Teoria de l'aprenentatge social reforç vicari

TRET: Una forma específica de comportament:  conjunt donen lloc a un tipus de personalitat

1. Sanguinis: estable emocionalment + extravertit

2. Flegmàtics: estable emocionalment + introvertit

3. Colèrics: inestable emocionalment + extravertit.  (caràcter patològic.Histèrics psicòpatés)

4. Melanconiosos:  inestable emocionalment + introversió. (caràcter patològic: els ansiosos - obsessius)

INTROVERSIÓ - grau en què una persona és sociable i participativa

ESTABILITAT EMOCIONAL - adaptació de l’individu al ambient i a l’estabilitat emocional que manifesta

Nivell conscient

Aquest nivell conscient es guia pel principi de realitat. 

Nivell preconscient

podem accedir. 

Censura

Però la censura es relaxa durant el somni i els desigs reprimits s’hi expressen de forma simbólica. 

Inconscient

Es basa en el principi de plaer.

1

L’allò

Inconscient

La pulsió sexual i de supervivència (eros)

La pulsió d’agressió i mort (thanos) 

2. El jo:
instància psíquica encarregada de satisfer les demandes de l’allò dins dels condicionaments de la vida social.

Es regeix pel principi de realitat “puc”.

3

Super jo:

3. 1

“ideal del jo”

3. 2. “la conseqüència” format per tot allò que està malament i que el subjecte ha après a través de càstigs

Segons Rogers, el “jo” és el centre de la seva investigació sobre la personalitat. Rogers rebutja l’inconscient de Freud. 

- I cada subjecte té una tendència vers el creixement personal.

El concepte de jo, el concepte de si mateix és central en la seva teoria.

El “si mateix” té com a funció prendre consciència de la realitat. 

I distingeix entre el “si mateix real”, com son en realitat, del “si mateix ireal”, allò que ens agradaria ser. 

 mètode per ajudar al pacient en el seu procés de creixement personal.

1. “Deixar de fer sevir màscares”: no aparentar el que un no és.

2. “Deixar de sentir els hauria de”: no tenir en compte “es diu”, “es fa” o “s’ha de”...

3. Començar a autoorientar-se: en els moments bons i també dolents cal recordar la recomanació de Kant: “sapere aude”, atreveix-te a pensar, tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment.

4. Començar a assumir responsabilitats: començar a ser adult (ser madur) implica assumir responsabilitats. 

5. Obrir-se a la experiència: reconèixer els sentiments propis i acceptar la nostre manera de ser.

6. Acceptar els altres: consisteix en en acceptar les diferències.

7. Confiar en un mateix

J.Rotter I A.Bandura consideren que la conducta de cada individu és específica segons la situació

Defensen  1

EL POTENCIAL CONDUCTUAL: és la probabilitat que una conducta específica es produeixi en una situació determinada.

EL VALOR DEL REFORÇ: es mostra davant uns determinats reforços vers altres reforços. Podem modificar una conducta a través de reforços positius (premis) o reforç negatius (càstigs).

L’EXPECTATIVA: és la probabilitat d’obtenir un reforç quan es fa una conducta determinada. L’expectativa es classifica en 2 tipus:

• L’expectativa interna: és la creença que l'obtenció d’un objectiu  depèn de les accions properes. 

• L’expectativa externa: es pensa que no podem controlar els esdeveniments. 

LA SITUACIÓ PSICOLOGICA:depèn de com percep i interpreta cada persona la situació que viu.

TRANSTORNS DE LA PERSONALITAT

1. Sorgeixen en totes les cultures i grups socials

2. Són pautes de conducta rígides limitades que impedeixen nous aprenentatges i noves conductes

3. Causen fragilitat emocional

4. No son desordres homogenis

5. Hi ha poques dades

1. Personalitat asocial (psicopatia): es tracta d’un individu, inestable, ambiciós i amb baixa tolerància a la frustració. No s’inhibeix davant del perill ni del càstig. No li importen els drets i el benestar dels altres. 

2. Personalitat narcisista: és un individu esnob, presumptuós, mimat i explotador. Sobrevalora la seva importància personal. Vol ser el centre d’atenció i es comporta de manera exhibicionista. 

3. Personalitat dependent: individu dòcil. Té la sensació de falta d’ajuda, baixa autoestima i sentiments d’inferioritat. Prefereix abdicar la pròpia responsabilitat i control en  els altres Subordina els seus desigs als altres i quan està sol se sent incapaç de portar una vida constructiva (ex: propi en dones maltractades)

4. Personalitat histriònica: és un individu superficial, capriciós i frívol. La seva conducta és exegeradament dramàtica i les seves relacions interpersonals es caracteritzen per la immaduresa, la seducció i la manipulació. 

5. Personalitat passiva-agressiva: individu que tendeix a ser oposicionista, no complaent malhumorat. Pessimista i sempre es queixa. Sol estar descontent i desmoralitza els altres (aguafiestas). 

6. Personalitat compulsiva: es relaciona amb els altres segons l’estatus. Els valors convencionals orienten la seva vida. És seriós i afectivament reprimit. No expresa el seu afecte per por a experimentar emocions inconfortables. 

