Temps de Treball i Jornada Laboral: Normativa, Horaris i Hores Extres

Temps de treball i jornada laboral

1. Jornada ordinària

La durada del temps de treball o jornada es refereix a la quantitat de temps que el treballador dedica a la prestació de serveis. Aquest temps de treball pot efectuar-se en còmput diari, setmanal o anual. Es troba regulat fonamentalment en els articles 34, 35 i 36 de l'Estatut dels Treballadors (ET).

L'article 34.1 ET assenyala que la jornada de treball serà pactada en el conveni col·lectiu o en el contracte de treball, i fixa un límit a la jornada pactada: la seva durada màxima és de 40 hores setmanals de treball de mitjana en còmput anual, sense que pugui sobrepassar les 9 hores diàries, i un mínim de 12 hores entre el final d'una jornada i l'inici de la següent (art. 34.3). Això suposa una durada màxima de jornada anual (descomptades vacances i festius) de 1.827 hores.

Mitjançant conveni o acord amb els representants dels treballadors, es pot establir:

• Distribució irregular de la jornada al llarg de l'any (art. 34.2), amb la qual cosa algunes setmanes es podrà treballar més de 40 hores setmanals i d'altres menys.
• Jornades que superin el límit diari de 9 hores (art. 34.3), sempre que entre una jornada i la següent mediïn descansos mínims de 12 hores, i que no es pugui solapar amb el descans setmanal.

El temps de treball es computarà de manera que a l'inici i final de la jornada treballada el treballador es trobi en el seu lloc de treball (art. 34.5). Així mateix, es considerarà temps de treball l'anterior o posterior invertit per raons de servei.

Distribució de la jornada

La jornada pot ser objecte de distribució regular o irregular. La distribució regular suposa durada i horari fixos, tots els dies de la setmana. En la distribució irregular, les hores de treball varien; es preveu que pugui fixar-se en conveni o mitjançant acord entre empresa i representants dels treballadors. Quan no existeixi acord empresarial, l'empresa pot distribuir de forma unilateral el 10% de la jornada de treball.

2. Jornades especials

El RD 1561/1995 regula les ampliacions i limitacions en l'ordenació i durada de la jornada de treball, i els descansos en determinats sectors d'activitat i treballs específics les particularitats dels quals ho requereixin. Davant l'ampliació de la jornada, els descansos alternatius s'han de gaudir dins dels períodes que es assenyalin, de forma determinada mitjançant acord o pacte.

S'estableixen com a sectors en què es pot ampliar la jornada:

• Empleats de finques urbanes, guardes i vigilants no ferroviaris.
• Treball al camp.
• Comerç i hostaleria.
• Transports i treball a la mar.
• Treballs en determinades condicions específiques.

S'estableixen com a sectors on procedeixen limitacions de jornada:

• Treballs exposats a riscos ambientals.
• Treballs en mines.
• Treballs en construcció i obres públiques.
• Treballs en cambres frigorífiques i de congelació.
• Treball nocturn.

L'article 37 ET estableix regles especials en matèria de jornada. En concret:

1. Es preveu la disminució de la jornada per lactància d'un fill menor de 9 mesos (art. 37.4): és un permís disfrutable per la mare o el pare. Es pot triar entre una absència d'hora (divisible en 2 fraccions, que s'incrementa segons la part múltiple), o una reducció de la jornada en 1/2 hora, o acumular-la en jornades completes (conforme a conveni o acord amb l'empresari). En tots els casos, sense disminució del salari.
2. En cas de naixement de prematurs o que necessitin hospitalització (art. 37.4 bis), la mare o el pare es poden absentar per hores, sense disminució del salari. Així mateix, poden reduir la seva jornada en 2 hores, però amb disminució del salari.
3. També (art. 37.5), els treballadors que tinguin a la seva cura un menor de 12 anys, una persona amb discapacitat física, psíquica o sensorial o familiar que no desenvolupi activitat retribuïda, tenen dret a disminuir la jornada (com a mínim 1/8 i, com a màxim, la meitat), amb disminució proporcional del salari, en aquests casos. La concreció horària i la determinació del període de gaudi de permisos i reduccions assenyalats en a) i c) corresponen al treballador dins de la seva jornada ordinària; havent de preavisar amb 15 dies d'antelació a l'exercici d'aquests drets.
4. El treballador víctima de violència de gènere té dret a reduir la jornada (amb disminució proporcional del salari) o a reordenar el temps de treball per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a assistència social integral (art. 37.7).

Aquests drets s'exerciran en els termes establerts en conveni o acord d'empresa, o mitjançant acord entre empresa i treballador. A falta d'això, la concreció correspondrà al treballador.

3. Horari de treball

El concret horari de treball, dins del qual es presta la jornada laboral, es fixa lliurement per l'empresari, excepte que s'hagi pactat en conveni o contracte de treball. Però, una vegada fixat, la seva modificació substancial es regeix per allò disposat amb caràcter general per a les modificacions substancials a l'article 41 ET. A més, alguns aspectes concrets:

• Continuïtat: l'horari de treball es compleix de forma ininterrompuda. Quan la jornada sigui contínua i superi les 6 hores, els treballadors tenen dret a un descans mínim de 15 minuts (art. 34 ET). Aquest descans es computarà com a temps de treball i es retribuirà si així ho disposa el conveni o contracte. En cas de menors de 18 anys, aquest descans intrajornada serà com a mínim de 30 minuts, si la jornada contínua supera les 4,5 hores.
• Partida: el temps de treball es divideix en 2 amb interrupció per menjar.

Horari rígid o flexible

L'horari pot ser rígid o flexible. Si el treballador té un marge flexible per entrar i/o sortir, en horari rígid el treballador està obligat a treballar des de l'hora d'inici fins a la de finalització, que està preestablerta. En horari flexible, el treballador determina l'hora d'inici i finalització del treball; és possible que es prevegi que el treballador pugui compensar una jornada menor d'un dia amb una de major un altre dia, i la possibilitat de pactar jornades diàries superiors a 9 hores.

En l'horari rígid, l'horari el fixa l'empresari, excepte el pactat en conveni o contracte, i la seva modificació substancial suposa l'aplicació del disposat en l'article 41 ET.

Treball nocturn i treballadors nocturns

Article 36 ET. El treball nocturn es realitza entre les 22 i les 6 hores; està prohibit per a menors de 18 anys i dones embarassades o en període de lactància si hi ha risc per a l'embaràs o la lactància; tindria una retribució específica per llei, excepte concreció en els convenis.

Són treballadors nocturns aquells que realitzin en horari nocturn una part no inferior a 3 hores de la seva jornada diària o a 1/3 de la seva jornada anual. Aquests treballadors, a més de no poder realitzar hores extres comunes, no poden tenir una jornada superior a 8 hores diàries de mitjana en un període de 15 dies, se'ls ha d'avaluar regularment la salut i tenen dret a passar a llocs diürns en cas de problemes de salut.

Treball a torns

L'article 36 ET defineix el treball a torns: els treballadors ocupen successivament els mateixos llocs, implicant per al treballador un horari diferent en diferents períodes, es treballa en torns variables (dia, tarda i nit). Existeix rotació dels diferents treballadors per ocupar el mateix lloc de treball.

Regles:

1. El torn de nit no pot superar les 2 setmanes consecutives, excepte voluntàriament.
2. En matèria de protecció de la salut, les regles són les mateixes que per als treballadors nocturns (avaluació de la salut, canvi de lloc).
3. Conforme a l'article 23 ET, els treballadors que cursin amb regularitat estudis per obtenir un títol acadèmic o professional tenen preferència en l'elecció de torn (tant en torns variables com fixos).

4. Hores extraordinàries

Article 35.1 ET: