Tema 5. les substitucions heredit
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,45 KB
Tema 5. Les substitucions hereditàries
5.1. La substitució vulgar
Disposició per la que el testador institueix un hereu posterior o 2n pel cas dq l’anterior o 1r no arribi a hereu, pq no pugui o no vulgui.
Fonament: evitar la successió ab intestato.
Naturalesa jdica: crida successiva d’hereus (no és una crida condicional, 425-4.1). La delació a favor del substitut s’entén produïda al mateix temps que a l’instituït. Per tant, encara que mori abans dq es frustri la crida al substituït, aquest substitut transmet el seu dret als seus hereus. Abans de que es produeixi la repudiació mor el substitut.
Supòsits en els que procedeix la substitució: A) Quan el substitut no vulgui la repudiació o no pugui: premoniència, commoriència, indignitat de succeir, incompliment de condició suspensiva i qualsevol altra que impedeixi el naixement de la relació.; B) La substitució prevista per un dels casos (en particular, premoniència). Comprèn totes les altres.
Colició contra la substitució vulgar: 1) Dret a acréixer vs substitució vulgar: preval la 2ª sobre el 1r. La substitució vulgar és la voluntat expressa i el dret d’acréixer és la voluntat pressumpta.; 2) Substitució vulgar vs “ius transmisionis”: preval el 2n pq l’aplicació de la substitució vulgar pressuposa que la delació no ha nascut o s’ha extingit, i en el “ius tranmsmisionis” la delació no s’adquireix i per mort del tranmitent es transmet al transmisori. La subst vulgar pressuposa una manca de delació.
Efectes de la substitució vulgar:
El substitut ocupa el lloc d’hereu substituït i ha de complir totes les càrregues i limitacions que se li havien imposat, llevat les personalíssimes (425-4).
5.2. La substitució pupilar
Té per objecte al menor de 14 anys (? al substitut exemplar, que té per objecte a l’incapacitat jcial). Ni el menor de 14 anys ni l’incapacitat jcial poden atorgar testament; així que per evitar la successió ab intestato, tenim aquestes figures.
La subst pupilar és la que ordena els progenitors sobre el seu fill impúber pel cas de que mori abans d’arribar a l’edat de testar (425-5).
Els progenitors ho poden fer però no els marmessors.
Naturalesa jdica:
El substitut té aquest caràcter respecte dels béns que l’impúber hagi rebut del progenitor.
I té el caràcter d’hereu directe de l’impúber respecte la resta dels béns, sns que els progenitors puguin establir càrregues o limitacions (excepció al testament per 3r).
Concurrència de substitucions pupilars:
Les dues substitucions subsisteixen respecte els seus respectius béns. Guanya la de l’últim que mori.
Limitacions a la designació de substitut:
En quant als béns, el substitut ha de ser algun/s dels germans de l’impúber que siguin fills comuns, o en el seus defecte parents, fins al 4t grau.
Llegítima: Els llegitimaris dels impúber únicament tenen dt a la llegítima en l’herència pròpia d’aquest, formant part de la seva herència la llegítima que correspon a l’impúber.
Institució de la substitució pupilar:
L’impúber arriba a 14 anys encara que no atorgui testament. La premoniència de l’impúber als progenitors substituents si el substitut premou a l’impúber. ¿?
5.3. La substitució exemplar
Substituent: qui pugui ordenar. Ascendent d’una persona incapacitada que sigui llegitimaria de la mateixa; a ?cia de la pupilar, que només la podria fer el progenitor. La condició és que l’incapacitat sigui llegitimari d’ell.
Substitució: incapacitat jcial. La incapacitació ha de ser declarat jcialment en vida del substituit encara que sigui dsp d’atorgar el testament.
Requisits de concurrència de substitucions:
Si són vàlides, preval del ascendent mort de grau més pròxim. Sin són del mateix grau, succeixen tots els substituts de les mateixes quotes que resultin d’aplicar als ascendents respectius les normes de successió ab intestato. En quant als bens de cada un dels ascendents substituents, prevaleixen les pròpies substitucions (425-11.2).
Substitut: (425-12.1)
Es pot nomenar substitut a favor de descendents del cònjuge o del convivnet (abans no era previst el cònj o convivent). A manca dels anteriors parents del 4t grau de l’incapaç. I si falten aquests, qualsevol altra persona (425-12.2). Tb pot deixar-se en qualsevol cas a les PF, PJ que hagin exercit la tutelade l’incapaç o que hagin assumit deures de compte (cuidado) i protecció d’aliments, smp que l’hagi complert fins la seva mort.
Ineficàcia:
Es produeix tot i cessar realment la capacitat. I encara que dsp no atorgui testament. Tb si el substitut premor al testador o a l’incapaç o si l’incapaç es mor a la següent subst (425-13) Tb queda sense efecte si l’ascendent no ha deixat al substituit la llegítima que li correspon (425-10.2).
5.1. La substitució vulgar
Disposició per la que el testador institueix un hereu posterior o 2n pel cas dq l’anterior o 1r no arribi a hereu, pq no pugui o no vulgui.
Fonament: evitar la successió ab intestato.
Naturalesa jdica: crida successiva d’hereus (no és una crida condicional, 425-4.1). La delació a favor del substitut s’entén produïda al mateix temps que a l’instituït. Per tant, encara que mori abans dq es frustri la crida al substituït, aquest substitut transmet el seu dret als seus hereus. Abans de que es produeixi la repudiació mor el substitut.
Supòsits en els que procedeix la substitució: A) Quan el substitut no vulgui la repudiació o no pugui: premoniència, commoriència, indignitat de succeir, incompliment de condició suspensiva i qualsevol altra que impedeixi el naixement de la relació.; B) La substitució prevista per un dels casos (en particular, premoniència). Comprèn totes les altres.
Colició contra la substitució vulgar: 1) Dret a acréixer vs substitució vulgar: preval la 2ª sobre el 1r. La substitució vulgar és la voluntat expressa i el dret d’acréixer és la voluntat pressumpta.; 2) Substitució vulgar vs “ius transmisionis”: preval el 2n pq l’aplicació de la substitució vulgar pressuposa que la delació no ha nascut o s’ha extingit, i en el “ius tranmsmisionis” la delació no s’adquireix i per mort del tranmitent es transmet al transmisori. La subst vulgar pressuposa una manca de delació.
Efectes de la substitució vulgar:
El substitut ocupa el lloc d’hereu substituït i ha de complir totes les càrregues i limitacions que se li havien imposat, llevat les personalíssimes (425-4).
5.2. La substitució pupilar
Té per objecte al menor de 14 anys (? al substitut exemplar, que té per objecte a l’incapacitat jcial). Ni el menor de 14 anys ni l’incapacitat jcial poden atorgar testament; així que per evitar la successió ab intestato, tenim aquestes figures.
La subst pupilar és la que ordena els progenitors sobre el seu fill impúber pel cas de que mori abans d’arribar a l’edat de testar (425-5).
Els progenitors ho poden fer però no els marmessors.
Naturalesa jdica:
El substitut té aquest caràcter respecte dels béns que l’impúber hagi rebut del progenitor.
I té el caràcter d’hereu directe de l’impúber respecte la resta dels béns, sns que els progenitors puguin establir càrregues o limitacions (excepció al testament per 3r).
Concurrència de substitucions pupilars:
Les dues substitucions subsisteixen respecte els seus respectius béns. Guanya la de l’últim que mori.
Limitacions a la designació de substitut:
En quant als béns, el substitut ha de ser algun/s dels germans de l’impúber que siguin fills comuns, o en el seus defecte parents, fins al 4t grau.
Llegítima: Els llegitimaris dels impúber únicament tenen dt a la llegítima en l’herència pròpia d’aquest, formant part de la seva herència la llegítima que correspon a l’impúber.
Institució de la substitució pupilar:
L’impúber arriba a 14 anys encara que no atorgui testament. La premoniència de l’impúber als progenitors substituents si el substitut premou a l’impúber. ¿?
5.3. La substitució exemplar
Substituent: qui pugui ordenar. Ascendent d’una persona incapacitada que sigui llegitimaria de la mateixa; a ?cia de la pupilar, que només la podria fer el progenitor. La condició és que l’incapacitat sigui llegitimari d’ell.
Substitució: incapacitat jcial. La incapacitació ha de ser declarat jcialment en vida del substituit encara que sigui dsp d’atorgar el testament.
Requisits de concurrència de substitucions:
Si són vàlides, preval del ascendent mort de grau més pròxim. Sin són del mateix grau, succeixen tots els substituts de les mateixes quotes que resultin d’aplicar als ascendents respectius les normes de successió ab intestato. En quant als bens de cada un dels ascendents substituents, prevaleixen les pròpies substitucions (425-11.2).
Substitut: (425-12.1)
Es pot nomenar substitut a favor de descendents del cònjuge o del convivnet (abans no era previst el cònj o convivent). A manca dels anteriors parents del 4t grau de l’incapaç. I si falten aquests, qualsevol altra persona (425-12.2). Tb pot deixar-se en qualsevol cas a les PF, PJ que hagin exercit la tutelade l’incapaç o que hagin assumit deures de compte (cuidado) i protecció d’aliments, smp que l’hagi complert fins la seva mort.
Ineficàcia:
Es produeix tot i cessar realment la capacitat. I encara que dsp no atorgui testament. Tb si el substitut premor al testador o a l’incapaç o si l’incapaç es mor a la següent subst (425-13) Tb queda sense efecte si l’ascendent no ha deixat al substituit la llegítima que li correspon (425-10.2).