La teoria del coneixement de Kant: Racionalisme i Empirisme

La síntesi kantiana: Racionalisme i Empirisme

Immanuel Kant intenta donar resposta al debat entre racionalisme i empirisme:

• Els racionalistes, com Descartes, afirmaven que la raó era l’origen principal del coneixement.
• Els empiristes, com Hume, defensaven que tot coneixement prové de l’experiència.

Kant considera que tots dos tenen una part de raó, però que també són insuficients si es prenen de manera absoluta. Per això, planteja una síntesi entre els dos corrents i es pregunta què podem conèixer realment, com ho podem conèixer i quins són els límits del coneixement humà.

El punt de partida: La crítica de la raó

El punt de partida de Kant és la crítica de la raó. No vol acceptar cegament ni la confiança absoluta en la raó ni la reducció de tot a l’experiència, sinó analitzar quines condicions fan possible el coneixement. Per això, es pregunta no tant què coneixem, sinó com és possible conèixer.

La unió entre experiència i raó

Kant afirma que el coneixement només és possible gràcies a la unió entre experiència i raó. L’experiència aporta contingut, però la ment aporta estructures pròpies que organitzen aquest contingut. Per això diu que tot coneixement comença amb l’experiència, però no tot prové exclusivament d’ella.

Tipus de coneixement

Aquesta idea l’explica distingint entre:

• Coneixement a posteriori: depèn de l’experiència i és contingent.
• Coneixement a priori: és independent de l’experiència i és universal i necessari.

Segons Kant, perquè hi hagi coneixement real han de participar tots dos.

Judicis analítics i sintètics

També diferencia entre:

• Judicis analítics: no afegeixen informació nova perquè el predicat ja està inclòs en el subjecte.
• Judicis sintètics: amplien el coneixement perquè afegeixen contingut nou.

Kant considera que la ciència es basa en judicis sintètics a priori: judicis que amplien el coneixement però que, alhora, tenen validesa universal i necessària.

Els nivells del coneixement

Per explicar com això és possible, Kant analitza el funcionament del coneixement en tres nivells:

1. La sensibilitat

La sensibilitat és la capacitat de rebre impressions del món exterior. Aquestes impressions no arriben de manera desordenada: la ment les organitza mitjançant dues formes a priori, que són l’espai i el temps. Això significa que espai i temps no provenen de la realitat exterior, sinó que formen part de la manera humana de conèixer.

2. L’enteniment

Un cop la sensibilitat rep les impressions i les ordena en espai i temps, l’enteniment...