Teoria del Coneixement: Veritat, Epistemologia i Llibertat

Teoria del Coneixement (Epistemologia)

És la part de la filosofia que estudia o reflexiona sobre la naturalesa del coneixement. El coneixement és un fet natural de l’ésser humà (Homo Sapiens), home savi que coneix la realitat.

La Veritat

Proposicions que poden ser vertaderes o falses, al contrari de la realitat, la qual és o no és.

Teories de la Veritat

• La veritat com a correspondència (Ciències Fàctiques, ja que ho mira/comprova): Es pot passar del que dic al que hi ha i del que hi ha al que dic (podem anar de la realitat a l’objecte i a l'inrevés). Per tant, podem dir una cosa i anar-la a comprovar a la realitat.
  • Afirma que una proposició és veritable si correspon amb els fets (si hi ha una correspondència entre els fets i el que s’explica d’ells).
  • Exemple: La taula és verda, vas a mirar-la per comprovar-ho i és verda.
• La veritat com a coherència: És veritat o fals si lliga, encaixa o concorda amb el sistema del qual forma part (el que té al voltant). Per tant, si la preposició és coherent amb altres amb les que hi està directament relacionada.
  • En les ciències formals, la coherència és completament necessària, ja que les teories lògiques i matemàtiques han de ser del tot coherents.
  • La coherència és una condició necessària però no suficient per a les ciències fàctiques, mentre que per a les formals és tant necessària com suficient.
  • Exemple: 3+2=5 és coherent dins el sistema matemàtic.
• La veritat com a utilitat: Una teoria és vertadera si és útil, és a dir, si funciona, si serveix per obtenir o aconseguir uns objectius o finalitats.
  • Exemple: Si demano a algú com s’arriba a un lloc i les seves indicacions m’hi porten, llavors les proposicions seran vertaderes. Si no em serveixen per arribar-hi, seran falses (encara que l’informació o l’explicació sigui bona, si jo em "lio" i no hi arribo, serà falsa).
  • Pragmatisme: Manera de veure el món o la veritat basada en què l’ésser humà és un ésser pràctic, que actua per tal d’arribar a uns objectius i que té un mètode per aconseguir-los.
• La veritat per evidència: Veritats tan clares que si les nego (NO) faig una contradicció lògica.

Paradoxa

Afirmació que porta a conclusions contradictòries. Una paradoxa és una dificultat lògica que apareix tan bon punt es fa una certa classe d’afirmació de la qual és possible treure dues conseqüències lògiques que es contradiuen mútuament, és a dir; puc anar cap a dos camins però queden tancats dins d’un cercle del qual no se'n pot sortir sense contradir-se.

• Paradoxa del mentider: Epimènides és cretenc i diu: "tots els cretencs són mentiders".
• Solució: Les paradoxes se solucionen distingint nivells de llenguatge. Totes les proposicions que fan referència a la veritat o la mentida no parlen del món sinó que són expressions metalingüístiques. Exemple:
  • L1: "metallenguatge" → L1: la frase de continuació és vertadera.
  • L0: "llenguatge objecte" → L0: Tots els cretencs són mentiders.

El Relativisme

Sosté que la veritat és relativa depenent de la persona (temperament), de l’època històrica, del nivell econòmic, de la cultura, etc. Creu que la veritat està relacionada amb les circumstàncies concretes, per tant, que el que per a un és vertader, per a l’altre no ho és. Això s’anomena perspectivisme.

• Protàgores: Veu l’home com la mesura de totes les coses: la paraula de l’home s’interpreta de diverses maneres (segons els criteris de cadascun), depenent de la situació en què es trobi cada persona. Tothom, per cultures, veu el món a la seva manera (universalitat).
• No nega la veritat, però sí la veritat absoluta (no és única sinó múltiple).
• Creu que no es pot saber qui té la veritat, per tant, en les discussions tots o cap la tindríem.

L’Escepticisme

Es creu que no podem conèixer res de la realitat. Nega l’existència de la veritat. Creu que el coneixement segur de la realitat és impossible. La millor sortida és mirar i callar (abstenir-se), ja que si no es pot saber res amb seguretat és millor el silenci. D’això se'n diu epokhé (abstenció del judici = callar). Busquen la veritat i mentre no la troben observen, investiguen i segueixen callant.

• Avantatges: Donen tolerància.
• Problemes: Porta a la inacció, a vegades no fan res ja que són "cagadubtes", els costa molt decidir.

El Dogmatisme

Creuen que ho podem conèixer tot a través de la raó. Creuen que pots conèixer totalment la veritat. La ment coneix les coses tal com són sense cap problema, dubte o interrogant.

• Avantatges: Persones optimistes, que actuen, confiats i amb qui pots confiar-hi.
• Problemes: Intolerants, poden portar conflictes, fanatismes i integrismes com dictadures (crims/guerres).

El Coneixement Sensible (s. XVIII) - Empiristes

• Filòsof: Hume.
• Coneixem les coses a partir dels sentits mitjançant l’experimentació i l’observació, aquest és el coneixement empíric.
• Empirisme: Teoria filosòfica segons la qual el coneixement prové de l’experiència.
• Locke: compara la ment humana (consciència, ànima, esperit, jo) amb un paper en blanc o taula de cera en la qual escrivim a poc a poc l’experiència. Per tant, es basa en què obtenim/adquirim els coneixements, els quals no són universals.
• Model de ciència: La Física.
• Mètode: Hipoteticodeductiu.
• A posteriori, sintètics, ciències fàctiques.

Els empiristes diuen que el coneixement s’obté a partir dels sentits, per tant, són escèptics, ja que creuen que el coneixement no és universal, ja que tothom percep pels sentits coses diferents. Inicialment, quan naixem tenim la ment i l'ànima buides. Creuen que Déu no es coneix. Font de coneixement = sentits = ment buida = coneixements no universals = escèptics = Déu no es pot conèixer.

El Coneixement Racional (s. XVII) - Racionalistes

• Filòsof: Descartes.
• Racionalisme: creure que la raó és l’única via per arribar a conèixer la realitat (només és segur el coneixement racional).
• Racionalistes: Els sentits ens enganyen = Idees innates (les tenim en néixer) = coneixement universal = dogmàtics = Déu es pot conèixer/existeix (a partir de la raó).
• Model de ciència: Matemàtiques i lògica.
• Mètode: Deductiu.
• A priori, analítics, ciències formals.

Què és el Coneixement?

Contacte directe, immediat.

• Saber: Contacte indirecte, no immediat, per tant, mediat (necessita “l’ajuda de..”).
• Opino

Condicions per parlar de coneixement

(Coneixement d’una proposició P)

1. Creure la proposició P.
2. Tenir raons per poder-la justificar, avalar o provar.
3. Que la proposició P sigui veritable (només serà certa quan es doni el fet).

• Creença: només s’ha de donar la condició 1.
• Creença racional/racionalment justificada: si no es compleix la 3 però la 1 i la 2 sí.

Una creença racional és una creença que està justificada racionalment (hi ha raons que l’acrediten). Aquestes raons són:

1. Que la creença sigui una veritat formal.
2. Que la creença sigui el resultat d’una observació directa.
3. Que la creença sigui una proposició científica acceptada.

Metafísica

Part de la filosofia que estudia les últimes i més fonamentals explicacions de la realitat, l’ésser humà i el món. S’ocupa d’aquelles qüestions que van més enllà de la ciència, per tant, més enllà del món físic i del que podem conèixer a partir dels sentits. La metafísica no investiga com són les coses sinó el seu què i perquè. Les respostes que dona no podem comprovar-les, només raonar-les. Temes principals: Existeix Déu? Vida més enllà de la mort?...

Què és Déu? → Un transfenomen, una realitat autèntica, un ésser superior que té les característiques pròpies de la realitat metafísica.

La Llibertat

Som lliures? Quin tipus de llibertat?

Segons la filosofia, som lliures?

• Sí = Indeterministes (faig accions per voluntat pròpia/lliure capacitat d’escollir).
• No = Deterministes (totes les meves accions són causades, la llibertat és una il·lusió).

La llibertat no és fer el que ens doni la gana, ja que estem condicionats per una sèrie de condicions que ens marquen. Només si una acció és lliure fa que siguis responsable de les conseqüències.

Determinisme (No)

Creença que es basa en què totes les accions estan causades o decidides per causes, el destí.

• No hi ha llibertat.
• Si ens creguéssim les causes, no ens creuríem lliures.
• La llibertat és una il·lusió.
• Causes:
  • Ambientals: medi físic, geogràfic, segons la societat, etc.
  • Biològiques: fixats per la genètica.
  • Social: La vida social i l’educació tenen un paper més important que els gens.
  • Econòmic/tecnològic: els diners ens marquen unes possibilitats.

Indeterminisme (Sí)

Creuen que els humans som lliures, que podem escollir. Els seus arguments són:

• A vegades ens sentim lliures (de sentiment) i podem triar entre varis camins.
• Només si som lliures ens poden demanar responsabilitat de les nostres accions.

Compatibilisme

La solució entre el determinisme i l’indeterminisme = compatibilisme. Les meves accions són causades i influenciades, però al contrari de llibertat no és causat sinó coaccionat (obligat a la força, xantatge, tortura...). Creu compatibles el determinisme i l’indeterminisme.