Tema 10 els fluxos migratoris
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,55 KB
(Fase III. Expansió tardana). Gran Bretanya 1940. Espanya no hi arribarà fins als anys 80. Caiguda de la natalitat (causes econòmiques i socials) i de la mortalitat (millora de la higiene, vacunes …), entrem en un cicle de creixement tancat on el factor principal és el control de la natalitat. Raons econòmiques: canvia la percepció dels fills com un recurs econòmic per al nucli familiar. Deixen de representar una assegurança per a la vellesa. Aquest canvi de percepció coincideix, o és el resultat de: l’escolarització obligatòria, la prohibició del treball infantil i l’aparició de les pensions de jubilació. A més a més parlem d’una caiguda molt notable de les taxes de mortalitat infantil, l’augment del consum per part de les llars espanyoles, l’accés de la dona al mercat de treball i fonamentalment el canvi d’un model de família extensa (rural) a un model de família nuclear (urbana) on la planificació familiar juga un paper fonamental.
4. Nou règim demogràfic (Fase IV Estacionària baixa.). Parlem d’un creixement nul i inclús negatiu. Aquest procés d’envelliment continuat de la població a les economies més desenvolupades (Europa i Espanya) comença a ser evident a finals dels anys 90 del s. XX. L’esperança de vida se situa per sobre dels 80 anys. Solament els fluxos migratoris aturen el procés a Espanya a inicis del s. XXI gràcies a les altes taxes de natalitat dels nouvinguts. 5. Com podeu observar al gràfic s’ha inclòs una cinquena fase, acceptada de manera general, on es pot observar que la població no solament està estancada sinó que entra en una clara regressió amb taxes de creixement negatiu, conseqüència de les baixes natalitats, que arriben a caure per sota de les de mortalitat. En qualsevol cas el panorama demogràfic de països com Espanya, Alemanya i Itàlia fa preveure fortes dificultats de reemplaçament generacional (demogràfic) resultat de la inversió de la corba demogràfica, amb taxes de fertilitat per sota del 2,1 (mínim que permet el recanvi d’una població). (Vegeu segona transició demogràfica).