Teoria de l'aprenentatge social reforç vicari
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,91 KB
4.6 COMPETÈNCIA: conèixer com realitzar l´avaluació funcional de la
conducta i el suport de conductes positives en casos individuals.
Imagineu que una xiqueta del grup de classe a la qual costa molt poder riure amb naturalitat, a penes mostra somriures tímids de tant en tant i quasi sembla que ho fa més per compromís, que per sentir-ho. Dissenyeu una avaluació funcional de la conducta i un programa de suport de conductes del sentit de l’humor per a aprendre a classe.
AVALUACIÓ FUNCIONAL DE LA CONDUCTA I SUPORT DE CONDUCTES
POSITIVES
• Si es pot conèixer el motiu d’una conducta aleshores es poden dissenyar
formes per donar suport a conductes positives que puguen satisfer el
mateix motiu.
• Motivacions principals dels escolars són: rebre atenció (de mestres,
companys o pares); escapar d’algun estímul aversiu; obtenir un objecte
o una activitat desitjada; o satisfer necessitats motrius.
• L’avaluació funcional de la conducta per a descobrir els antecedents i les
conseqüències que motiven la conducta es pot fer entrevistant els
alumnes, els pares o observant quan i on es dóna la conducta, quins o
quines activitats estan implicats, què passa abans i després de la
conducta, què obté o evita l’estudiant, etc. Una mateixa conducta pot
servir per a diferents propòsits en diferents estudiants.
SUPORT DE CONDUCTES POSITIVES
• Després de l’anàlisi funcional de la conducta es fa la corresponent
intervenció amb el suport de conductes positives que permeten a
l’estudiant aconseguir el seu propòsit de manera adequada. És
important per als estudiants amb discapacitats i per als que estan en risc
d’entrar a l’educació especial, per ajudar-los a tenir èxit a l’escola; però
també serveix per als estudiants més disruptius d’aules normals.
• És important fer ús d’estratègies preventives com la precorrecció,
mitjançant la qual es treballa des d’un principi com actuar en determinats
contextos que poder generar conducta disruptiva, aclarint quina
conducta s’espera, donant a conèixer senyals adequats i assajant les
conductes positives amb reforçadors. Importa el compromís dels
estudiants, crear un clima positiu, ser consistent amb les normes i
planejar les successives transicions.
• El suport a les conductes positives també es pot fer des d’altres
instàncies de l’escola: equips de professors, direcció, reglaments
disciplinaris, etc.
4.7 COMPETÈNCIA: estar en disposició d´aplicar els principis de
l´aprenentatge per observació a l´aula.
Dissenyeu en el vostre projecte una activitat d’aprenentatge de conductes amb sentit de l’humor, mitjançat l’aprenentatge per observació.
Per exemple, després de triar diverses cançons adequades, s’hi canvia la lletra i s’ensenya vicàriament una coreografia que incloga la conducta que cal enfortir, en què es ressalte, d’alguna manera, cada element propi de
l’aprenentatge per observació (tal vegada amb cançons diferents: atendre,
retenir, generar, i motivar-se i reforçar-se).
TEORIA DE L´APRENENTAGE SOCIAL
• Bandura va elaborar aquesta teoria. Inicialment va distingir
l’aprenentatge de l’actuació, on el poden mostrar o no, i va descriure
com es poden aprendre conductes que han sigut modelades per altres
(pares, amics, mitjans de comunicació, etc.) i mostrar-les o no en la
mesura que s’observe que s’hi arrepleguen reforçadors o no. Per això és
un enfocament neoconductista.
• Posteriorment, Bandura hi va incloure factors cognitius com les
creences, la autopercepció i les expectatives. Per això, actualment es
coneix la teoria com a teoria cognoscitiva social.
Distingeix
Distingeix
l’aprenentatge actiu, en què reps conseqüències directament amb les
que obtens informació i desenvolupes processos cognitius, de
l’aprenentatge vicari o per observació, en què els processos cognitius es
desenvolupen en observar els altres.
ELEMENTS DE L´APRENENTAGE PER OBSERVACIÓ
• Permet aprendre com es fa una conducta i també quines conseqüències
té. Aquest aprenentatge depèn de quatre elements:
1. Prestar atenció i observar les característiques principals. Importa,
així, fer presentacions clares i que ressalten el més important.
2. Retenir les representacions mentals (imatges o paraules). Ajuda
l’assaig mental del qual s’aprèn, així com la pràctica de la
seqüència dels passos observats.
3. Generació de l’aprenentatge conductual amb més pràctica,
retroalimentació i entrenament perquè la conducta siga més
precisa i experta.
4. Motivació i reforçament. Si l’observació d’un model permet
anticipar l’obtenció de reforços, augmentarà la nostra motivació
per a imitar-lo prestant atenció, retenir i generar les conductes.
Igualment, els reforços mantindran l’aprenentatge. El reforçament
pot ser rebut directament després de la conducta, Però també pot
ser vicari, quan són els models els que el reben, o pot ser un auto
reforçament quan són els mateixos estudiants els que fixen els
reforços que es donaran, alguna cosa important sovint per a
continuar endavant en els aprenentatges.