Teoria de Gaia i altres descobriments científics
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,36 KB
Teoria de Gaia
L'any 1972, el científic James Lovelock la va publicar. Diu que el Planeta Terra és un Superorganisme autorregulador format pels éssers vius, oceans, atmosfera i superfície de les roques. La seva funció és la regulació de la seva superfície en funció de les condicions d'habitabilitat.
Teoria contraria a la que afirma que la vida s'adapta a les condicions d'habitabilitat en funció de les condicions ambientals.
Nascuts per córrer
Hi ha una teoria que diu que els humans estem dissenyats per córrer, no per caminar. El perquè:
- Manca de pèl: les glàndules sudorípares refresquen el cos.
- Lligament nuca: manté el cap recte quan correm.
- Tendó d'Aquiles: molt desenvolupat, usat només per córrer, no per caminar.
- Pont del peu: els peus ténen un pont dissenyat per suportar el pes de tot el cos quan es corre.
Home de Politdown
És un dels fraus científics més grans de la història. L'any 1912, a la ciutat anglesa de Piltdown, es van trobar un crani, una mandíbula i una dent junts.
Després de la reconstrucció, se'n van adonar que es tractava d'una espècie nova, l'esgraó perdut.
40 anys després, un dentista va descobrir el frau: Els ossos corresponien a:
- Crani humà.
- Mandíbula d'orangutan.
- Dent de ximpanzè.
Crani de Dmanisi
Crani trobat l'any 2005 en aquesta ciutat de Geòrgia, datat amb 1.8 milions d'anys. És el crani més complert dels cinc que van trobar junts. Els seus descobridors asseguren que Homo habilis i Homo erectus són variacions de la mateixa espècie.
Homo antecessor
Descobert a Atapuerca. Segons els seus descobridors, seria l'esgraó entre Homo ergaster (erectus) i sapiens i neanderthal. No tots els paleontòlegs reconeixen aquesta espècie.
Homo sapiens
Va aparèixer fa uns 20.000 anys. Va conviure amb el Neanderthal. Conegut com "home de Cromanyó", coves franceses on van trobar els primers indicis.
Homo neanderthalensis
Es va trobar a la vall de Neander (Alemanya). 230.000 fins 28.000 anys. Molt fort i robust. Va conviure amb l'homo sapiens. Es va acabar extingint.