Teoria sobre l'aparell fonador i fonologia

Teoria sobre l'aparell fonador

Punt d'articulació:Bilabial: [p], [b], [β], [m]. Labiodental: [f], [v], [ʋ]. Dental: [t], [d], [ð], [n̪], [ɾ̪]. Alveolar: [s], [z], [ts], [dz], [n], [l], [ɺ], [r/rr]. Palatal: [ʃ], [ʒ], [tʃ], [dʒ], [ʎ], [ɲ]. Velar: [k], [g], [ɣ], [h], [ɰ].

Mode d'articulació Oclusiu: [p], [b], [t], [d], [k], [g]. Aproximant: [β], [ð], [ɣ]. Fricatiu: [f], [v], [s], [z], [ʃ], [ʒ]. Africat: [ts], [dz], [tʃ], [dʒ]. Nasal: [m], [ɱ], [n̪], [n], [ɲ], [ŋ]. Lateral: [ɺ], [l], [ʎ], [ɭ]. Vibrant: Simple: [ɾ]. Múltiple: [r/rr]. Vibració de les cordes vocals: Sordes i sonores.

Fonètica i fonologia:

Al·lòfon és qualsevol realització fonètica d'un fonema. La neutralització explica la pèrdua de diferenciació de dos fonemes en un context determinat. Elisió: supressió de vocal i el so "fa el que vol". Sinalefa: Unió de mots: "fa una tarda..." [fawna].

Estudi de la llengua:

Fonètica: estudia els sons del llenguatge, els canvis en la cadena fònica... La seva unitat de treball és el so (unitat bàsica de la fonètica i es defineix com a unitat fònica, material, analitzable des d'un punt de vista articulatori, acústic i auditiu). Fonologia: Destria els elements distintius i funcionals en la llengua. La seva unitat de treball és el fonema (unitat bàsica del sistema fonològic perquè es defineix i pren valor en relació i oposició a altres unitats). Morfologia: Treballa les regles que regeixen l'estructura dels mots, les classes gramaticals... La seva unitat de treball és el lexema i els morfemes gramaticals. Sintaxi: Analitza la funció dels diferents elements en l'oració. La seva unitat de treball és la oració. Lexicologia: Treballa els recursos de formació de mots: derivació, composició... La seva unitat de treball és el lexema i els morfemes derivatius. Semàntica: Estudia el significat de les unitats lingüístiques. La seva unitat de treball és el sema.

Les propietats textuals

Aspectes textuals Adequació: Indica si el registre de llengua utilitzat és l'adequat a la situació. Coherència: Dóna compte la lògica adequada del text: ha de complir principis de no contradicció, no repetició, etc. Poden utilitzar els connectors. Aspecte lingüístic: Cohesió: és la relació entre les parts i l'ús dels elements lingüístics, analitza l'ús de la llengua en els diferents àmbits (fonètics, morfolingüístics...).