Temple amfipròstil

Absis:

estructura semicircular o poligonal situada en la capçalera d'una esglési, és la part més important.

Acròpolis:

elevació del terreny que dominava una polis grega. Estava fortificada i en ella es situaven els principals temples i edificis públics.

Àgora:

nom que reveien les places gregues, és on es situaven els principals edificis públic i privats.

Alquible(quibla)

Mur més important de la mesqita, esta orientat cap a la meca.

Amfiteatre:

edifici públic oma de planta el·líptica. Es on es duien a terme les lluites entre gladiadors, entre feres...

Aqüeducte:

obra de ingeniería realitzada per els romans amb el fi de conduir l'aigua al centre de la ciutat.

Arc apuntat o ogival:

típic del gòtic, presenta cos centres i es genera per la intercessió de dos petits arcs. Arc lobulat: es aquell arc que al mateix temps esta format per petits arcs de mig punt.

Arc de ferradura

Arc propi de l’art hispanomusulmà, presenta forma de semicircumferència ultra passada que es tanca cap a la línia d’imposta.

Arc arcbotant o boteller

És l’arc situat en l’exterior que desplaça el pes de la coberta cap el contra fort.

Arc de mig punt

Element arquitectònic que te forma de semicircumferència.

Arc de triomf:

monument commemoratiu Roma que s'aixecava per celebrar les victòries dels generals, pot presentar un o tres obertures.

Arc faixó o perpany:

arc que reforça la coberta i que se situa perpendicular a l’eix de l’església, coincideix a l’exterior amb l’arcbotant i el contra fort.

Arrabà:

element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els arc de les parets o de les finestres.

Baldaquí:

Estructura realitzada a partir de quatre columnes que subjecten una coberta. La seva finalitat es cobrir una zona sagrada de l’església, per el que es sol situar sobre l’altar.
Bodegó(natura morta): Aquelles pintures els personatges de les quals no tenen vida, com una taula plena d’animals morts.

Bust:

És un retrat en el que se representa la part superior del cos humà com a màxim fins la cintura.

Cànon

Disposició perfecta i harmoniosa de la figura humana.

Capitell:

element decoratiu situat d'alt del fust d'una columna, d'un palastre o d'un plint. La seva decoració canvia en funció de l'ordre.

Cel·la:

cambra principal dels temples grecs o romans, és de planta rectangular i es on es guardava l'escultura del Déu.

Cimbori

Torre que es situa a l’exterior que pot ser de planta quadrada o poligonal i s’aixeca s’obre el creuer.

Circ:

lloc públic i recreatiu dels romans. És on celebraven les carreres de quadrigues.

Columna toscana:

element sustentant de secció circular, és la columna pròpia de l'art ROMà que presenta basa, el fust es llis i el capitell és senzill.

Contraposat

És la relació que s’estableix entre les diferents parts d ‘un cos en una escultura. Això evita que l’escultura es caigui.

Cor:

part de l'església, normalment elevada, destinada a les persones que canten.

Cornisa:

element que sobresurt del mur i que es troba en la part més elevada del mur.

Creuer

S’anomena així a l’espai, a vegades cobert amb una cúpula o cimbori, on s’encreuen la nau central i la transversal d’una església.

Cúpula:

element sostingut format per un arc de mig punt que fira 180º, pot presentar tambor i llanterna.

Decumanus:

carrer principal de les ciutats romanes que estava orientat de Est a Oest.

Dovella:

són les diferents pedres que formen l'arc.

Deambulatori

Prolongació de les naus laterals per darrera de l'altar major, apareix a les esglésies de peregrinació.

Èntasi

Eixamplament de la part central del fust d’una columna pq la sensació optima sigui que totes les columnes tenen la mateixa grandària.

Entaulament:

element arquitectònic sostingut dels ordres clàssics format per l'arquitrau, el fris i la cornisa.

Escena:

part del teatre. Es troba al fons, darrera l'orquestra estava una mica elevada i es on es desenvolupava l'acció.

Escorç

Aquelles figures que apareixen en la pintura en diagonal al límit del quadre. Pot aparèixer tot el cos o part d’ell.
Esfumat (perspectiva aèria).

Estilobat:

darrer escaló de la base escalonada dels temples grecs. De l'estilobat arranquen les columnes que sostenen la coberta.

Estoa:

construcció grega de planta rectangular sostinguda per columnes, estava a l'àgora.

Extradós:

part externa del arc que pot dur decoració escultòrica.

Façana:

part exterior o principal que permet l'accés a l'interior.

Fletxa(d'arc):

es l'espai que hi ha entre la línia d'imposta del arc i la part superior(intradós).

Forum:

plaça central de les ciutats romanes on es situen els principals edificis públics.

Fris:

element arquitectònic sostingut que forma part de l'entaulament.

Frontó:

acabament triangular d'un temple grec amb una coberta a dues aigües. L'interior del frontó es el timpà i es decora amb escultura o relleu. Gàrgola:figura monstruosa que té doble finalitat ser el final del canal de sortia de l’aigua de la pluja i té un caràcter màgic, creien que protegia l’església dels esperits.

Hàram:

és la sala de la mesquita destinada a l'oració. En aquesta sala s'hi troben les columnes que formen diverses naus perpendiculars a la quibla.