Teoria del Big Bang, Planetes i Conceptes Clau d'Astronomia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,18 KB

Teoria del Big Bang

Si les galàxies s'allunyen unes de les altres, cal pensar que en el passat van estar més a prop, i que al principi tota la matèria estava concentrada en una zona molt petita. La confirmació del Big Bang va ser descoberta al 1965 per Arno Penzias i Robert Wilson, que van detectar una radiació molt feble des de tots els punts de l'Univers. Aquesta radiació còsmica de fons era l'eco del Big Bang, l'eco d'aquella gran explosió de la qual va sorgir el nostre Univers.

Etapes

  1. Etapa d'inflació
  2. Formació de la matèria
  3. Els primers àtoms
  4. L'incendi de l'univers
  5. Formació d'estels i galàxies
  6. L'energia fosca

Planetes del Sistema Solar

Mercuri

És el planeta més proper al Sol, no té satèl·lits, té una òrbita molt curta, no té atmosfera, conté temperatures molt elevades (350 ºC) i és un dels planetes més petits del sistema solar.

Venus

La seva mida és 6 vegades inferior a la de la Terra, triga més temps a fer el moviment de rotació que no pas el de translació. És el segon planeta més proper al Sol i conté gasos d'efecte hivernacle.

Terra

És el planeta on vivim, el tercer més proper al Sol. La seva rotació és de 24 hores i el moviment de translació és de 365 dies i 6 hores. Té atmosfera, conté gasos d'efecte hivernacle, temperatures variables i té un satèl·lit conegut: la Lluna.

Mart

És un dels planetes més petits del sistema solar. Abans es deia que hi havia aigua, ja que hi ha moltes valls i muntanyes. És el quart planeta més proper al Sol i, juntament amb els tres anteriors, formaria els planetes interiors. Té presència de satèl·lits.

Júpiter

És el planeta més gran del sistema solar. És el cinquè planeta més proper al Sol. Té una gran concentració de gasos com amoníac i sofre. Té un moviment de translació bastant llarg i temperatures elevades.

Saturn

Té unes característiques molt semblants a les de Júpiter. És el sisè planeta més proper al Sol. El caracteritzen els seus anells, que són cristal·litzacions de gasos.

Urà

És el setè planeta en distància del Sol, té un moviment de translació molt llarg a causa de la seva òrbita. Té una gran concentració d'amoníac i aigua.

Neptú

Té característiques molt semblants a Urà. És el planeta més llunyà del Sol, les temperatures són molt baixes i el moviment de translació és molt gran. El color blau és degut a les grans concentracions d'amoníac i aigua.

Condicions per a la Vida en Exoplanetes

  • La distància del planeta a l'estel, no pot estar ni molt a prop ni molt lluny.
  • La gravetat del planeta, la falta de pressió de l'atmosfera provocaria que la hidrosfera es vaporitzés.
  • Tenir un satèl·lit gran, perquè sinó provocaria grans canvis de clima.
  • Tenir un nucli metàl·lic fos; quan gira, el nucli genera un camp magnètic que protegeix el planeta.
  • Planetes gegants al costat per a treure cossos que poden danyar el planeta.
  • La situació dins de la Via Làctia, estar lluny del centre galàctic.
  • El temps de vida de l'estel, estel de tipus mitjà o amb menys massa que el Sol perquè la vida evolucioni.

Definicions

:Galàxia: és un sistema massiu d'estels, núvols de gas, planetes, pols, materia fosca, i potser energia fosca, units gravitacionalment. La quantitat d'estels que formen una galàxia és variable. Formant part d'una galàxia existeixen subestructures com les nebuloses, els cúmuls estel·lars i els sistemes estel·lars múltiples. Nebulosa: és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols. Estan formades fonamentalment per hidrogen, l'element químic més abundant en l'univers, amb quasi el 10 % d'heli i quantitats molt petites d'altres substàncies. Tenen una importància cosmològica notable perquè són el lloc dels quals neixen les estrelles per fenòmens de condensació i agregació de matèria, encara que en altres ocasions es tracta de les restes d'una estrella que ha mort.Planeta: és un cos sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; que és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i que és l'element principal dins la seva òrbita.Meteorit:és un cos celest relativament petit que arriba a la superfície terrestre. A l'espai, aquests cossos reben el nom de meteoroides (petits asteroides que generalment són el resultat de la col·lisió de dos o més asteroides). En entrar en contacte amb l'atmosfera, la fricció de l'aire provoca que el cos s'escalfi, emetent llum i formant un meteor, bola de foc o estrella fugaç.Estel:és tot cos celeste que brilla amb llum pròpia. Ara bé, d'una manera més tècnica i precís, podria dir-se que es tracta d'un cúmul de matèria en estat de plasma en un continu procés de col·lapse, en la qual interactuen diverses forces que equilibren aquest procés en un estat hidrostàtic.Constel·lació:és una agrupació convencional d'estels la posició dels quals en el cel nocturn és aparentment tan propera que els astrònoms de les civilitzacions antigues van decidir vincular-les mitjançant línies imaginàries, ideant així figures sobre l'esfera celeste.Cometa: són cossos celestes constituïts per gel i roques que orbitan el Sol seguint òrbites molt el·líptiques.Satellit: Es denomina satèl·lit natural a qualsevol objecte que orbita al voltant d'un planeta. Generalment el satèl·lit és molt més petit i acompanya al planeta en la seva evolució al voltant de l'Estel que orbita. El terme satèl·lit natural es contraposa al de satèl·lit artificial, sent aquest últim, un objecte que gira entorn de la Terra, la Lluna o alguns planetes i que ha estat fabricat per l'home.Supernova: és una explosió estel·lar que pot manifestar-se de forma molt notable, fins i tot a simple vista, en llocs de l'esfera celeste on abans no s'havia detectat gens en particular.Forat negre: és una condensación de massa a altísima densitat. Si ho coneixem és degut a les radiacions que emet la matèria a alta velocitat.Any llum: és una unitat de longitud que s'usa en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.Llei de gravitació: diu que els cossos satreuen, tant més com més pròxims i més grans sigui la massa-Origen del sol:Fa 4570 milions danys un núvol de gas i pols es va començar a contraure, alguns milions danys desprès aquella nebulosa shavia transformat en un estel i els seus planetes.

Entradas relacionadas: