Tema 6: El sòl, processos i riscos ambientals (horitzons, components, erosió)

GeologíaActualizado el 6,44 KB

Resumen

Aquest tema explica la formació i l'estructura del sòl, començant pel perfil format per horitzons A, B i C sobre la roca mare. Descriu els components del sòl (fases sòlida, líquida i gasosa), les seves propietats físiques i químiques i els factors que determinen la seva formació. També tracta els riscos d'erosió i desertificació i els diferents tipus d'erosió.

Puntos clave

  • El perfil del sòl està format per horitzons: A (superficial, ric en humus), B (intermedi, zona d'il·luvació) i C (fragments de roca mare alterada), sobre la roca mare inalterada.
  • Les fases del sòl són sòlida (matèria orgànica i inorgànica), líquida (dissolució aquosa de sals) i gasosa (O2 i CO2).
  • Els principals components inorgànics són els silicats (argiles i sorres), els òxids i hidroxids, els carbonats, els sulfats i els clorurs.
  • La porositat es calcula com (volum dels porus / volum del sòl) · 100.
  • Els factors constructors del sòl són el clima, la meteorització, els organismes i el temps; els destructors són els impactes humans i l'erosió natural.
  • L'erosió pot ser hídrica, glacial, eòlica, biològica o antròpica; la desertificació és la degradació del sòl i la pèrdua del sòl fèrtil.

Ponte a prueba

TEMA 6: El Sòl - Processos i Riscos
1. Característiques d'un Sòl
L'estudi de sòls requereix l'obertura d'un escandall fins a trobar la roca mare. El primer que es posa de manifest són unes capes horitzontals, anomenades horitzons, que en conjunt constitueixen el perfil del sòl.
- HORITZÓ A: és la capa més externa i superficial i més meteoritzada. És rica en humus (matèria orgànica en descomposició) i éssers vius. S'anomena també zona de rentatge vertical, ja que l'aigua arrossega fragments minerals i compostos solubles cap a l'horitzó de sota. Proporciona els nutrients per a les plantes i en els sòls agrícoles s'anomena capa conreable.
- HORITZÓ B: capa intermèdia més clara, menys meteoritzada, amb menys humus, però arriben arrels dels vegetals i gasos atmosfèrics. S'anomena també zona d'il·luvació o precipitació.
- HORITZÓ C: format per fragments de roca mare alterats, sense humus, difícilment arriben els gasos atmosfèrics i les arrels. S'anomena també de transició.
Per sota de l'horitzó C hi ha la roca mare inalterada.
2. Components d'un Sòl
Els components d'un sòl són substàncies en fase sòlida, líquida o gasosa.
- FASE SÒLIDA: està constituïda per matèria inorgànica i matèria orgànica.
- FASE LIQUIDA: està constituïda per una dissolució aquosa de les sals més comunes. És el vehicle de transport de substàncies químiques al sòl.
- FASE GASOSA: està formada pels gasos atmosfèrics: O2 i CO2.
Els components sòlids del sòl es classifiquen en inorgànics i en orgànics:
Inorgànics: tenen l'origen en la meteorització química i física de les roques de la capa superficial de la Terra. Els principals materials inorgànics són els silicats (argiles i sorres). També hi abunden els hidroxids i òxids.
- Argiles: comportament expansiu.
- Òxids i hidroxids metàl·lics: òxid, hidroxid de ferro (hematites) són responsables de la coloració del sòl; òxid, hidroxid d'alumini.
- Carbonats: (calcita, dolomita): són característics de regions àrides i semiàrides de coloració blanquinosa.
- Sulfats: el guix apareix als sòls de zones de climes àrids.
- Clorurs: la presència de clorurs als sòls és força desfavorable per a les plantes.
Orgànics: restes d'éssers vius transformades en productes de fermentació i humus.
- Plantes: la principal font de matèria orgànica d'un sòl és la vegetació, ja que les restes vegetals es dipositen a la superfície on es van descomponent i s'incorporen de mica en mica.
- Animals:
- Microorganismes: excreció de substàncies metabòliques.
Mineralització: els organismes descomponedors (bacteris, fongs) utilitzen la biomassa morta com a font d'energia, transformant-la en matèria inorgànica.
3. Propietats d'un Sòl
- TEXTURA: La fracció més fina és l'argila, la intermèdia és el llim i la més gruixuda és l'arena.
- ESTRUCTURA: és el resultat de l'agrupació de les diferents partícules minerals en unitats de mida més grans, anomenades agregats.
- POROSITAT: és l'espai no ocupat per partícules sòlides, expressat en percentatge de volum. Porositat = (volum dels porus / volum del sòl) · 100.
- QUANTITAT D'AIGUA: depèn de les precipitacions, les reserves i les pèrdues d'aigua.
- TEMPERATURA: és el resultat de les aportacions calorífiques, sobretot de l'energia solar, pèrdua de calor dels components. Aquesta propietat defineix el que s'anomena clima del sòl juntament amb la humitat.
- COLOR: fosc - matèria orgànica alta; clar - sempre indica mat. orgànica baixa; roguenc - Fe, Mn, òxids; blanquinosos - guix, carbonats.
- PROFONDITAT:
- SALINITAT: Al sòl hi pot haver una sèrie de constituents de tipus salí, que es caracteritzen per la seva elevada solubilitat en aigua. Aquestes sals s'acumulen al sòl per un procés anomenat salinització.
4. Tipus de Sòls: Classificació Edàfica:
- Sols totalment desenvolupats: laterites, sòls de loess eòlic, sòls d'estepa-desert, txernozems, sòls forestals grisos, sòls podzolitzats, sòls de tundra.
- Sols intrazonals: sòls alcalins, sòls de torbera.
- Sols immadurs: sòls esqueàltics, sòls al·luvials.
El factor determinant del tipus de sòl és el clima.
5. Factors que Determinen la Formació d'un Sòl:
- Factors constructors: el clima, la meteorització, organismes, temps.
- Factors destructors: impactes (contaminació, tala d'arbres...), erosió natural.
- Factors fixos: el pendent del terreny i la roca mare.
Quan els factors constructors dominen, el sòl creixerà; però si ho fan els destructors, el sòl es farà cada cop més prim.
6. Riscos: Erosió i Desertificació
Alguns riscos que pateixen els sòls són l'erosió i la desertificació, és a dir, la degradació del sòl i la pèrdua del sòl fèrtil.
L'EROSIÓ DEL SÒL:
Es diferencia entre l'erosió hídrica, en la qual l'agent erosiu és l'aigua; l'erosió glacial, del gel; l'erosió eòlica, provocada pel vent; erosió biològica, causada per l'activitat dels éssers vius; l'erosió antròpica, provocada per l'ésser humà.
L'erosivitat: és la capacitat erosiva de l'agent geològic predominant en un espai determinat (aigua, vent).
L'erosionabilitat: és la vulnerabilitat d'un sòl per ser degradat, i és un factor que depèn del tipus de sòl, de l'orografia i de la vegetació.

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Què és l'horitzó A del sòl?

És la capa més externa i superficial del sòl, la més meteoritzada i rica en humus i éssers vius. En els sòls agrícoles s'anomena capa conreable.

Quina diferència hi ha entre erosivitat i erosionabilitat?

L'erosivitat és la capacitat erosiva de l'agent geològic predominant (aigua o vent) en un espai determinat. L'erosionabilitat és la vulnerabilitat del sòl a ser degradat, i depèn del tipus de sòl, de l'orografia i de la vegetació.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Com s'anomena la capa superficial del sòl rica en humus?
2. Quin component de la fase sòlida del sòl és responsable de la coloració rogenca?
3. Quina és la fórmula de la porositat d'un sòl?
4. Quin és el factor que determina el tipus de sòl segons el text?
5. Quin tipus d'erosió és causada pel vent?
6. Quina capa del perfil del sòl és la intermèdia, més clara i amb menys humus?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.