7. Trastorn de la personalitat per evitació: l’individu es caracteritza per sentiments d’aïllament i solitud i sent temor al rebuig social i a la humiliació. (+ comú en dones).

8. Trastorn esquizoide:es tracta de persones poc comunicatives i insensibles i els esdeveniments que en altres persones causen angoixa o alegria, en l’esquizoide no té cap efecte. 

9. Trastorn esquizotípic: l’individu prefereix l'aïllament social i fa activitats que són estranyes per als altres. És incapaç d’orientar els pensaments lògicament. (hi ha una pèrdua de realitat). 

10. Trastorn límit de personalitat: un individu molt impulsiu, té crisis espontànies. Per la qual cosa la seva conducta és inprevisible. Experimenta conflictes entre la seva necessitat de dependència i la seva capacitat d’individualisme.

11. Trastorn paranoide: és la tendència a desconfiar dels altres convianada amb el desig d’estar lliure de relacions personals La persona es torna suspicaç, ressentida, hostil. A vegades respon amb ira. Manté la seva autoestima atribuint les seves deficiències als altres.

Psicologia social:

Procés de socialització:

s'aconsegueix a través de diferents processos:     s'inicia durant la infantesa, però dura tota la vida.

1. MADURACIÓ

   
   El desenvolupament físic, inclou la maduresa sexual.

2. INDIVIDUACIÓ

   
   El desenvolupament de la personalitat. (TDR)

3. DESENVOLUPAMENT

   
   COGNITIU: el desenvolupament intel·lectual que ens permet tractar i processar informació.

4. SOCIALITZACIÓ

   
   El desenvolupament de formes de conducta social.

5. CULTURITZACIÓ:

   
   l'aprenentatge d'una cultura.

3 TIPUS INFLUENCIA SOCIAL

1. La influència interpersonal: comunicació cara a cara, la influència és recíproca i es produeix en grups petits i es produeix en grups petits. Ex: la relació d’una parella de joves.

2. La persuació: quan un comunicador intenta influir sobre una determinada audiencia. És unidireccional. Ex: un meeting polític, una conferència universitària.  

3. La influència dels mitjans audiovisuals: és una influència enorme. Es caracteritza per la manca de contacte directe entre l'emissor i el receptor.

Miscovici diferencia 3 tipus d'influència social.

1. LA NORMALITZACIÓ  En situacions socials ambigües (on hi ha normes explícites que regulen la convivència) la influència recíproca dels membres d’un grup fa que aquests elaboren una/es norma/es.

Ex: en pis d’estudiants fanu un calendari per netejar el pis. 

2. LA CONFORMITAT  Es caracteritza per l'existència d’una norma dominant que els individus aprenen. 

3. LA INNOVACIÓ  És la creació de les normes noves per substituir les existents. Els canvis són producte d’un grup minoritari sobre la majoria.

Mascovici diu que la influència social es manifesta en el conformisme. En l'obediència a l’autoritat i en la conducta grupal.

LA CONFORMITAT SOCIAL.

És actuar de manera diferent a com un es comporta quan està sol.  Hi ha 2 tipus de conformitat:

La submissió: és mostrar conformitat sense estar d’acord. 

L’acceptació: és mostrar conformitat i estar d’acord. 

Quins factors influeixen en la conformitat social?

1. Les característiques individuals: nacionalitat i sexe. La socialització és diferent per a homes i dones i difereix segons cada cultura. 

2. Les dimensions del grup No és el mateix oposar-se a un grup petit d’amics que a un grup gran

3. El grau d’atracció que té el grup per a l’individu. Asch sabia que quan la realitat és poc clara, altres persones poden ser la nostre font d’informació i ens poden manipular, però tractant-se d’una tasca molt fàcil, Asch va pensar que la gent no cediria a les pressions grupals. Però es va equivocar, la 3a part es va adaptar a la majoria. 

L'obediència a l’autoritat -

factors    1. La proximitat de l’autoritat.

2. La difusió de la responsabilitat

3. El fet que no hi hagi u model desobedient

Moscovici es va fixar en la innovació i va investigar com grups minoritaris són capaços de canviar la majoria. 

Va trobar 4 factors que expliquen la influencia de les minories. 

1. La consistencia: el grup minoritari ha de mantenir una posició ideològica coherent, ben definida perquè sigui reconeguda socialment.

2. Seguretat en el mateix grup: els grups minoritaris han de transmetre seguretat i defensar les seves idees i accions amb convicció, de manera ferma.

3. Desercions de la majoria: la majoria pot trencar el consens social amb propostes contràries a la norma majoritària a la idea que és l'autoritat que imposa les normes,  la minoria, incita la majoria a buscar o plantejar altres alternatives. 

4. La lluita contra la psicologització: la psicologització implica explicar el parlament segons característiques psicològiques sense considerar la influència social. 

I alguns grups majoritaris que defenses l'status quo lluiten contra els grups minoritaris sense tenir en compte les seves idees i propostes. No debaten amb arguments sinó que critiquen les persones. Moltes vegades dissidents polítics, insumisos són titulats de traïdors o bojos, sense tenir en compte les seves idees.