Tema 4. els llegats i altres disposicions particulars

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,16 KB

 
Tema 4. Els llegats i altres disposicions particulars
4.1. Els llegats. Concepte i caràcters
Ha d’haver una successió a títol particular per a que existeixi llegat. Llei 244 de la compilació de Navarraà “són llegats aquelles liberalitats mortis causa a títol singular que no atribueixen la institució d’hereu i que s’imposen a qualsevol persona que a títol lucratiu rebi béns del disponent per voluntat del mateix o de la Llei”.
Caràcters: a) Liberalitats: ànim de beneficiar; b) Mortis causa: van a produir els seus efectes a la mort del testador (els intervivos queden al marge).; c) A títol singular: que no atribueix la condi d’hereu (el legatari de part alíquota sí que entraria).; d) És una imposició/gravamen: ho ha de complir un subjecte al que el testador o disponent li ha fet una atribució lucrativa (les donacions mortis causa no són llegats).; e)Origen per voluntat del disponent o de la llei: l’hereu universal a favor del cònjuge o convivent del causant és una disposició per Llei.

4.2. Subjectes: el gravat i el legatari
Beneficiari del llegatà Llegatari: pot ser-ho qualsevol persona natural o jdica sempre que sobrevisqui al causant.
En el cas del concebut no nascut: actua com a condició suspensiva del llegat.
El testament és un acte personalíssim, però en matèria de llegats cap la possibilitat dq la elecció del llegat sigui realitzada pel gravat o per un 3r.
Art 427-3.1: elecció designada entre les persones escollides pel causant.
Llegats a favor de varies persones: s’entén fet a parts =. Cap delegar a un 3r o en la persona gravada la determinació de les parts. Per finalitzar, el llegatari a favor de vàries persones s’entén que és conjunt i no alternatiu.
Gravat pel llegatà Pot ser: 1) L’hereu testamentari, el contractual i el ab intestato (mitjançant la figura del codicil).; 2) El propi llegatari (subllegat).; 3) El bciari de l’assegurança de vida (és un supòsit especial). No és res més que una revocació/modificació parcial de la designació del bciari de l’assegurança de vida feta en testament o cidicil. Aquest llegat no pot establir-se per llegítima.
Pluralitat de persones gravades: si són varis hereus, tots queden gravats i en proporció a la seva quota hereditària, llevat que el testador hagi imposat una altra cosa.

Objecte del llegat

I. Pot ser-ho tot aquell que pugui atribuir-li al legatari un bé patrimonial.
II. Ha de ser lícit, no contrari a la Llei.
III. Possible.
IV. Determinat o determinable.
V. Es pot concedir la determinació s un 3r, però no al gravat.
El legatari s’ordena en testament, codicil o memòria testamentària.
427-1à atribucions singulars// Es reconeix expressament el legatari de coses futures.
Tb es poden fer llegats en pactes successoris.

Elements accidentals:
Condició (té mera expectativa)/ Término (és cert)/ Modo

Es permet pq el llegat no és un sopùsit universal. El termini incert en llegats tb implica condició (=427.13). El llega disposat per després de la mort, és una condició.
1Là 2L à 3L (si 2L mor abans, el 3r no heretarà res pq és condicional)

4.3. Efectes. L’adquisició del dret al llegat
Distingeix:
Adquisició del dret al llegat
En els llegats purs i simples o a termini suspensiu o resolutori l’adquisició es fa al temps de la mort del testador (427-14.1). I, per tant, tb es transmet als hereus del legatari (hagi o no acceptat el llegat, 427-17). El legatari no necessta acceptació (? hereu).
Llegats sota condició suspensiva: la delació es produeix en el moment de compliment de la condició (427-14.2). Si el legatari mor abans, no transmet cap dret als seus hereus. L’acceptació consolida l’adquisició, la converteix en irrevocable (427-16.1 y 3). Per tant, que ja no es pugui renunciar.
L’acceptació ha de ser total: si s’accepta parcialment implicarà que l’acceptació és total (427-16.2).
Possibilitat dq el legatari que sigui hereu pugui acceptar herència, renunciar el llegat o viceversa. Si ets legatari a 2 llegats, pots acceptar un i renunciar a un altre, llevat que el repudiat sigui onerós o que el causant hagi disposat una altra cosa. Compte! Però no es pot acceptar 2 llegats parcialment!
Adquisició de la propietat de la cosa legada
En els llegats d’eficàcia real: s’adquireix pel legatari al temps de la delació i snese necessitat d’acceptació “ipso iure”.
En els
llegats d’eficàcia obligacional l’adquisició es produeix al temps del lliurament per part de l’hereu.
Adquisició de la possessió de la cosa legada
És necessari el lliurament per part dels hereus o en el seu cas el consentiment de la persona gravada o de la persona facultada pel lliurament. Per tant, el legatari no pot prendre possessió per sí sol de l’objecte llegat.
Excepcions: (supòsits de possessió directa): 1) El llegat d’UDF universal: a Tortosa quan tota l’herència està distribuïda pel legat, el legatari pot prendre possessió per si sol.; 2) Llegat a favor d’un hereu: es diu pre-llegat, es permet a Cat a partir de l’1/1/09.; 3) Quan el testador faculta expressament al legatari per possessionar-se per si sol de la cosa objecte del llegat (sempre que existeixi testament amb llegat s’ha d’afegir aquesta clàusula).

4.4. Classes de llegats
Llegat d’eficàcia real. Requisits objectius: Ha de tractar-se de béns, DR, dts de crèdit, oposició de DR concrets i determinats. Que siguin propietat o titularitat del testador. Que el testador no hagi volgut configurar-ho amb eficàcia obligacional.
Efectes jdics: La propietat de la cosa llegada la perd el legatari des de la delació (427-15.1). Transmet la propietat als seus hereus.
Fruits: Li pertanyen al llegatari des de la mort del testador (427-20.1).
Riscos de partida o deteriorament: són a compte del legatari.
Llegats d’eficàcia obligacional:
El llegatari adquireix només un dret de crèdit a exigir del gravat una determinada prestació.
Només té dret als fruits des del moment que ho reclama jcial o extrajcialment (427-20.2)
Riscos: des de que es produeix el lliurament de l’objecte llegat o s’especifica o determina la cosa llegada (427-19.3).
Llegat de cosa genèrica. 427-26. [dins de 2)]:
Objecte: pot ser de coses que no existeixin a l’herència. La determinació de la cosa llegada, si el testador no ha disposat el contrari, correspon al gravat.
Riscos: són de la persona gravada (aplicació del ppi “los géneros nunca perecen”)
Llegat de cosa aliena: llegat de cosa determinada, pròpia de la persona gravada o d’un 3r. El llegat és eficaç (CS) si el causant vol atribuir la caso a l’afavorit. Condiciona l’eficàcia del llegat a la voluntat del causant.
Efectes: el gravat a d’adquirir la cosa i transmetre-se-la al llegatari. I només quan no li sigui possible o la contraprestació sigui desproporcionada por lliberar-se pagant el just valor. Possibilitat de pagar en diner equivalent si és subsidiària.
Llegat de crèdit i llegat de deute (427-31):
El llegat només s’entén subsistent en la part de deute o crèdit que resti en el moment de la mort del causant. El llegat d’un crèdit a favor d’un creditor sense mencionar el deute no es presumeix que s’ha et en pagament d’aquest deute. Creditor podrà reclamar el llegat i el deute.
Llegat d’UDF (427-34):
Té eficàcia real llevat que s’hagi disposat lo contrari.
S’extén a tots els béns relictes, llevat els que són objecte de donació “mortis causa”.
En l’UDF universal a favor de vàries persones es presumeix el dret d’acrèixer originari sobrevingut.
Llegat de part alíquota:
Ex.: Institueixo hereu a Joan en 2/3 de la meva herència. Llego a la meva illa el 1/3 restant.
Efectes: el llegat de part alíquota a Cat és llegat d’eficàcia obligacional per tant només atribueix al llegatari un dret de crèdit a que siguin lliurats béns de l’antic hereditari líquid pel valor de la part alíquota i que l’hereu pot pagar en diners encara que no hi hagi en l’herència. En l’àmbit del dret comú el llegatari de part alíquota és cotitular del cabdal hereditari. És d’eficàcia real.
Posició jurídica del llegatari de quota alíquota ? successor del causant: no respon dels deutes, càrregues hereditàries. No és cotitular dels béns hereditaris. Per tant, no pot demanar la partició de l’herència ni tp té e dret de retracte dels cohereus.

4.6. Ineficàcia dels llegats
Causes: REVOCACIÓ (427-37.1):
Revocació presumpta per alienació de l’objecte llegat (427-37.2)
En cas d’alienació, el llegat queda sense efecte; encara que el causant la torni a adquirir o encara que es declari ineficaç l’alienació (si l’herència és sota coacció no té sentit).
Excepcions (427-37.3): 1) Si la venda s’ha fet a carta de gràciaà transmets la propietat i es reserva la facultat de tornar a adquirir-la.; 2) Expropiació i execució forçosa.; 3) Permuta.; 4) Aportació a la societat.; 5) Són bjecte d’actuació urbanística o de concentració parcel·lària.
Per raó d’objecte (427-38):: Si l’objecte del llegat es perd, queda fora del comerç, es transforma substancialment o bé, si abans de la mort del testador l’adquireix el llegatari.
Per llegats excessius (427-37). Dos supòsits: A) Quan el valor del llegat excedeix del que la persona gravada té per causa de la mrt (427-39.1); B)La ¼ faldícia: aquella part a la que té dre l’hereu excessivament gravat amb llegat, de manera que li quedi lliure la ¼ part de l’actiu hereditari líquid. Bciaris de la ¼ faldícia: pot ser: hereu, testamentari, intestat o contractual. Si són varis hereus: serà cada un respecte de la seva quota. S’exclou: 1. quan el testador ho ha ph expressament; 2. quan es tracta d’un hereu que adquireix en 2n lloc (hereu fideicomissari); 3. quan hereu renuncia expressa o tàcitament (tàcita: quan lliura els llegats).; 4. Hereu que no practica inventari dins de 3 mesos.; 5) Que els llegats siguin reduibles (els del 427-42 no són reduïbles).

4.7. Les disposicions modals
Disposició per causa de mort per la que el causant imposa a l’hereu o llegatari una càrrega, un despido o una limitació, que per la finalitat a que respon no atribueix altres dts que el demanar el seu compliment, pq no és el bciari de la disposició.
Característiques del mode: 1) És obligatori, a ?cia de la simple recomanació. En el deute preval la recomanació sobre el mode.; 2) És accessori d’una atribució patrimonial. No pot existir independentment.; 3) No atribueix cap bci directe. El bciar del mode no pot exigir el seu compliment. Si pogués exigir-ho estaríem front un llegat.; 4) És típic de les disposicions gratuïtes on la càrrega no és una contraprestació, sinó una limitació a la lliberalitat. És una càrrega de l’hereu o llegatari gravat, però no té la consideració de càrrega de l’herència.
Subjectes del mode:1) Persona gravada: és l’hereu o legatari (estan inclosos els bciaris per substitució o dt d’acréixer). No pot ser gravat el legitimari en la mesura que afecta a la llegítima; 2) Bciari del mode: qualsevol persona pot ser-ho (fins i tot quan encara no té personalitat jdica: un concepturus). L’art 428-3 preveu una disposició per a sufragis i obres pies a favor de l’ànima.
Objecte del mode:
Qualsevol tipus de prestació possible i lícita.
No atribueix drets directes al bciari. A més, el que és il·lícit i atribueix dts directes es té per no posat.
Compliment del mode:
Ho ha de fer la persona gravada, un cop ha acceptat la seva atribució patrimonial. En cas d’incompliment poden sol·licitar la seva execució o compliment les persones del 428-2 (marmessor, entitats asistencials i fundacions en modes d’interés gral). El bciari mai!
Garanties:
Testador pot assegurar el compliment mitjançant caucions (són depòsits o fiances) sancions i gravant-ho amb una substitució fideicomissaria. No cap el mode resolutori en la institució d’hereu però sí en el llegat.
En el mode hi cap la poss de compliment analògic o conversió del mode (quan en la forma prevista pel testador no es pot complir el mode, el legislador permet que es realitzi d’una altra forma anàloga, complint la finalitat perseguida pel testador).
Ph’s de disposar:
Art 428-6: Les prohibicions de disposar no poden excedir de la vida d’una PF determinada o, en altre cas, de 30 anys. I en qualsevol cas l’afectat pot sol·licitar una autorització jcial per disposar si concorre causa justa sobrevinguda.

Entradas relacionadas: