Tendències de la poesia en el període de la postguerra fins als anys 70

Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va desde la postguerra fins al final dels 70

Durant la postguerra època marcada per la dictadura franquista, la poesia que representa l’essència del nacionalisme, seguí bàsicament les següents tendències:

1. Poesia simbolista

És una poesia existencialista marcada pel malestar i l’angoixa. Els símbols no remeten al sentit concret dels mots, sinó a les seues connotacions. El simbolisme evoluciona cap a la poesia dura ca a l'expresió una dels conceptes, donaren lloc a una poesia molt difícil d'entendre pel seu grau d’abstracció. Representava els valors de rigor moral, d'exigencia literària i de fe en cultura havien de ser els fonaments per redreçar el país.

2. Poesia d’avantguarda

És una poesia rupturista amb les concepcions literàries i amb el llenguatge tradicional.

3. Poesia realista

Amb menor pressió de la censura comença a conrear-se una poesia de denúncia social o protesta social, es basava en els plantejaments marxistes d’intelectuals escriptors que reivindicava la participació de la literatura en la lluita per l'alliberament individual i social de l'esser humà. El llenguatge es senzill i planer per facilitar la comunicació amb el lector sorgeix pel context políticosocial de la postguerra i per la necessitat de la renovació estètica que te sempre la literatura.

4. Poesia dels 70

En aquesta dècada els escriptors més joves es fixen en joan Brossa ix de la seua situació marginal, i redescobreixen. Aquesta generació te la voluntat de practicar la poesia sense cap altra finalitat que no siga fer literatura, i reivindica les opcions poètiques que condueixen a explotar les possibilitats del lleguatge.