Teoria de la realitat de Plató

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,61 KB

 

Test:


Món de les idees platònic fa referència:

Parmènides/ El món sensible platònic recull:
Heràclit/ L’intel·lectualisme moral platònic defensa:
Sòcrates/ Ciutat perfecta de Plató:
Saviesa/ Educació és un element fonamental:
Dialèctica/ Plató explica els nivells del coneixement:
Homeomeries/ Demòcrit, quin és el fonament:
Els àtoms/ Quina és la pretensió:
Demostrar que, realment no saben res/ Per a Sòcrates forma d’arribar al coneixement:
El diàleg/ afirmacions sobre la sofistica:
Existeix una única veritat per a tots els homes/ pensador grec:
Pitàgores de Samos/ següents filòsofs:
AnaxíMenes/ Plató estableix:
Món de les idees/ Plató parla 4:
Dianoia/ A quina obra:
El convit/ Plató ens explica:
El mite del carro alat/ La influència:
Pitàgorics/ formes de govern:
Aristocràcia/ Plató, al seu mite de la cova:
L’únic saber que conta és el que ens arriba a través dels sentits/ Per a Plató, l’ànima humana:
El filòsof/ Segons la tesis platòniques:
No. Perquè és una condició de l’ànima/ Què afirma
Plató: Conèixer és recordar el que l’ànima ja sabia./ concepció realitat:
Parmènides ens proposa que la realitat és única per tant només hi ha una única veritat, ‘’el que és és i el que no és no és-res’’. Tot alló que surti de la veritat, és falç, és una aparença. En canvi
Heràclit ens diu que la realitat és dialèctica, és a dir, que hi ha la veritat més la seva oposada. També ens diu que la realitat pot canviar cosa que Parmènides diu que la realitat no canvia.


Concepció coneixement:


Parmènides diu que el coneixement es basa en la fisi (tot allò que podem veure). Per tant tot allò que no podem veure és fals/ aparença. Per tant és un coneixement estancat. Cosa que Heràclit com creu en la dualitat tindria un coneixement més progressiu, és a dir, més epistemològic. Assaig error (i així) per comprovar la realitat. És un coneixement que va progressant.  Segons la veritat Parmènides diu que és única i estàtica mentre que Heràclit creu en el dualisme és a dir que hi ha una i l’oposada) a més a més, diu que és canviant./ parmènides:
En la de la opinió, perquè la física es tracta de dubtar de la realitat, de mostrar-la i veure que hi han canvis. Ja que la via de la veritat no ens deixa dubtar perquè el no-res no és res i no ens permet fer canvis/ Monista:
és quan hi ha una alternativa o solució.

Pluralista:

és quan hi ha més d’una alternativa o solució possible/ Postulats:
és que la veritat única no existeix, més d’una i veritat és canviant/ Reforma política:
Per Plató la democràcia era una demagògia perquè estava basada en el relativisme moral. Per canviar-ho, vol introduir una república amb una idea de justícia universal (visió perfecta i total d’allò que és just). Per aconseguir el govern perfecte, han de governar ‘’autèntics i veritables filòsofs’’. Quan s’aconsegueix això, s'arribarà a la veritable idea del bé/ propietat privada:
En quant a la propietat privada, l’única classe que podia tenir-ne eren els productors de bens ja que la seva subsistència prové de la propietat privada (camp, terres, botigues...). Perquè han de protegir tot el territori de la ciutat i per tant no interessa que tinguin, perquè mirarien pel seu territori. Els governants han de governar tot el territori per igual. En quant la família, el s guardians i els governants, no se’ls permetia perquè podria influenciar-los i haver un canvi de prioritats a més s’havien d’entregar en cos i ànima als ciutadans.


Propietat privada:


En quant a la propietat privada, l’única classe que podia tenir-ne eren els productors de bens ja que la seva subsistència prové de la propietat privada (camp, terres, botigues...). Perquè han de protegir tot el territori de la ciutat i per tant no interessa que tinguin, perquè mirarien pel seu territori. Els governants han de governar tot el territori per igual. En quant la família, el s guardians i els governants, no se’ls permetia perquè podria influenciar-los i haver un canvi de prioritats a més s’havien d’entregar en cos i ànima als ciutadans/ idea del bé:
La primera funció seria representar la realitat (el món material i el món de les idees). La segona seria fer visible les idees per l’ànima humana (el bé, la justícia) i la tercera és que la idea del bé, és la base de l’ètica i la política/ Dualisme platònic:
El dualisme que planteja Plató consisteix en la separació del món en dos, el món intel·ligible i el món sensible. El món intel·ligible es percep amb dificultats i com diu al text ‘’és on trobem la idea del bé’’. És un món immaterial, perfecte i immutable, i podem accedir pel pensament. El món sensible que compara amb una presó és un món material, imperfecta i en constant canvi i podem accedir pels sentits/ comparació veritat:
Segons els sofistes, tot es basa en el relativisme, que la realitat està en constant canvi, pel contrari, Plató defensa que la realitat és absoluta i universal. Els sofistes tenen un punt de vista subjectiu en canvi per Plató és objectiu (no totes les idees estan al mateix nivell).  Els sofistes són escèptics, és a dir, dubten absolutament de tot). Cosa que Plató matitza que solament podem dubtar del món sensible perquè l’intel·ligible és immutable i perfecta. Els sofistes defensen el relativisme ètic, la idea del bé o mal depèn de cadascú, mentre que per Plató hi ha una única idea del bé. Pels sofistes la justícia es basa en el convencionalisme (les lleis són opinions que poden canviar). En canvi Plató, creu que la justícia ha de ser única i universal.

Comparació veritat:


Segons els sofistes, tot es basa en el relativisme, que la realitat està en constant canvi, pel contrari, Plató defensa que la realitat és absoluta i universal. Els sofistes tenen un punt de vista subjectiu en canvi per Plató és objectiu (no totes les idees estan al mateix nivell).  Els sofistes són escèptics, és a dir, dubten absolutament de tot). Cosa que Plató matitza que solament podem dubtar del món sensible perquè l’intel·ligible és immutable i perfecta. Els sofistes defensen el relativisme ètic, la idea del bé o mal depèn de cadascú, mentre que per Plató hi ha una única idea del bé. Pels sofistes la justícia es basa en el convencionalisme (les lleis són opinions que poden canviar). En canvi Plató, creu que la justícia ha de ser única i universal/ propietat privada:
En quant a la propietat privada, l’única classe que podia tenir-ne eren els productors de bens ja que la seva subsistència prové de la propietat privada (camp, terres, botigues...). Perquè han de protegir tot el territori de la ciutat i per tant no interessa que tinguin, perquè mirarien pel seu territori. Els governants han de governar tot el territori per igual. En quant la família, el s guardians i els governants, no se’ls permetia perquè podria influenciar-los i haver un canvi de prioritats a més s’havien d’entregar en cos i ànima als ciutadans/ idea del bé:
La primera funció seria representar la realitat (el món material i el món de les idees). La segona seria fer visible les idees per l’ànima humana (el bé, la justícia) i la tercera és que la idea del bé, és la base de l’ètica i la política/ Dualisme platònic:
El dualisme que planteja Plató consisteix en la separació del món en dos, el món intel·ligible i el món sensible. El món intel·ligible es percep amb dificultats i com diu al text ‘’és on trobem la idea del bé’’. És un món immaterial, perfecte i immutable, i podem accedir pel pensament. El món sensible que compara amb una presó és un món material, imperfecta i en constant canvi i podem accedir pels sentits

Entradas relacionadas: