La televisió: gèneres, tècniques i audiència

Hi han dos tipus de cadenes de TV:

Les cadenes privades. Tenen normalment interès econòmic, són grups poderosos de comunicació que engloben premsa escrita, ràdios, etc... Ex/ La Vanguardia, Rac105 etc..
Les cadenes públiques: Cadenes al servei públic i que surten dels impostos dels ciutadans i de la venda d'espais publicitaris. Tot i així, ser director general d'una cadena pública depèn del partit polític que estigui en el govern. La captació de més espectadors es converteix en el principal objectiu dels programes per la seva supervivència. Si no hi ha audiència, desapareix el programa.

ACONSEGUIR AUDIÈNCIA

1) Fer de la televisió com a eina de coneixement. 2) Fer de la televisió com a finalitat. Tot si val per vendre més.

QUÈ ÉS LA TELEVISIÓ?

La televisió s'incorpora a les finals dels 50, principis dels 60. COMPARTEIX AMB LA RÀDIO, la immediatesa i el llenguatge verbal. Tot dos en directe. El llenguatge és entenedor per l'espectador. COMPARTEIX AMB EL CINEMA, la gramàtica audiovisual, la forma d'explicar històries o elaborar discursos. La televisió és en essència, un seguit d'imatges que es succeeixen i es combinen, durant 24h, organitzades en unitats fragmentades

El discurs televisiu és: Fragmentat: Programes pensats en blocs i s'alternen amb espais publicitaris. Continu: El discurs televisiu no conclou mai. Espectacular: Eina de persuasió mitjançant llums, efectes d'imatge i so, etc.. Incitador al consum: La publicitat finança les cadenes televisives.

Banalització de continguts: Discurs banal per a les grans masses de població. Calent: L'emocional per damunt del racional.

ELS GÈNERES TELEVISIUS

Graella de programació: Conjunt de peces audiovisuals que conformen l'emissió diària i contínua d'una cadena de televisió, són individuals però utilitza elements que donen continuïtat a l'emissió. -Els avenços de programació. -Presentadors que introdueixen programes. -Falques publicitàries d'altres programes. Podem classificar els programes per: -Modalitat d'emissió: Retransmissió en directe, en diferit, gravat. -Estructura: Magazins, programes especials, debats, entrevistes, sèries etc.. -Continguts: Informatius, esportius, musicals, documentals etc.. -Periodicitat: Única, diària, setmanal, cap de setmana, mensual etc...
Gèneres segons continguts temàtics i públic al que es dirigeix: 1) Informatius: Produccions amb objectiu informar dels fets d'actualitat i d'interès general. (TN, Resums setmanals...). Moltes vegades es basen en la repetició d'una mateixa: C3/24. 2) Ficció: Representació dramàtica dialogada, interpretada per actors, que fets històrics o ficticis. - Ficció dramàtica: tele novel·les. - Ficció còmica: Comèdies de situació: sitcoms: grup recorrent de personatges, es desenvolupa en un entorn comú com una casa. Generalment és en directe i amb públic. Ex: Plats Bruts 3) Varietats: Domina l'estil i l'esperit de l'espectacle com als musicals, magazins lleugers, concursos, actuacions musicals i artístiques, monòlegs etc... Talk Shows= Program d'entrevistes, debats, tertúlies etc... on l'ús de la paraula és la protagonista. EX/ El Intermedio. Late Night Shows= És un format propi de la franja horària entre les 23:00 i les 03:00 am, sàtira, espectacles per adults etc... Buenafuente. 4) Musicals: Música com element dominant del seu contingut. 5) Esportius: Es se element central és l'esport en qualsevol de les seves manifestacions 6) Divulgatius i documentals: camp del coneixement o de la realitat social. 7) Educatius: Temes relacionats amb la formació i l'educació. 8) Religiosos: De diferents cultes i d'inspiració espirituals. 9) Publicitat: Espais construïts per unitats de publicitat o espots, amb la finalitat d’informar dels productes i persuasió al consum. 10) Altres programes: Taurins, loteries, cartes d'ajust, transicions, avenços de programes etc...

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

La realització multi-càmera: Realització en directe amb vàries càmeres. Consisteix en dirigir i coordinar diferents elements de la producció audiovisual des d'una sala de control. La finalitat és recórrer el mínim a la postproducció. La figura clau és el realitzador (s'encarrega de dirigir tota la maquinaria (càmeres, àudio, gràfics etc...) i de tractar amb tot l'equip.). AVANTATGES-Sense perdre l'acció, es poden obtenir preses des de molts angles.- Pots realitzar el programa sense talls perquè les imatges obtingudes són a temps real.- Articular els plans i l'insert d'altres vídeos,... mitjançant una taula de mescles. El realitzador ordena l'escaleta pel directe.
La continuïtat: Facilita la relació de l'espai i el temps en la successió de plans, encara que els plans estiguin gravats en altres escenaris, o dies diferents. Els mitjans tècnics: -L'estudi = Complex necessari per posar un programa en antena. -El plató o set és l'espai físic on s'ubica el decorat on té lloc allò que veu l'espectador. (També existeixen els platós virtuals o platós croma, que són espais amb una superfície de colr verd o blau on s'incrusta un decorat digital). Característiques d’un plató: Sense pilars o columnes. Ha d'estar anivellat amb el terra per la correcta manipulació de grues, tràveling etc... Han d'estar dotats d'una estructura en el sostre que permeti la instal·lació dels equips d'il·luminació. 2) Càmeres: Al plató només hi ha la part òptica i els control de focus i zoom. Els controls de diafragma, colorimetria i balanç de blancs es manipula des de control d'imatges. 3) Monitors: Dos tipus. Els de seguiment de programa, i els que s'integren en el decorat. 4) Teleprompter: Element proveït d'un monitor amb senyal invertida, reflectit sobre un mirall translúcid, i que permet al presentador llegir un text mentre “mira a l'espectador”. 5) Il·luminació: Al plató de s'il·umina mitjançant focus a la graella d'il·luminació. Els pantògrafs pengen de la graella i es col·loquen els aparells d'il·luminació. Tota els focus són regulats a la taula d'il·luminació situada al control d'imatge (sala de control). 6) So: Diferents tipus de micròfons regulats per una taula de so en la sola de control. (Diadema, Solapa, de mà (inalambric), de mà (amb cable) i de taula). 7) Control de Realització: És el cervell de l'estudi on s’hi prenen les decisions. Cada àrea de treball té un control específic on desenvolupar la seva tasca. Al control de realització hi trobem un panell vertical amb monitors, cadascun mostra una de les fonts d’imatge. Els operadors de càmera estan en contacte amb la sala de realització per intercoms.

ELS PROFESSIONAL

En una cadena de televisió, la responsabilitat de posar en marxa un projecte recau sobre el cap de producció d'àrea: d'informatius, de dramàtics, d'educatius, d'esports etc... Aquest, tria un director del programa, sobre qui delega l'execució del projecte; Tria continguts, intèrprets, conductors, disseny del programa i disseny de realització del programa. Aquest programa pot ser de producció pròpia o externa (productores externes a la cadena). L'entitat productora, assigna un realitzador sobre el que recau decisions tècniques i de llenguatge audiovisual. És el responsable final de la transformació d'un guió en un programa. El director artístic o escenògraf crea, en estreta relació amb el director, realitzador i productor la posada en escena. Guionista o equip de guionistes passen de l'idea al guió. A vegades necessiten especialistes amb diàleg (dialogistes). Productor coordina els mitjans humans i materials. Ajudant/auxiliars producció l'ajuden. Ajudant de realització: Que l'equip tècnic i artístic estiguin preparats a disposició del realització, és la seva principal tasca, i també ajuda a la creació escaleta. Mixer: Punxa el botons necessaris de les càmeres per emetre. Està a les ordres del realitzador. Regidor: És el responsable de la disciplina i organització en el plató mentre s'assaja o grava el programa. Altres: Operadors de càmera, il·luminadors i elèctrics, decorador o attrezzista, constructors decorats, tècnics de so, maquinistes i enginyers de so que regulen el so a la taula de control de so, vestuari, maquillatge, perruqueria, efectes especials, semovents etc... Molts són com en el cinema. Actors, Presentadors o conductors, entrevistats, figurants etc... Tècnics de postproducció: Muntadors, infografistes, tècnics efectes especials de so i vídeo, grafistes, 3D etc... Efecte moire= és un terme francès que fa referència a determinats teixits i estampats a ratlles o quadres que a certa distància de la càmera provoquen un efecte de distorsió com si les ratlles vibressin i els colors es creuessin i perdessin definició.

L'AUDIÈNCIA

Els estudis d'audiència de ràdio i televisió són molt similars i s'estableixen a partir d'una sèrie de paràmetres sociològics i psicològics. S'estudia els comportaments regulars de l'audiència en terminis concrets amb aquests paràmetres per extreure els perfils d'audiència. Els mitjans, com depenen de les audiències, contracten empreses especialitzades per conèixer les dades que els interessen. Així poden ser finançats i portar el projecte a bon terme. Per estudiar les audiències hi ha diferents sistemes: -Abans es feien telefònicament o per escrit. -En l'actualitat el sistema més utilitzat és la instal·lació d'audímetres. Són uns dispositius electrònics que registren el temps que els espectadors consumeixen determinada programació a la seva llar. Solen ser per cinc anys. És connecta al televisor i emmagatzema totes les dades que són enviades a un ordinador central. A partir d'aquestes dades recollides, s'elaboren unes estimacions quantitatives que informen de les preferències dels teleespectadors de forma bastant fiable, sobre els seus hàbits d'atenció, zapping o abandonament de canal, sempre tenint present el perfil d'audiència. Zapping i altres maneres de consumir actuals la TV: L'audiència total o ràting: Fa referència al nombre total d'espectadors que han vist un determinat programa televisiu i al percentatge que representen sobre el total de la població. La quota de pantalla o share: Fa referència al percentatge que representen els espectadors d'un determinat programa televisiu respecte al nombre total de persones que en aquell mateix moment miraven la televisió. Les cadenes de televisió posen especial atenció en atreure el màxim d'audiència possible durant l'horari de màxima audiència, quan hi ha més espectadors davant de les pantalles (prime time). És en aquesta franja horària quan els mitjans perceben més beneficis a través de la publicitat. El prime time a Catalunya és cap a les 21:00 i coincideix amb els Telenotícies. Sistemes de TV: Sistema PAL: sistema de transmissió de senyals analògics de televisió en color que va sorgir amb la intenció de millorar la qualitat i reduir els errors que es produeixen en el sistema NTSC (sistema americà). Relació d'aspecte: 4/3 , 720 x 576 línies , 25 ips Sistema NTSC: NTSC (National Television System Committee) és el primer sistema de transmissió del senyal de televisió desenvolupat als USA als anys 1940, i implantat el 1953. Aquest és el sistema que s'empra actualment a gran part d’Amèrica i Japó. H.D: L'alta definició (abreujada en les sigles HD, de l'anglès High Definition) és un sistema de vídeo amb una major resolució que la definició estàndard La Televisió i Internet: Streaming: El flux de dades multimèdia (en anglès streaming media) és un flux de dades constant d'arxius multimèdia que són rebuts per un usuari final i enviades per un proveïdor. Les dades rebudes són visualitzades un cop rebudes, i no s'espera a obtenir el conjunt de l'arxiu. Al voltant del 2002, l'empresa Adobe va crear un nou format de flux de dades multimèdia anomenat Flash, el qual s'incloïa a la famosa pàgina de reproducció de vídeos Youtube. Aquest, va fer augmentar considerablement el consum d'arxius multimèdia a través de la xarxa. La televisió per Internet ens permet rebre vídeo en directe de l'oferta disponible en cada moment que hi ha a la televisió d'arreu del món. Hi ha molts espais web per veure canals de TV d'arreu del món en línia i de forma gratuïta.