Teoria de la paraula viva de Joan maragall
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,8 KB
Joan Maragall va néixer a Barcelona l'any 1860 en unafamíliaburgesa. Maragall va fer carrera universitària, va estudiar idiomes i va participar en tertúlies d'intel·lectuals i artistes.
L'any 1890, ja amb trenta anys, Maragall va iniciar la seva activitat periodística: va entrar a la redacció del Diario de Barcelóna i va col·laborar a la revista L'Avenç, la més significativa del Modernisme.
Va destacar pels seus articles d'opinió sobre qüestions socials, polítiques i morals, i per les seves ressenyes literàries amb què va donar a conèixer l'obra de diversos autors europeus.
La seva obra poètica s'inicia amb el recull Poesies (1895), en què ja podem percebre el seu vitalisme, el seu compromís i el seu estil senzill, espontani i sincer. Va morir a Barcelona l'any 1911, any que s'ha agafat com a fita que marca el final de l'època del Modernisme.
● El poeta és una persona amb un do especial que li permet copsar la bellesa i manifestar-la a través de la paraula.
● La poesia és el resultat de la inspiració i la intuïció.
● L'art veritable ha de ser espontaní i sincer.
temes, entre els quals destaquem:
●Paisatge
. Maragall descriu el paisatge amb devoció, sovint com a mostra d'una creació divina.
● Mites. Maragall considera que els mites de les llegendes i de la poesia popular són part essencial de l'ànima dels pobles.
● Societat i política. En la seva creació poètica, Maragall manifesta les seves idees i els seus valors morals.
● Espiritualitat. L'espiritualitat de Maragall està molt lligada a la vida i al món; la seva visió s'aproxima a la concepció panteista que defensa que l'univers, entès com un tot, és el mateix Déu.
L'any 1890, ja amb trenta anys, Maragall va iniciar la seva activitat periodística: va entrar a la redacció del Diario de Barcelóna i va col·laborar a la revista L'Avenç, la més significativa del Modernisme.
Va destacar pels seus articles d'opinió sobre qüestions socials, polítiques i morals, i per les seves ressenyes literàries amb què va donar a conèixer l'obra de diversos autors europeus.
La seva obra poètica s'inicia amb el recull Poesies (1895), en què ja podem percebre el seu vitalisme, el seu compromís i el seu estil senzill, espontani i sincer. Va morir a Barcelona l'any 1911, any que s'ha agafat com a fita que marca el final de l'època del Modernisme.
● El poeta és una persona amb un do especial que li permet copsar la bellesa i manifestar-la a través de la paraula.
● La poesia és el resultat de la inspiració i la intuïció.
● L'art veritable ha de ser espontaní i sincer.
temes, entre els quals destaquem:
●Paisatge
. Maragall descriu el paisatge amb devoció, sovint com a mostra d'una creació divina.
● Mites. Maragall considera que els mites de les llegendes i de la poesia popular són part essencial de l'ànima dels pobles.
● Societat i política. En la seva creació poètica, Maragall manifesta les seves idees i els seus valors morals.
● Espiritualitat. L'espiritualitat de Maragall està molt lligada a la vida i al món; la seva visió s'aproxima a la concepció panteista que defensa que l'univers, entès com un tot, és el mateix Déu.
Joan Maragall la seva pròpia teoria poètica, que va definir amb l'expressió «paraula viva». Els principis bàsics: