TEMA 6: El Sòl - Processos i Riscos Ambientals

TEMA 6: El Sòl - Processos i Riscos
1. Característiques d'un Sòl
L'estudi de sòls requereix l'obertura d'un escandall fins a trobar la roca mare. El primer que es posa de manifest són unes capes horitzontals, anomenades horitzons, que en conjunt constitueixen el perfil del sòl.
- HORITZÓ A: és la capa més externa i superficial i més meteoritzada. És rica en humus (matèria orgànica en descomposició) i éssers vius. S'anomena també zona de rentatge vertical, ja que l'aigua arrossega fragments minerals i compostos solubles cap a l'horitzó de sota. Proporciona els nutrients per a les plantes i en els sòls agrícoles s'anomena capa conreable.
- HORITZÓ B: capa intermèdia més clara, menys meteoritzada, amb menys humus, però arriben arrels dels vegetals i gasos atmosfèrics. S'anomena també zona d'il·luvació o precipitació.
- HORITZÓ C: format per fragments de roca mare alterats, sense humus, difícilment arriben els gasos atmosfèrics i les arrels. S'anomena també de transició.
Per sota de l'horitzó C hi ha la roca mare inalterada.
2. Components d'un Sòl
Els components d'un sòl són substàncies en fase sòlida, líquida o gasosa.
- FASE SÒLIDA: està constituïda per matèria inorgànica i matèria orgànica.
- FASE LIQUIDA: està constituïda per una dissolució aquosa de les sals més comunes. És el vehicle de transport de substàncies químiques al sòl.
- FASE GASOSA: està formada pels gasos atmosfèrics: O₂ i CO₂.
Els components sòlids del sòl es classifiquen en inorgànics i en orgànics:
Inorgànics: tenen l'origen en la meteorització química i física de les roques de la capa superficial de la Terra. Els principals materials inorgànics són els silicats (argiles i sorres). També hi abunden els hidroxids i òxids.
- Argiles: comportament expansiu.
- Òxids i hidroxids metàl·lics: òxid, hidroxid de ferro (hematites) són responsables de la coloració del sòl; òxid, hidroxid d'alumini.
- Carbonats: (calcita, dolomita): són característics de regions àrides i semiàrides de coloració blanquinosa.
- Sulfats: el guix apareix als sòls de zones de climes àrids.
- Clorurs: la presència de clorurs als sòls és força desfavorable per a les plantes.
Orgànics: restes d'éssers vius transformades en productes de fermentació i humus.
- Plantes: la principal font de matèria orgànica d'un sòl és la vegetació, ja que les restes vegetals es dipositen a la superfície on es van descomponent i s'incorporen de mica en mica.
- Animals:
- Microorganismes: excreció de substàncies metabòliques.
Mineralització: els organismes descomponedors (bacteris, fongs) utilitzen la biomassa morta com a font d'energia, transformant-la en matèria inorgànica.
3. Propietats d'un Sòl
- TEXTURA: La fracció més fina és l'argila, la intermèdia és el llim i la més gruixuda és l'arena.
- ESTRUCTURA: és el resultat de l'agrupació de les diferents partícules minerals en unitats de mida més grans, anomenades agregats.
- POROSITAT: és l'espai no ocupat per partícules sòlides, expressat en percentatge de volum. Porositat = (volum dels porus / volum del sòl) · 100.
- QUANTITAT D'AIGUA: depèn de les precipitacions, les reserves i les pèrdues d'aigua.
- TEMPERATURA: és el resultat de les aportacions calorífiques, sobretot de l'energia solar, pèrdua de calor dels components. Aquesta propietat defineix el que s'anomena clima del sòl juntament amb la humitat.
- COLOR: fosc - matèria orgànica alta; clar - sempre indica mat. orgànica baixa; roguenc - Fe, Mn, òxids; blanquinosos - guix, carbonats.
- PROFONDITAT:
- SALINITAT: Al sòl hi pot haver una sèrie de constituents de tipus salí, que es caracteritzen per la seva elevada solubilitat en aigua. Aquestes sals s'acumulen al sòl per un procés anomenat salinització.
4. Tipus de Sòls: Classificació Edàfica:
- Sols totalment desenvolupats: laterites, sòls de loess eòlic, sòls d'estepa-desert, txernozems, sòls forestals grisos, sòls podzolitzats, sòls de tundra.
- Sols intrazonals: sòls alcalins, sòls de torbera.
- Sols immadurs: sòls esqueàltics, sòls al·luvials.
El factor determinant del tipus de sòl és el clima.
5. Factors que Determinen la Formació d'un Sòl:
- Factors constructors: el clima, la meteorització, organismes, temps.
- Factors destructors: impactes (contaminació, tala d'arbres...), erosió natural.
- Factors fixos: el pendent del terreny i la roca mare.
Quan els factors constructors dominen, el sòl creixerà; però si ho fan els destructors, el sòl es farà cada cop més prim.
6. Riscos: Erosió i Desertificació
Alguns riscos que pateixen els sòls són l'erosió i la desertificació, és a dir, la degradació del sòl i la pèrdua del sòl fèrtil.
L'EROSIÓ DEL SÒL:
Es diferencia entre l'erosió hídrica, en la qual l'agent erosiu és l'aigua; l'erosió glacial, del gel; l'erosió eòlica, provocada pel vent; erosió biològica, causada per l'activitat dels éssers vius; l'erosió antròpica, provocada per l'ésser humà.
L'erosivitat: és la capacitat erosiva de l'agent geològic predominant en un espai determinat (aigua, vent).
L'erosionabilitat: és la vulnerabilitat d'un sòl per ser degradat, i és un factor que depèn del tipus de sòl, de l'orografia i de la vegetació.