El Temperament: Factors biològics i d'aprenentatge

El temperament

La personalitat es manté al llarg de la vida amb una determinada solidesa. És el resultat de la relació entre factors biològics (temperament) i factors d'aprenentatge (experiència).

El temperament és la part de la personalitat determinada biològicament, i es manifesta abans que el nen tingui indicis d'aprenentatge.

Es poden observar diferències importants en nens petits. No tots els nadons que neixen són iguals (ja manifesten components temperamentals que els diferencien).

Hi ha una certa estabilitat dels trets temperamentals a través del temps, tot i que el resultat depèn fortament del procés de desenvolupament i el context social.

Chess, Thomas & Birch (1970) van fer un estudi sobre diferències individuals a partir del qual van identificar les següents dimensions de temperament:

Nivell d'activitat

Pot ser alt o baix.

Un nadó amb un nivell alt d'activitat es mou molt (fins i tot quan dorm). Els nadons que amb prou feines es mouen són més passius, dormen amb més facilitat, és més fàcil ‘educar-los’.

Aproximació/retirada (resposta a nous objectes o estímuls)

Hi ha nens que davant qualsevol cosa nova mostren un rebuig. Hi ha nadons que tenen tendència a aproximar-se tot el que és nou. Altres tenen tendència al rebuig (ploren i s'allunyen).

Adaptabilitat

Facilitat amb què el nen s'adapta a canvis en el seu ambient. Hi ha nens que s'adapten ràpidament a la novetat, a altres els costa més i s'espanten.

Humor

Comportament amistós, agradable i alegre vs desagradable o "poc amistós". Hi ha nadons que tenen tendència a somriure i altres que sempre protesten per tot.