Teoria de les Idees de Plató: Metafísica, Epistemologia i Política

Teoria de les Idees de Plató

El Món de les Idees i el Món Sensible

A La República, Plató explora la justícia i la societat ideal. La seva teoria del coneixement, il·lustrada amb el Mite de la caverna, proposa dos nivells de realitat:

1. El món sensible, de les aparences i les ombres, percebut pels sentits. Un món material, imperfecte i canviant.
2. El món intel·ligible, de les Idees i la llum, immaterial i accessible mitjançant el coneixement. Un món de formes ideals, perfectes i universals.

El món abstracte de les Idees s'expressa en paraules i conceptes. Les Idees no són només conceptes generals, sinó el fonament i model del món sensible. Les coses són còpies imperfectes de les Idees.

Les Idees, internes i arquetips, serveixen de model per a les coses sensibles, que són només un reflex ("ombres"). S'ordenen jeràrquicament, amb la Idea suprema (Bé, Veritat i Bellesa) al capdamunt, de la qual emanen les altres Idees.

Teoria de la Realitat

Plató distingeix dos móns: el material i sensible (món sensible) i l'ideal i formal (món intel·ligible). Hi ha un camí d'ascens dialèctic (de idea en idea) fins a la Idea suprema del Bé.

Mite de la caverna: El món sensible és una caverna on vivim encadenats, mirant ombres que creiem reals. Si sortim a l'exterior (món intel·ligible), primer veiem ombres, després reflexes, i finalment el Sol (Idea del Bé). El filòsof, assolint la veritat suprema, descendeix dialècticament per alliberar-nos de la ignorància.

Teoria del Coneixement

Seguint Parmènides, Plató divideix el coneixement en opinió i saviesa. El símil de la línia il·lustra quatre graus de coneixement: la imatge, l'objecte sensible, les abstraccions matemàtiques i la Idea.

El llenguatge és convencional (Cràtil) i subjecte a canvis. L'aprenentatge no existeix; les idees són innates i s'han de despertar. L'amor pot guiar-nos cap a la Idea primera.

La cerca del coneixement i la Idea suprema porta a la felicitat.

Teoria Moral

L'ètica platònica es basa en la raó i les virtuts. L'ànima, essència de la personalitat, es divideix en tres parts: concuspiscible (desig), irascible (ràbia) i racional (coneixement). El mite del carro alat il·lustra l'equilibri necessari entre aquestes parts.

Cada ànima aporta una virtut: temprança, coratge i prudència. L'equilibri entre elles porta a la justícia, el màxim referent moral.

Teoria Antropològica

Plató defensa un dualisme antropològic: l'ésser humà està compost d'ànima (immaterial i immortal) i cos (material). L'ànima, presonera del cos, torna al món ideal després de la mort. L'oblit del coneixement previ s'explica per la caiguda del món ideal.

Metàfora del genet i el cavall:

• Genet: ànima
• Cavall: cos

L'ànima domina el cos en la "cursa de la vida".

• Mite dels cavalls alats:
  • Auriga: Racionalitat
  • Cavall blanc: Irascibilitat
  • Cavall negre: Concupiscibilitat
• Mite de Fedre: Les ànimes impures cauen al món sensible i han de dominar el cos. Després de la mort, l'ànima és jutjada.

Teoria Política

Plató lliga la política a la teoria de l'ànima. Cada tipus d'ànima correspon a una classe social: productors (concupiscible), soldats (irascible) i filòsofs (racional). L'educació desenvolupa les virtuts de cada ànima: temprança, fortalesa i prudència.

Plató proposa una aristocràcia governada per filòsofs. Reconeix la seva utopia i la degeneració cap a la timocràcia, oligarquia, democràcia i tirania. L'educació és clau per identificar les virtuts i assignar el lloc social adequat.

Resum de la Tasca Filosòfica Platònica

• Objectiu: societat justa. Divisió dels ciutadans segons el tipus d'ànima. Sistema educatiu per a la selecció i formació dels governants filòsofs.
• Dualitat de mons: intel·ligible (Idees) i físic (reflex de les Idees).
• Teoria de l'anamnesi: coneixement innat de les Idees.
• Tres graus d'existència i coneixement.
• Finalitat de la filosofia: la veritat i el descobriment de les Idees.