent voltes perquè el Sol ha corbat aquell espai-temps. Llavor aquesta caiguda es l’òrbita de la Terra i ell parla de camp gravitatori. -Quantes dimensions hi ha? Segons Einstein es parla de 4 dimensions, tres espaials i 1 temporal. Les espaials són: llargada, amplada, profunditat. Aquestes dimensions estàn relacionades, si modifiques una, les altres estàn afectades. La manera més fàcil de modificar-ho es canviar la velocitat; l’espai es contrau i el temps es dilata.-3 repercussions de la teoria general: 1-Einstein proposa una nova explicació del moviment dels astres. 2-Per Einstein l’univers és dinàmic, això implica que té un suposat origen que seria el big bang i té una evolució (s’està expandint). Big Bang: Suposem que en un inici hi ha una gran massa en una gran concentració, elevadíssima temperatura. No es pot tornar a repetir. La situació va donar lloc a una gran explosió. Avui en dia es diria que el big bang no es un origen absolut. 3- A partir de la teoria de la relativitat es parla de forats negres, viatges en el temps i fins i tot mons paral·lels. Un forat negre es produeix quan una estrella arriba al final de la seva vida i deforma l’espai-temps. Engulleix tot el que té al voltant. Hi han diferents hipòtesis sobre el final d’un forat negre. Una de les hipòtesis es que tot el que entra, surt a un altre univers, el temps es dilata.

Aportacions de la física quàntica a la cosmovisió actual

Antigament, els presocràtics ja parlaven d’àtoms i en un inici significaven partícula invisible. Ara ja no podem dir el mateix perquè progressivament s’han anat descobrint components de l’àtom. Fins als inicis del segle sXX es distingia en un àtom un nucli compost de protons i neutrons i una perifèria d’electrons.Al segle XX es pregunten si els protons són compostos, si són elements irreductibles i es pregunten com definir els electrons, neutrons i protons. S’arriba a la conclusió que estan compostos de quarks i se’n distingeixen 6 tipus. Llavors es van preguntar que era un quark? i un electró? Un quark és una ona. Això per a molts físics era innovador ja que una partícula i una ona no són iguals. No es comporten igual. Llavors alguns físics utilitzen el nom d’ondicules ja que tenen propietats de les 2. Depèn de l’experiment, aquesta matèria actua com partícula o ona. Per acabar es diu que el micromón no és previsible, que només es pot parlar de probabilitats. És incert. Heisenberg va descobrir que el micromón era incert ja que: Velocitat és igual a espai/temps. Per saber la velocitat d’un electró s’havia d’iluminar el mateix però les ones de la llum modificaven la trajectòria i per tant el resultat. Gràcies a això podem dir que el micromòn és incert. En el micromòn no es segueixen les mateixes lleis que en el macromòn. Macromòn (el nostre mòn) micromon (mòn de les partícules, àtoms i ones).

Quines són les implicacions filosòfiques de la cosmovisió actual?

Impossibilitat de separació subjecte -objecte:

En relació a la física quàntica s’arriba a la conclusió d’una incertesa en la velocitat, lloc o temps dels components últims de la matèria. Hi ha incertesa per investigar-lo l’observador el modifica.-Indeterminisme i imprevisibilitat: en la cosmovisió moderna es deia que tot era previsible perquè es consideraven vàlides les lleis newtonianes. En la cosmovisió es considera que no hi ha certeses, sinó probabilitats.-Allunyament respecte del sentit comú: la teoria de la relativitat, la física quàntica i la teoria del caos es distancien de les nostres intuïcions i percepcions habituals, per la qual cosa resulten poc comprensibles per a tots aquells que no són experts. Hi contribueix el fet que les noves teories s’apliquen, bàsicament, en àmbits de la realitat distants als que ens són més quotidians.