Teledetecció i Processos Geològics Externs

Teledetecció

Concepte de teledetecció: És la captació d'informació d'un objecte sense estar en contacte físic amb ell. Es produeix a través d'avions i satèl·lits. Les parts principals són: un emissor, un receptor i un processador. La teledetecció utilitza les radiacions solars per rebre la informació (albedo).

Procés de la teledetecció: És la interacció de tres elements fonamentals:

1. La font d'energia és la que "il·lumina" l'objecte emetent una ona electromagnètica.
2. L'objecte o escena és la porció de la superfície terrestre observada pel satèl·lit.
3. El captador o sensor mesura l'energia solar reflectida per l'objecte.

Teledetecció activa: Quan la font d'energia és el sol, el receptor només mesura la radiació reflectida. En la teledetecció activa, el mateix satèl·lit conté una font emissora d'energia (radar) i mesura l'eco produït. Hi ha tres nivells d'altura en la teledetecció.

Espectre electromagnètic: Les radiacions més utilitzades són: les microones (sensors radars), raigs infrarojos (capten la calor), l'espectre visible i la radiació ultraviolada (radiació solar).

En teledetecció es treballa amb tres tipus d'imatges en color:

• Imatges pseudocolor: Amb diferents tipus de paleta.
• Imatges en color: Combinant imatges captades en tres bandes de l'espectre visible (vermell, blau i verd RGB).
• Imatges en fals color: Combinació d'imatges preses en bandes fora de l'espectre visible.

Píxel: Unitat bàsica de la imatge digital.

Resolució: El mínim detall reconegut sobre una imatge satèl·lit, o la superfície d'un píxel, s'anomena resolució.

Albedo: La reflectància d'una superfície, és la relació entre la radiació incident i la reflectida (la superfície amb més albedo és la neu).

Processos Geològics Externs

Meteorització Química

Alguns minerals de les roques es transformen o bé desapareixen per dissolució en aigües d'escolament. Aquesta meteorització afecta més els minerals formats en condicions de temperatures i pressions altes, ja que són més inestables en condicions superficials i tendeixen a transformar-se més fàcilment en minerals estables a temperatures i pressions baixes. Hi ha 4 tipus:

• Hidròlisi: Els ions H⁺ i OH^- són capaços d'hidrolitzar i destruir les xarxes cristal·lines de la majoria dels silicats.
• Descarbonatació: L'aigua sempre té un determinat grau d'acidesa com a resultat de la dissolució del CO₂ atmosfèric. Les roques formades per carbonats, com les calcàries i les dolomies, són solubles en aigua pura, però quan conté àcid carbònic es poden dissoldre amb certa facilitat.
• Hidratació: Consisteix en l'absorció d'aigua per les xarxes cristal·lines sense que hi hagi una combinació o un canvi d'ions que origini un nou mineral. Alguns minerals argilosos tenen la capacitat d'incorporar molècules d'aigua a l'interior de les làmines que formen la seva estructura cristal·lina, i això provoca un augment de volum. Aquestes argiles s'anomenen argiles expansives.
• Oxidació: Reacció de l'oxigen dissolt en aigua amb ions bivalents d'elements com el ferro i el manganès, que formen part dels minerals.

Els Agents Geològics Externs

Els rius i les glaceres són els principals agents en el modelatge de la superfície terrestre, encara que el vent també hi contribueix. Sistema morfoclimàtic: Conjunt d'agents i processos que actuen en cadascuna de les zones climàtiques de la superfície de la Terra. Cada sistema morfoclimàtic presenta un agent geològic dominant i característic.

Fenòmens de Vessant

Són conseqüència directa de l'acció de la gravetat sobre els materials dels vessants, especialment quan el relleu dibuixa forts pendents. L'aigua és un factor fonamental que facilita o accelera aquests fenòmens. Hi ha tres tipus:

• Caigudes: Despreniment de blocs. Normalment es produeixen en aquells llocs on el pendent és molt fort i les roques són compactes, com els penya-segats. Els mecanismes que causen les caigudes són diversos: el soscavament lateral originat per un torrent o un riu, o fins i tot l'erosió provocada per una surgència d'aigües, causa un despreniment per desplaçament; i la gelifracció, amb el trencament de les roques, és un altre dels mecanismes que poden provocar caigudes.
• Lliscaments: Moviments de masses o blocs a través d'una o diverses superfícies de lliscament. Poden ser estructurals o no. Trobem dos tipus de lliscaments: els rotacionals, en què la superfície és còncava i provoca un moviment giratori de la massa inestable; i els translacionals, quan el moviment té lloc a favor de superfícies més o menys planes.
• Moviments de massa: Els materials es comporten plàsticament i no conserven la seva forma inicial. Hi ha tres tipus:
  • Reptació: Moviment gravitacional del sòl, vessant avall, com a conseqüència de l'alternança inflament-desinflament (hidratació-deshidratació), per l'acció successiva de pluges i períodes secs.
  • Solifluxió: Procés en el qual participen el flux i la reptació sobre sòls saturats d'aigua, freqüent a les zones periglacials.
  • Colades de fang: Gran quantitat d'aigua que satura els materials argilosos o de granulometria fina.