Temps de treball i calendari laboral: Jornada, descansos i contractes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,07 KB

El temps de treball i el calendari laboral

La jornada de treball

És el temps que es dedica al treball i que, de manera genèrica, no pot superar les 40 hores setmanals ni les 9 hores diàries. A més, s’han de respectar una sèrie de descansos. Pot ser:

  • Setmanal: el màxim és de 40 hores setmanals com a mitjana anual.
  • Diària: el màxim són 9 hores al dia, encara que per conveni col·lectiu es pot ampliar. Els menors no poden fer més de 8 hores al dia.

La jornada nocturna

És la que fa un mínim de tres hores de la jornada en horari nocturn (de 22.00 a 6.00). Els menors no poden treballar de nit.

Treball a torns

Quan l’empresa té un procés productiu continu i l’organitza en torns rotatius, no es pot obligar a estar en el torn de nit més de dues setmanes consecutives, tret que sigui voluntàriament.

Hores extraordinàries

Són les hores que es fan superant la jornada màxima. N’hi ha de dos tipus:

  1. Normals: les que es fan per exigències de producció de l'empresa com acumulació de comandes, excés de demanda o absències imprevistes.
  2. Per força major: les que es fan per prevenir danys extraordinaris i urgents.

Descansos

  1. Dins de la jornada: quinze minuts si és continuada i supera les sis hores. En el cas dels menors, serà de trenta minuts si la jornada continuada supera les quatre hores i mitja.
  2. Entre jornades: entre el final d'una jornada i el principi de la següent ha de transcórrer un mínim de dotze hores.
  3. Setmanal: un mínim d'un dia i mig interromput.

Vacances

Un mínim de trenta dies naturals per any treballat i retribuïdes. No es poden substituir per compensació econòmica.

Organització sindical

Els sindicats són organitzacions on les persones treballadores s’associen lliurement per defensar els seus drets laborals i són els seus interlocutors en els processos de negociació col·lectiva. Exemples de sindicats d’àmbit nacional: CCOO, UGT, CGT...

Organitzacions empresarials

Les empreses també s’associen en forma d’organitzacions empresarials, les anomenades patronals, per defensar els seus interessos i per participar en la negociació col·lectiva i la resolució de conflictes.

Conveni col·lectiu

Són acords pactats entre els treballadors d’empreses d’un sector econòmic. Hi ha dos tipus:

  1. D'empresa: afecta només a una empresa.
  2. Sectorial: s'aplica al conjunt d'empreses del mateix sector.

Funcions:

  1. Permetre que les relacions laborals siguin més dinàmiques.
  2. Que es coneguin les condicions de treball.
  3. Que hi hagi un instrument per solucionar els conflictes laborals.

Conflictes col·lectius de treball

Desacord de les relacions laborals entre empresa i treballadors. Si els treballadors no decideixen suspendre el treball, acorden unes reunions per trobar una solució. Solucions:

  1. Acord entre les parts de caràcter voluntari.
  2. Conciliació (tercer intervé per facilitar la negociació, sense aportar solucions).
  3. Mediació (tercer intervé aportant solucions).
  4. Arbitratge.

Vaga

Interrupció de la prestació laboral dels treballadors per imposar condicions a l’empresa o fer una protesta. En la notificació s'ha d'especificar:

  1. Objectius de la vaga.
  2. Gestions realitzades amb anterioritat per solucionar el conflicte.
  3. Data d'inici.
  4. Composició del comitè de vaga.



Tipus de contractes

Contractes indefinits: són aquells en els quals no es fixa una data determinada de finalització. La modalitat més remarcable és el contracte de foment de la contractació indefinida, l'objecte d'aquest contracte és estimular la contractació indefinida de persones que pertanyen a certs col·lectius.

Entradas relacionadas: