Teoria del Coneixement i Moral Kantiana: Anàlisi i Conceptes Clau

Teoria del Coneixement:

Kant és un autor que es converteix en una alternativa a dos corrents filosòfics anteriors: el racionalisme i l'empirisme. Aquests dos corrents són totalment oposats, i Kant aprofita alguns aspectes de cada un d'aquests corrents. Kant acaba plantejant un procés on es combina raó i experiència. La raó no ho era tot, i l'experiència tampoc. Teoria kantiana: criticisme, crítica la metafísica i l'experiència de la moral.

Kant considerava com a molt important l'anàlisi de les possibilitats vers el coneixement o la moral. No podem analitzar un tema sense conèixer totes les seves possibilitats.

Kant considera que hi ha 3 tipus de judici a l'hora de plantejar el coneixement. El que defensa Kant és el que pretén donar resposta a les exigències científiques, i l'única forma de plantejar aquest model és combinar l'experiència (sintètics) amb un discurs que tingui validesa universal (a priori).

La teoria del coneixement de Kant considera que hi ha unes facultats que intervenen en el procés de coneixement i una que no hi intervé. Les dues facultats que intervenen són parts de la raó que són la sensibilitat i l'enteniment. La sensibilitat correspon a l'estètica transcendental, està representada per les matemàtiques, i les dues formes "a priori" que presenta són l'espai i el temps. Amb la intervenció d'aquestes formes "a priori" aconseguim que el noümen es converteixi en fenomen. L'altra part de la raó que intervé en el procés del coneixement és l'enteniment, i li correspon el que en diem analítica transcendental que ve representada per la física, i com a formes a priori tenim els judicis i les categories. Aquestes categories considera que són 12 i s'organitzen en 4 grups: quantitat, qualitat, relació i modalitat. Hi ha una part de la raó pura que no entra en el procés del coneixement que és la dialèctica transcendental. Aquí és on trobem la veritable raó pura, composta per idees com ànima, Déu, món i que es vinculen amb la metafísica. Aquesta metafísica no té utilitat per conèixer, però segons Kant en el terreny de la moral (imperatiu categòric).

Moral Kantiana:

Moral Material:

És aquella moral que el que es pretén és un resultat, per tant, és una moral de contingut (interessada). Heterònoma vol dir que hi ha unes condicions, que l'acte moral està condicionat. Teleològica és pretendre un fi, i aquest fi pot ser la felicitat, l'emotivisme, el plaer.

Moral Formal:

La moral kantiana és formal, és una moral sense contingut, desinteressada perquè el que la caracteritza són els principis, es basa en el deure no en el resultat, la voluntat és el que em dicta que he de fer tal cosa. Autònoma vol dir que no té condicions. Sense contingut vol dir que no busca cap resultat, és el deure pel deure. Deontològica vol dir que el que importa són els principis, la intenció, el deure. El principi d'universalitat vol dir que l'acció moral no pot anar en contra de les lleis morals o màximes universals.

Postulats de la Raó Pràctica:

Un postulat seria un concepte o un referent sobre el qual justifiquem un argument. Té un caràcter de fonament, base. Kant fa servir com a postulats de la moral aquelles idees que formen part de la metafísica i que no serveixen per conèixer, sinó per aconseguir fenòmens. Kant reconduïx la metafísica, li busca una utilitat:

1. Llibertat: A mi no em poden obligar a fer un acte moral, cadascú és lliure de fer un acte moral. La llibertat